El vulcanisme. Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa


== Resum ==

Fa poc més de 200 anys que Francesc Xavier de Bolòs va descobrir, per a la comunitat científica, el vulcanisme de la Garrotxa. Aquesta activitat eruptiva va remodelar el paisatge de les valls d’Olot i va influir directament sobre els usos i l’activitat humana que s’ha desenvolupat durant segles en aquest territori.
La important explotació minera que va patir part del patrimoni vulcanològic de la zona, durant les dècades dels anys seixanta als vuitanta, va provocar una forta contestació social i científica que va culminar amb l’aprovació de la llei de protecció de la zona volcànica, l’any 1982.
La conservació d’aquest patrimoni es justifica perquè és la zona volcànica més recent de la península Ibèrica i una de les que es troba en millor estat de l’Europa continental.
Hi trobem aspectes geomorfològics representats per edificis volcànics, tossols, colades de lava, rescloses volcàniques i cingleres, i també per diversos afloraments on, a escala detallada, es pot observar algun dels processos geològics que han donat lloc a les diferents morfologies.
Tot i la protecció legal, calia aturar les extraccions i minimitzar i restaurar els impactes sobre el malmès patrimoni geològic mitjançant l’estructuració i consolidació del Parc Natural. Una fita clau va ser la restauració, l’any 1995, del volcà del Croscat, el més simbòlic del Parc en ser el volcà més jove de la península Ibèrica i el que més impactes ha patit.
Però, des del Parc, també calia aprofundir en el coneixement del vulcanisme de la zona iniciat a principis de segle i reactivat a la dècada dels anys setanta. En aquest sentit, va ser necessari revisar tots els treballs realitzats i desenvolupar un projecte d’estudi integral de la geologia de la zona volcànica catalana. Aquest projecte es va plantejar a inicis dels anys noranta amb l’objectiu d’integrar diversos
aspectes geològics i geofísics que permetessin aprofundir en el coneixement d’aquesta zona. Finalment, l’any 1993 es va iniciar un projecte menys ampli pel que fa als aspectes a integrar, però no menys ambiciós, finançat íntegrament pel Departament de Medi Ambient a través del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i executat pel CSIC amb la coordinació del Dr. Joan Martí, el qual va permetre la formació de nous geòlegs en el coneixement, la gestió i la divulgació del vulcanisme de la zona.

Els resultats d’aquest projecte s’incorporen a la Guia, la qual esdevé un material inèdit que ens aporta de manera senzilla i planera nous i valuosos coneixements per a l’estudi de la zona volcànica de la Garrotxa. Alhora, la difusió d’aquesta Guia s’emmarca en l’estratègia per a la gestió del vulcanisme del Parc Natural, aprovada l’any 2000, i que ha de permetre, en els propers cinc anys, millorar el coneixement sobre el vulcanisme a la zona, planificar-ne la recerca, conservar-ne els valors geològics i paisagístics i augmentar-ne la divulgació local, nacional i internacional. 

Desijto que aquesta Guia, elaborada amb gran rigor i amb una molt acurada presentació, ajudi a divulgar aquestes aportacions als docents, als universitaris i als naturalistes per garantir el coneixement, la gestió i la difusió d’un patrimoni que s’ha preservat per a les futures generacions.

Francesc Xavier Puig i Oliveros
Director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

== Document ==
<pdf>Media:Draft_Garcia_461600694-7283-document.pdf</pdf>