Teixidor et al 2018a - Revision history

Clara at 11:18, 13 November 2018

2018-11-13T11:18:39Z

Clara at 11:16, 13 November 2018

2018-11-13T11:16:41Z

Clara at 11:14, 13 November 2018

2018-11-13T11:14:08Z

Show changes

Clara at 11:12, 13 November 2018

2018-11-13T11:12:10Z

Clara at 11:11, 13 November 2018

2018-11-13T11:11:16Z

Clara at 11:01, 13 November 2018

2018-11-13T11:01:00Z

Clara at 10:59, 13 November 2018

2018-11-13T10:59:24Z

Clara at 10:59, 13 November 2018

2018-11-13T10:59:03Z

Clara at 10:58, 13 November 2018

2018-11-13T10:58:24Z

Clara at 10:56, 13 November 2018

2018-11-13T10:56:00Z

@@ Line 1,284: / Line 1,284: @@
 Pel que fa a les diferents famílies cartografiades amb el sistema FAO (2006), el nombre és molt més reduït, per les característiques del sistema. Segons la correlació amb el recent sistema de World Reference Base for Soil Resources (FAO, 2006) es troben els següents grups de sòls:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Cambisols</span>
+:* Cambisols
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Leptosols,</span>
+:* Leptosols,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Fluvisols, </span>
+:* Fluvisols,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Andosols, </span>
+:* Andosols,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Phaeozems</span>
+:* Phaeozems,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Luvisols, </span>
+:* Luvisols,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Arenosols </span>
+:* Arenosols,
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Regosols, </span>
+:* Regosols,
 A l'apartat 4 de la memòria es troba una descripció de les Unitats Cartogràfiques i a l'annex 3 una descripció complerta del perfil tipus que la descriu, si es que aquest ha estat determinat.

@@ Line 1,164: / Line 1,164: @@
 Per als sòls originats a partir de materials volcànics intuïm possible la resolució de la equació en base al factor formador temps, establint el que s’anomena una ''cronoseqüència''.
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">En cartografia detallada de sòls l’equació ens resulta molt útil alhora de construir models de relació sòl-paisatge</span> <span style="text-align: center; font-size: 75%;">que serveixen, en principi, per a situar de forma temptativa els límits dels sòls. Posteriorment aquests límits s’han de validar en camp, mitjançant observacions sistemàtiques que permeten confirmar o modificar els models. En aquest sentit alhora de determinar les Unitats Cartogràfiques s’han tingut en compte els factors ''Material Originari'' i ''Geomorfologia'' o ''Fisiografia''.</span>
+En cartografia detallada de sòls l’equació ens resulta molt útil alhora de construir models de relació sòl-paisatge que serveixen, en principi, per a situar de forma temptativa els límits dels sòls. Posteriorment aquests límits s’han de validar en camp, mitjançant observacions sistemàtiques que permeten confirmar o modificar els models. En aquest sentit alhora de determinar les Unitats Cartogràfiques s’han tingut en compte els factors ''Material Originari'' i ''Geomorfologia'' o ''Fisiografia''.
 L’efecte dels factors formadors es mostra a través dels processos formadors, els quals en darrer terme seran els responsables de les característiques fisico-químiques del sòl.
@@ Line 1,222: / Line 1,222: @@
 Transformacions dins del sòl:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Meteorització de les roques sedimentàries i volcàniques.</span>
+:* Meteorització de les roques sedimentàries i volcàniques.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Oxidoreducció.</span>
+:* Oxidoreducció.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Hidratació de vidres volcànics i minerals primaris.</span>
+:* Hidratació de vidres volcànics i minerals primaris.
 Addicions dintre del sòl:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Enfosquiment per acumulació de matèria orgànica.</span>
+:* Enfosquiment per acumulació de matèria orgànica.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Desenvolupament d’estructura.</span>
+:* Desenvolupament d’estructura.
 Translocacions:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Moviment de carbonats.</span>
+:* Moviment de carbonats.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Moviment de guixos.</span>
+:* Moviment de guixos.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Moviment d’argiles.</span>
+:* Moviment d’argiles.
 Pèrdua de components:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Erosió.</span>
+:* Erosió.
 Neoformacions:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Neoformació d’argiles.</span>
+:* Neoformació d’argiles.
 I els processos formadors induïts per l’acció de l’home són:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Erosió-conservació de sòls.</span>
+:* Erosió-conservació de sòls.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Alteració de la disposició natural d’horitzons i materials.</span>
+:* Alteració de la disposició natural d’horitzons i materials.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Destrucció d’horitzons.</span>
+:* Destrucció d’horitzons.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* Destrucció de l'al·lofana.</span>
+:* Destrucció de l'al·lofana.
 =6. CLASSIFICACIÓ DE SÒLS=

