Tota aquesta base de dades de cap de les maneres és -ni vol ser- el resultat relativament inqüestionable d'una recerca, fins el punt que la seva comporvació pràctica in situ obligarà a tot un seguit d'ampliacions, correccions o esmenes en els diferents índexs o paràmetres proposats. En el futur pròxim, estudis més aprofundits i determinats seràn una necessitat si es vol continuar en aquesta línia de recerca de manera fructífera.

 

Creiem que el fil argumental del treball és senzill i operatiu -sempre i quan es respectin unes mínimes normes de rigor científic-, el qual ha de facilitar el coneixement i las bases per a una correcta gestió dels nostres "boscos madrus". Per contra, un ús científicament poc acurat d'aquests índexs o paràmetres pot conduir a l'obtenció de resultats erronis o tendenciosos, vàlids per a mitigar la letàrgia interelectoral dels nostres polítics i poca cosa més. Esperem que el seny s'imposi i que no ens vegem abocats a quest cul de sac, tan habitual en l'esfera política del present i del passat pròxim.

 

Cal advertir, finalment, que l'estudi ès un document de treball pensat i elaborat per a ser aplicat a la comarca de la Garrotxa, la qual cosa no significa que no pugui ser extrapolable a altres comarques o territoris més amplis, sempre amb la deguda prudència i les obligades i necessàries correccions segons cada situació. Aquesta forma de plantejar la recerca i la seva projecció posterior coincideix i troba recolzament en les proposicions de Martínex-Rica (1999), segons el qual "Las políticas de conservación de la diversidad biológica no pueden ser uniformes, sino que deben adaptarse a las condiciones locales y a los objetivos pretendidos. Hay que diferenciar la protección de grandes espacios, de pequeños espacios conectados por corredores biológicos, de poblaciones residuales y aisladas, de especies de gran movilidad, etc. No obstante, estas políticas distintas deben integrarse en una gestión coordinada y global".