A l’any 1999 es van dur a terme els treballs de cartografia de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Palou i Boixadera, 1999). Posteriorment a l’any 2000 la cartografia va avançar cap a la plana agrícola de la Vall d’en Bas (Palou i Boixadera, 2000). Ambdues dins del context dels mapes de sòls a escala 1:25.000 de Catalunya, elaborats fins al moment pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

Al gener de l'any 2006 es va donar inici a l’ampliació del mapa de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per adaptar-lo als límits administratius actuals introduïts pels decrets D.261/2001, de 25 de setembre, d'ampliació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el D.58/2003, de 20 de febrer, de modificació del Decret 261/2001. Ampliació que bàsicament incorpora els municipis de Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. I per altra banda, es va començar també la consolidació en una sola cobertura de la totalitat de cartografies de sòls de la comarca de la Garrotxa que inclouen el PNZVG i l’àrea agrícola de la Vall d’en Bas.

Per tal d'assumir aquest projecte de cartografia de sòls a escala 1:25.000 de la de la zona d'ampliació del PNZVG i la franja limítrof amb el mapa de sòls de la Vall d’en Bas, es va signar un conveni entre els anteriors Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Així doncs a l’any 2006 es començà la cartografia de les zones per on s’ha ampliat el PNZVG a fi d'obtenir una sola cobertura unificada que inclogui els límits actuals del PNZVG i la plana agrícola de la Vall d’en Bas. Aquesta zona també es suma la franja limítrof entre el PNZVG i la plana d’en Bas a fi de tenir tot el territori unificat sense buits cartogràfics.

Aquesta cartografia ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració establert entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el qual ha permès reunir els mitjans necessaris per desenvolupar-lo.

Aquest treball dóna resposta a la sol·licitud d’oferta emesa pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a l'empresa Axial. Geologia i Medi Ambient SL, la qual ha dut a terme els treballs de camp que quedaven pendents, ha elaborat el mapa de sòls final, a escala 1:25.000 a través d'una classificació dels sòls a nivell de Sèrie i ha redactat el present informe.

En el patrimoni geològic del Parc Natural es poden distingir dos elements principals: les morfologies volcàniques i els afloraments. La seva importància rau en la singularitat dels materials que els constitueixen, les formes característiques a les que donen lloc i en la
representativitat de processos geològics que permeten interpretar, ja que són el resultat de centenars de milers d’anys d’activitat geològica.

La problemàtica en la gestió del patrimoni geològic recau en el fet que constitueix el suport d’altres patrimonis: forestal, agrícola, industrial, urbanístic, etc. El territori del Parc Natural és una zona humanitzada, en la seva major part de propietat privada i
econòmicament molt activa. Per tant, la gestió del substrat volcànic ha de permetre fer compatible la seva preservació amb el conjunt d’usos que s’hi desenvolupen.

El propòsit de l’estratègia, és doncs, dotar a l’equip de gestió del Parc Natural d’un document de síntesi sobre l’estat actual del coneixement i de la conservació del vulcanisme i d’un marc de treball per a la gestió d’aquest patrimoni, que permeti planificar les línies
d’actuació en aquest àmbit. Així, aquest document aborda els objectius a assolir en els camps de la recerca, la conservació i la divulgació dels valors vulcanològics durant els propers cinc anys, així com les accions a desenvolupar i les eines i recursos que han de
permetre optimitzar-ne la gestió.

La millora en el coneixement del vulcanisme i del seu estat de conservació ha d’afavorir la sensibilització envers les característiques peculiars d'aquest patrimoni i facilitar l'adopció de les mesures més adients per a la seva conservació. És necessari, però, que les
propostes d’aquesta estratègia es desenvolupin de manera coordinada a les que es generin en relació a altres àmbits del medi físic (sòls, hidrogeologia, etc.), del medi natural (vegetació, botànica, fauna i paisatge) i urbanístics, per tal d’assolir una gestió integrada del
territori.