@@ Line 779: / Line 779: @@
 Es consideren unitats fisiogràfiques, aquelles àrees naturals del territori, de grans dimensions, perfectament cartografiables a gran escala, amb continuïtat superficial, que presenten unes característiques geomorfològiques pròpies i identificatives que les caracteritzen i diferencien de la resta.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">1. Sòls desenvolupats damunt del substrat eocè (gresos, calcàries, margues  i conglomerats)</span>
+:1. Sòls desenvolupats damunt del substrat eocè (gresos, calcàries, margues  i conglomerats)
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">2. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics massius (basalts)</span>
+:2. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics massius (basalts)
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">3. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics vesiculars (piroclastos)</span>
+:3. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics vesiculars (piroclastos)
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">4. Sòls desenvolupats damunt de materials detrítics terrígens (dipòsits al·luvials, col·luvials i lacustres) </span>
+:4. Sòls desenvolupats damunt de materials detrítics terrígens (dipòsits al·luvials, col·luvials i lacustres)
 ====4.2.2. Llistat de sèries definides====

@@ Line 763: / Line 763: @@
 {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
 |-
-|  style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Exemple:</span>
+|  style="border: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Exemple:
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Aa. Sant Privat, franca, del 2 al 5% de pendent. '''</span>
+'''Aa. Sant Privat, franca, del 2 al 5% de pendent. '''
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Són sòls profunds, ben drenats i de textura mitjana. S'han desenvolupat en posicions de fons pla, de pendent suau, presenten una textura superficial franca, lleugerament pedregosos i lleugerament rocosos. L'ús del sòl és per pastura.</span>
+Són sòls profunds, ben drenats i de textura mitjana. S'han desenvolupat en posicions de fons pla, de pendent suau, presenten una textura superficial franca, lleugerament pedregosos i lleugerament rocosos. L'ús del sòl és per pastura.
 |}
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Les fases que s'han considerat per confeccionar aquesta cartografia es descriuen a l'Annex I. Metodologia per l'estudi de sòls</span>
+Les fases que s'han considerat per confeccionar aquesta cartografia es descriuen a l'Annex I. Metodologia per l'estudi de sòls.
 La llegenda s'ha ordenat per unitats fisiogràfiques i pels materials geològics que es localitzen dins de cada una de les unitats fisiogràfiques. Dins d'aquestes subdivisions s'enumeren en primer lloc les consociacions, relacionades en funció de les limitacions que presenten (profunditat, elements grossos, textura, etc), a continuació apareixen els complexos, relacionats pel mateix criteri de limitacions i, finalment les àrees miscel·lànies.

