ANNEX IV: GLOSSARI
Agregat: Reunió en una única massa o grups de moltes partícules elementals del sòl. Els agregats naturals del sòl prenen diferents noms segons la seva forma: grànuls, blocs, prismes, etc.; els formats al llaurar s'anomenen terrosos.
Aiguamoll: Àrea en la qual predominen els sòls saturats d'aigua d'una manera més o menys permanent.
Aeració del sòl: Intercanvi de l'aire del sòl amb el de l'atmosfera. Quan un sòl està ben airejat la composició de l'aire del sòl és similar a l'atmosfera, en cas contrari el contingut de CO2 és molt més alt.
Àrees miscellànies: Àrees que no tenen sòl natural o molt poc i que no tenen vegetació o molt poca.
Argila: Partícules minerals del sòl de menys de 0,002 mm de diàmetre.
Argilós/a: Classe textural. Al sistema USDA sòl amb un 40% d'argila o més, menys del 45% d'arena i menys del 40% de llim.
Calcària pulverulenta tova: Acumulació secundària de carbonats, prou tova com per ser ratllada amb l'ungla, i precipitada "in situ" per la solució del sòl. Sempre està relacionada amb l'estructura del sòl o amb la seva trama i es presenta com a agregats esferoïdals, tous i pulverulents quan són secs, o com a revestiments tous en porus, cares d'estructura o associats als elements grossos. No desapareix al mullar el sòl.
Calcària activa: Calcària total (carbonat càlcic equivalent) de grandària més fina i per tant més reactiu i amb més efecte sobre les plantes (clorosi fèrrica); generalment es considera aquella més petita de 50 μm.
Capacitat de camp: Contingut d'aigua d'un sòl després d'haver estat saturat i haver drenat lliurement, sense evaporació, durant 2-3 dies. Usualment es determina en sòls de textura més fina que l'arenosa com la quantitat d'aigua que reté una mostra després d'ésser sotmesa a una pressió de 33 KPa.ç
Capacitat d'intercanvi catiònic: Quantitat total de cations que pot retenir un sòl de forma reversible a un pH específic. S'expressa en cmols(+)/kg, equivalents a meq/100g.
Capacitat de retenció d'aigua disponible (CRAD): Capacitat dels sòls de retenir aigua que pot ésser aprofitada per la majoria de les plantes. Es pot expressar en mm d'aigua per una fondària determinada de sòl. Es calcula com a diferència entre l'aigua retinguda a "capacitat de camp" i a "punt de marciment permanent".
Catió: Àtom o conjunt d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva. Els principals cations que es troben a l'aigua i a la solució del sòl són: Calci (Ca2+), potassi (K+), magnesi (Mg2+), sodi (Na+) i amoni (NH4+).
Conductivitat elèctrica (CE): Facilitat al pas del corrent elèctric a través d'una dissolució aquosa. És un índex de la salinitat de la solució. Es mesura en dS/m (equivalent a mmho/cm) a 25°C.
Conductivitat elèctrica de l'extracte de pasta saturada del sòl (CEe).
Conductivitat hidràulica: Factor de proporcionalitat (K) de la llei de Darcy quan s'aplica al flux d'aigua al sòl, i que numèricament equival al flux d'aigua per unitat de gradient hidràulic.
Ciment geopetal: Acumulació secundària de carbonats a la part de sota dels elements grossos.
Colluvió: Fragments de roca, sòl o ambdues coses, que es mouen al vessant per esllavissament, caiguda o escolament superficial, i dipositats a la base del pendent.
Complex: Unitat cartogràfica on dos o més tipus de sòls (al mapa dos o més fases de sèries o una fase de sèrie més un sòl miscellani) ocupen la major part de la superfície de sòls dins de la unitat, distribuïts d'una manera tan complicada que ni tan sols augmentant l'escala, dins de límits raonables, podrien separar-se. S'anomena amb la paraula "complex" seguida del nom dels sòls dominants.
Con de dejecció: Conjunt de sediments dipositats al peu d'una serralada per un torrent muntanyós. La seva forma en planta recorda la d'un ventall (ventall alluvial), essent el seu perfil longitudinal còncau i el seu perfil transversal convex.
Consociació: Unitat cartogràfica de sòls on un únic tipus de sòl (al mapa una única fase de sèrie) ocupa la major part de la superfície de sòls dins de la unitat. S'anomena amb el nom d'aquest sòl dominant.
Decapatge: Operació que es realitza en fer anivellacions o explanacions consistent en retirar els horitzons superficials (normalment l'A), emmagatzemant-los en un extrem de la parcella per, un cop fet l'anivellament, tornar a estendre'ls i preservar així la fertilitat del sòl.