@@ Line 673: / Line 673: @@
 Els materials eocènics formen una complexa estratigrafia descrita per diversos autors. Les unitats litoestratigràfiques que afloren en l’àmbit del Parc Natural de les que es fan referència són les que apareixen a la carta geològica de la Regió Volcànica d’Olot, elaborada per JM: Mallarach l’any 1981. Aquestes són:
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Membre Puigsacalm inferior'': format per gresos de granulometria fina, amb intercalacions margoses. Aquests materials es van sedimentar a la part frontal d’un delta.</span>
+:* ''Membre Puigsacalm inferior'': format per gresos de granulometria fina, amb intercalacions margoses. Aquests materials es van sedimentar a la part frontal d’un delta.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Margues de Manlleu'': unitat formada per gresos i gresos margosos de gra fi, sovint, margues blaves i calcarenites bioclàstiques. Aquests materials s’interpreten que es van formar en un ambient de barres de badia.</span>
+:* ''Margues de Manlleu'': unitat formada per gresos i gresos margosos de gra fi, sovint, margues blaves i calcarenites bioclàstiques. Aquests materials s’interpreten que es van formar en un ambient de barres de badia.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Formació Bellmunt'': litològicament formada per conglomerats, gresos i lutites de colors vermellosos amb passades de margues que presenten senyals de bioturbació en alguns trams. Aquesta unitat s’interpreta com pròpia de paleocanals d’una sèrie continental de tipus fluvio-torrencial que es van sedimentar en ambient de plana al·luvial.</span>
+:* ''Formació Bellmunt'': litològicament formada per conglomerats, gresos i lutites de colors vermellosos amb passades de margues que presenten senyals de bioturbació en alguns trams. Aquesta unitat s’interpreta com pròpia de paleocanals d’una sèrie continental de tipus fluvio-torrencial que es van sedimentar en ambient de plana al·luvial.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Formació Bracons'': formada per margues i gresos de color marró/ocre amb granulometria variable. Presenta abundant fauna fòssil (nummulits i alveolines) i senyals de bioturbació. S’interpreta que aquesta formació es va sedimentar en un ambient de prodelta i de front deltaic, amb certes influències mareals.</span>
+:* ''Formació Bracons'': formada per margues i gresos de color marró/ocre amb granulometria variable. Presenta abundant fauna fòssil (nummulits i alveolines) i senyals de bioturbació. S’interpreta que aquesta formació es va sedimentar en un ambient de prodelta i de front deltaic, amb certes influències mareals.
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Formació Vallfogona'': formada per una alternança rítmica de margues ocres amb nivells de gresos calcaris grisencs. Interpretats com dipòsits costaners que passen a l’oest a fàcies de turbidites, amb paleocanals procedents de l’est. Aquesta unitat  en alguns punts passa a estar formada per nivells discontinus que alternen guixos amb argiles roges o grises, materials formats en llacunes d’àrees mareals (guixos de Vallfogona).</span>
+:* ''Formació Vallfogona'': formada per una alternança rítmica de margues ocres amb nivells de gresos calcaris grisencs. Interpretats com dipòsits costaners que passen a l’oest a fàcies de turbidites, amb paleocanals procedents de l’est. Aquesta unitat  en alguns punts passa a estar formada per nivells discontinus que alternen guixos amb argiles roges o grises, materials formats en llacunes d’àrees mareals (guixos de Vallfogona).
-:<span style="text-align: center; font-size: 75%;">* ''Formació de Coubet'': formada per alternances de margues, sorrenques i conglomerats de potències variables. S’interpreta que aquests dipòsits es van formar en la part frontal d’un delta amb influències mareals.</span>
+:* ''Formació de Coubet'': formada per alternances de margues, sorrenques i conglomerats de potències variables. S’interpreta que aquests dipòsits es van formar en la part frontal d’un delta amb influències mareals.
 Els relleus eocens que tanquen la cubeta Olotina formen els punts més enlairats de la zona amb alçades de fins a 1.100 m al Puigsallança. L’alternança d’estrats calcaris amb nivells més tous de materials margosos i sorrencs accentua els processos d’erosió diferencial creant uns espedats característics a la zona, com la Serra del Corb-Finestres.

← Older revision		Revision as of 10:59, 13 November 2018
Line 626:		Line 626:

	La concentració parcel·lària de la Vall d’en Bas remunta de l’any 1963 quan s’inicien les primeres converses, però no és fins a l’any 1972 que es va procedir al lliurament dels nous lots de reemplaçament de les terres als agricultors. Va afectar 1842 ha de terres de conreu i 597 propietaris. Van entrar en la Concentració un total de 4.738 parcel·les, que finalment quedaren reduïdes a 897. Les terres concentrades que es varen lliurar foren: 1.300 ha adjudicades als mateixos propietaris, 542 de reemplaçament i 5 ha pel comú que varen servir per a construir equipaments per a la vall, com l’escola pública i la mateixa cooperativa.		La concentració parcel·lària de la Vall d’en Bas remunta de l’any 1963 quan s’inicien les primeres converses, però no és fins a l’any 1972 que es va procedir al lliurament dels nous lots de reemplaçament de les terres als agricultors. Va afectar 1842 ha de terres de conreu i 597 propietaris. Van entrar en la Concentració un total de 4.738 parcel·les, que finalment quedaren reduïdes a 897. Les terres concentrades que es varen lliurar foren: 1.300 ha adjudicades als mateixos propietaris, 542 de reemplaçament i 5 ha pel comú que varen servir per a construir equipaments per a la vall, com l’escola pública i la mateixa cooperativa.
−
−	.

	==3.4. Poblament i usos actuals del sòl==		==3.4. Poblament i usos actuals del sòl==

@@ Line 595: / Line 595: @@
 La gran importància en superfície ocupada en un entorn eminentment forestal es deu a l’acció de l’home, que ha fragmentat el territori obrint clarianes. No obstant els prats presenten una gran riquesa florística. Podem diferenciar tres grans grups de prats.
-Prats xeròfils o ''Xerobromion''
+'''Prats xeròfils o ''Xerobromion'''''
 Prats calcífugs associats a sòls desenvolupats sobre materials d’origen volcànic.
@@ Line 601: / Line 601: @@
 Descrit com a ''HelianthemoFestucerum ovinae''. Ocupa petites superfícies, sempre a les vessants de roques volcàniques piroclàstiques vesiculars d’alguns cons volcànics, com el Volcà de l’Estany o el Volcà de Santa Margarita. Està dominat per ''Festuca ovina'' i per espècies pròpies de prats secs com ''Stachys recta'', ''Dichantium ischaemum'' o ''Phleum phleoides'' i d’altres espècies acidòfiles com ''Agrostis tenui''.
-Prats mesòfils o ''Mesobromion''
+'''Prats mesòfils o ''Mesobromion'''''
 Prats calcícoles. L’associació ''Euphrasio-Plantaginetum mediae'' és una comunitat molt extensa als Pirineus i Prepirineus, que arriba empobrida a la Garrotxa, al ser una de les àrees extremes de la seva distribució. Recobreix totalment el sòl amb espècies mesòfiles com el ''Galium verum'' o la ''Centaurea jacea'' i aquelles resistent a la pastura com ''Plantago media'', ''Carex caryophyllea'' o ''Prunella laciniata''.
@@ Line 607: / Line 607: @@
 Es localitza a les clarianes dels dominis dels boscos d’alzina i caducifolis com els prats de Ventós i Can Grau. És un bon prat de pastura.
-''Prats de l’Arrhenatherion''
+'''''Prats de l’Arrhenatherion'''''
 Ric en les espècies ''Holcus lanatus'', ''Trifolium pratense'', ''Dactylis glomerata'', ''Taraxacum officinale'' i ''Poa trivialis''. Però el que caracteritza aquests prats és el paper destacat de les espècies acidòfiles com Anthoxanthum odoratum, Polygala vulgaris i sobretot Agrostis tenuis.