Drenatge, Classe de (natural): La freqüència i duració dels períodes de saturació (manca d'oxigen) o saturació parcial del sòl.
Element gros: Partícula del sòl d'un diàmetre més gran de 2 mm.
Estructura: Combinació o disposició de les partícules primàries del sòl en unitats secundàries (agregats).
Fase: Una subdivisió aplicada a qualsevol nivell taxonòmic (ordre, grup, etc.), en aquest cas a la sèrie de sòl, basada en propietats que afecten el seu ús i maneig que no han estat emprades a nivells taxonòmics més alts i que o bé són variables en el temps, són fàcilment modificables o són propietats extrínseques; per exemple: pedregositat, textura superficial o classe salina.
Gres: Roca sedimentària detrítica coherent composta dominantment per arena.
Horitzó: Una capa de sòl de límits aproximadament parallels a la superfície del sòl i que difereix de les altres capes suprajacents o subjacents en propietats o característiques físiques, químiques o biològiques (color, estructura, textura, consistència, etc). Aquestes diferències són resultat de l'acció dels processos formadors que han actuat sobre el material de partida.
Horitzó càlcic: Horitzó subsuperficial caracteritzat per l'acumulació secundària de carbonat càlcic o de carbonat càlcic i de carbonat magnèsic.
Inclusió: Sòl diferent del que dóna nom a la unitat cartogràfica, present en petita proporció (<15 a 25%) dins de la mateixa i que no és separable cartogràficament a l'escala del treball.
Lutita: Roca sedimentària composta per llims i argiles, compactada. Quan té un elevat contingut de carbonats es parla d'una calcilutita.
Materials detrítics terrígens: Productes de la meteorització de roques, dipositats posteriorment en ambients terrestres i sense processos de diagènesi.
Notació Munsell: Designació del color per graus de tres variables simples: matís, lluïssor i croma. Per exemple una notació 7,5 YR 4/2 és un matís 7,5 YR, una lluïssor de 4 i un croma de 2.
Pedió: Volum més petit de sòl que pot ésser reconegut com un sòl individual. Un cos tridimensional amb dimensions laterals suficients per a permetre l'estudi de les formes dels horitzons i de les interrelacions que puguin existir.
Pendent complex: Pendent irregular o variable. La construcció de bancals, desviació de llits de corrents i altres mesures de conservació resulten difícils en aquests casos.
Perfil: Tall vertical del sòl a través de tots els horitzons o capes i que s'estén fins al material inalterat.
Permeabilitat: Facilitat amb la que gasos, líquids o arrels, penetren o passen a través de la massa de sòl o d'un horitzó.
Potencial de l'aigua al sòl: Energia que s'ha de desenvolupar per a transportar la unitat d'aigua pura des d'un estat de referència fins la posició en què es troba, sempre sota unes determinades condicions de temperatura i de pressió.
Punt de marciment permanent: Es defineix com el contingut d'aigua al sòl al que les plantes (concretament el gira-sol) marceixen de forma irreversible. Usualment es mesura com la quantitat d'aigua que reté una mostra de sòl després d'haver estat sotmesa durant 48 hores a una pressió de 1500 KPa.
Reacció del sòl: Grau d'acidesa o basicitat del sòl expressat en termes de pH, que és el logaritme negatiu de l'activitat de l'hidrogen.
Rizoconcreció: Acumulacions secundàries de carbonats, que pseudomorfegen les arrels, precipitades dins de materials fins, de formes allargades i irregulars.
Salinitat: Presència de sals solubles a l'aigua o a la solució del sòl. Es pot expressar en g/l però normalment es mesura com a conductivitat elèctrica i s'expressa en dS/m a 25°C.
Sèrie: Unitat bàsica de classificació de sòls en la que tots els perfils són essencialment similars en totes les característiques principals del perfil, excepte en la textura de l'horitzó A.
Sodicitat: Presència d'elevades quantitats de sodi de canvi en el sòl, el que dóna males propietats físiques i/o limita el creixement de les plantes. S'avalua mitjançant el SAR o l’ESP.
Solum: Part superior del perfil, per sobre de l'horitzó C, on els processos de formació han estat més intensos. Consisteix, aproximadament, en els horitzons A, E i B. Les arrels i els animals del sòl desenvolupen en ell la major part de la seva activitat.
Textura o granulometria: Proporcions que en un sòl es troben les partícules més petites de 2 mm: argila, llim i arena, en aquest cas s'avalua segons els criteris USDA.