@@ Line 537: / Line 537: @@
 El territori del Parc Natural és eminentment forestal cobrint gairebé un 61% del total de la qual un 55% correspon a alzinars, un 16% a rouredes, un 14% a fagedes i un 8% a boscos de ribera. (Memòria PNZVG, 1989). Es poden distingir sis dominis que defineixen la muntanya mitjana humida:
-Domini de la Fageda
+'''Domini de la Fageda'''
 Ocupa un 14.2% de la superfície del parc i juntament amb la roureda és la formació caducifòlia més extensa (Memòria PNZVG, 1989).
@@ Line 547: / Line 547: @@
 En aquesta comunitat els faig és pràcticament l’únic representant arbori i el sotabosc és pobre, desenvolupant-se només a les clarianes. S’hi pot trobar Arç blanc (''Crataegus monogyna''), Grèvol (''Ilex aquifolium''), Marxívol (''Hellevorus viridis'') o Viola de bosc (''Viola silvestri''s).
-Domini de l’Alzinar muntanyenc
+'''Domini de l’Alzinar muntanyenc'''
 És el bosc que ocupa major extensió forestal al PNZVG.
@@ Line 559: / Line 559: @@
 L’alzinar de llavor és poc freqüent per l’aprofitament silvícola tradicional de la zona.
-Domini de la Roureda humida de Roure Pènol (''Isopyro-Quercetum roboris'')
+'''Domini de la Roureda humida de Roure Pènol (''Isopyro-Quercetum roboris'')'''
 Comunitat eurosiberiana que es situa a les planes, en sòls profunds humits i només de forma residual, com a testimoni de la vegetació primitiva de les valls d’Olot. Acostuma a ser una comunitat mixta on apareix el Freixe (''Fraxinus excelsius''), Til·ler (''Tilia cordata'') i Om (''Ulmus minor'').
@@ Line 565: / Line 565: @@
 L’estrat arbustiu presenta espècies atlàntico-mediterrànies com el Grèvol (''Ilex aquifolium''), Galzeran (''Ruscus aculeatus''), Avellaner (''Corylus avellana''), Arç blanc (''Crataegus monogyna'') i Auró blanc (''Acer campestris''). Algunes de les àrees on aquest bosc es troba en millor estat de conservació són a l’Oest de la Font de Sant Roc i les fondalades al Sud del quilòmetre 2 de la carretera d’Olot a Santa Pau (MARCH, S.; SALVAT, A., 1995)
-Domini de la Roureda submediterrània de Roure martinenc
+'''Domini de la Roureda submediterrània de Roure martinenc'''
 Representa la formació arbòria caducifòlia més extensa després de l’alzinar. Es localitza als fons de vall on es produeix el fenomen de la inversió tèrmica i a les vessants de les muntanyes occidentals, en contacte amb les rouredes de roure pènol.
@@ Line 577: / Line 577: @@
 Sovint la degradació de les rouredes porta a la formació de boscos caducifolis mixtos xeromesòfils (''Quercion pubescenti-petraeae''), constituïts per un estrat arbori dominat per vàries espècies com el roure martinenc (Quercus pubescens), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), auró (Acer campestris), blada (Acer opalus) o l’avellaner (Corylus avellana), amb un estrat arbustiu i herbaci submediterrani.
-Domini del bosc de Ribera
+'''Domini del bosc de Ribera'''
 Es manifesten a l’entorn del riu Fluvià i en cursos més o menys continus com el Ser, el Sallent o el Turonell.
@@ Line 585: / Line 585: @@
 Actualment són molt pocs els trams de riu amb vegetació de ribera ben constituïda que ha estat substituïda per espècies exòtiques com el ''Platanus hybrida'', ''Robinia pseudoacacia'' i ''Acer negundo'' que han passat a ser les dominants. Per altra banda els boscos de ribera destruïts han estat colonitzats per bardisses. La verneda és el principal bosc de ribera de la zona.
-L’avellanosa
+'''L’avellanosa'''
 Sovint es presenta com avellanosa amb falguera (''Polysticho-coryletum avellanae'') constituint un bosc de ribera a la riera de Sant Iscle o el torrent de Rocanegra o a la base dels obacs humits de Can Tià o el barranc de Matabous. Sol formar un bosc mixt on l’avellaner és dominant.

@@ Line 493: / Line 493: @@
-[[Image:Draft_Garcia_613434371-image9.png|center|600px]]
+{| style="width: 100%;"
+|-
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">
+|  style="vertical-align: top;width: 41%;"| [[Image:Draft_Garcia_613434371-image9.png|center|600px]]
-[[Image:Draft_Garcia_613434371-picture-x0000_s1364.svg|center|226px]]
+|-
-</span>
+|  style="text-align: center;vertical-align: top;"|<span id='_Ref526945208'></span><span style="text-align: center; font-size: 75%;">Figura 7. Roses dels vents estacionals. Estació d'Olot. Període 1821-1970. Font: M. de Bolòs i Capdevila.</span>
 Sota aquestes condicions climàtiques, les plantes disposen d’aigua suficient durant la majoria de mesos de l’any, reduint-se moments de dèficit hídric al període de mitjans de juliol a finals d’agost. (Figura 8).
-[[File:Fig8.png|center|600px]]
+{| style="width: 100%;"
 Apareixen però una varietat de climes locals o topoclimes, en una reduïda extensió de pocs quilòmetres quadrats, on petites elevacions del terreny acusen notables diferències climàtiques (MALLARACH, J.M.; RIERA, M., 1981).