Saladrigas Pascual 2018a

Error creating thumbnail: File missing

Error creating thumbnail: File missing

Seguiment de l'espècie de flora

Caltha palustris al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa -2017-

Error creating thumbnail: File missing

Seguiment de Caltha palustris a la Moixina (Olot)

Equip d’autors:

Error creating thumbnail: File missing

Andreu Salvat i Saladrigas Sílvia March Pascual

Desembre de 2017

Totes les imatges són d’Andreu Salvat excepte en els casos on s’indica una altra cosa.

1. Antecedents

L’interès de conservació i la necessitat d’efectuar un seguiment regular de les poblacions de Caltha palustris resta justificat a diversos treballs de recerca i obres de referència. A la Garrotxa és raríssima (Oliver & Font, 2008) i es considera una espècie amenaçada en la categoria CR (Oliver, 2012). A més, és un tàxon interessant pel fet de ser un element característic de la flora de muntanya que a Olot presenta una localitat isolada a baixa altitud. Per tot plegat està protegida al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (a partir d’ara PNZVG), atès que en el seu Pla Especial (Acord de Govern GOV/161/2010), l’article 28 estableix que “cal evitar actuacions que puguin comportar efectes negatius significatius sobre aquesta espècie”.

Dins el PNZVG es coneixien dos rodals, un al Parc Nou, segurament introduït, i un a la Moixina, concretament als mulladius arbrats adjacents a l’estany d’en Broc, en una finca de propietat privada, al municipi d’Olot. El primer va desaparèixer fa anys com a conseqüència de l’assecament de la zona humida on es trobava (Oliver, com pers.). La població de la Moixina ha estat objecte de seguiment d’ençà de l’any 2003 per part de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN (Oliver dins DG ICHN, 2015). Segons aquestes fonts l’any 2003 la població comprenia 503 exemplars reproductors. En els darrers anys, però, s’ha constatat una forta reducció poblacional, fet que justifica la necessitat de disposar d’informació detallada de l’espècie i l’hàbitat i d’emprendre mesures de conservació. En vista d’aquesta situació crítica, l’any 2015, des del PNZVG es va encarregar un estudi detallat (Salvat & March, 2015), les principals conclusions del qual van ser:

1. El rodal de Caltha palustris de la Moixina, l’únic del PNZVG, és molt petit, tant pel que fa a l’extensió com a la mida poblacional, i hauria experimentat una reducció de prop del 80% en dotze anys. Per tot plegat es pot considerar que el risc d’extinció local d’aquesta espècie és molt elevat.

2. Caltha es fa en un mulladiu somer del Helosciadietum nodiflori subass. cardaminetosum olotensis, dins un bosc inundable on abunden les espècies pròpies de la verneda higròfila (Carici pendulae-Alnetum glutinosae) i, en menor mesura, de la roureda de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris). Les característiques d’aquest bosc resulten del tot singulars tant en el context del PNZVG com de Catalunya. La presència de Caltha palustris referma aquesta originalitat.

3. La dependència d’uns paràmetres hídrics molt concrets fa que sigui una espècie molt vulnerable a canvis en el medi.

4. Des del 2013 el SIGMA i el PNZVG fan un seguiment del cabal d’algunes surgències i recs de la zona. L'any 2015 es va constatar la relació directe existent entre el volum de precipitacions, el cabal de la Font Moixina i la de can Bufaganyes i el nivell d'inundació del mulladiu amb Caltha, que durant molts mesos es va assecar.

5. La proliferació de les espècies de flora invasora Acer negundo i Trachycarpus fortunei poden alterar l’hàbitat a mig termini. Altres possibles factors de canvi negatius són el tancament de la coberta arbòria i el canvi climàtic o escalfament global.

6. Es va efectuar una prospecció intensa en ambients adequats de l’entorn, amb resultat negatiu. Això va permetre, no obstant, determinar indrets favorables per a un possible reforçament de l’espècie.

7. A causa dels fets exposats anteriorment, és recomanable efectuar un cens anual de la població, i avaular els possibles impactes que l'afecten. També disposar d'informació detallada dels paràmetres hidrològics. Actualment es disposa dels censos de 2015 i 2016 (Salvat i March, 2015 i 2016).

L’estudi objecte d’aquest informe forma part del contracte d’Assessorament tècnic de flora dins l’àmbit del PNZVG 2017, encarregat a l’empresa Aprèn, Serveis Ambientals, SL. La present memòria ha estat redactada segons les normes de la instrucció tècnica IT/E3.01/01 del sistema de qualitat ISO 9001:2015 que té implantat el Parc Natural.

2. Objectius del treball

A partir dels antecedents exposats, per a l’any 2017 es van plantejar els següents objectius:

1. Efectuar un nou cens detallat de la població de Caltha palustris.

2. Avaluar l’estat de conservació del rodal i caracteritzar els possibles impactes i amenaces.

3. Establir les mesures de conservació oportunes.

4. En definitiva, disposar de la informació necessària per garantir la conservació de Caltha palustris, una espècie protegida al PNZVG.

3. Resultats

3.1. Dades del cens

El seguiment de Caltha palustris es va fer el dia 11 d’abril. Es van comptabilitzar 212 plantes, de les quals 138 en flor o fruit, les quals s'han considerat reproductores. La ubicació dels exemplars es correspon a la que es va cartografiar el 2015. En els darrers dos anys hi ha un increment important en el nombre total d’exemplars i, en menor mesura, en el d’exemplars reproductors (vegeu la figura 1). D’ençà 2015 aquests han augmentat en un 25%. Es pot afirmar, per tant, que condicionants ambientals com ara la sequera de 2016 sembla que no han tingut una incidència negativa significativa. Malgrat aquest fet positiu, són xifres encara molt allunyades dels 503 exemplars reproductors citats el 2003. Per això i perquè tota la població es concentra en un únic rodal, el risc d’extinció local encara és molt elevat.

Figura 1. Evolució de la població de Caltha palustris a la Moixina

Error creating thumbnail: File missing

Aspecte general de la població i de l’hàbitat el dia 11 d’abril

3.2. Impactes i factors de canvi

No s’han apreciat impactes antròpics i/o vinculats a la competència directa d’altres espècies vegetals. L’espai, a més, resta ben delimitat pels senders i camins senyalitzats existents, pel que tot i ser una zona amb un intens ús públic no sembla que l’hàbitat es trobi alterat pel trepig. La principal amenaça per la població de Caltha és la migradesa de la població, que la fa molt vulnerable a qualsevol alteració del medi o factor estocàstic, sigui d’origen antròpic o natural. Aquest risc es veu incrementat pel fet de ser un tàxon que depèn del medi hídric (Salvat & March, 2015). Les dades relatives al seguiment dels paràmetres hídrics es comenten a l’apartat 3.3.

Deixant de banda el tema hidrològic un dels problemes ambientals ja detectats el 2015 és el de la proliferació d’espècies exòtiques invasores, concretament Acer negundo i Trachycarpus fortunei. Cal recordar que segons l’article 30 del Pla Especial del PNZVG està prohibit plantar aquestes dues espècies. En els darrers anys, amb un especial esforç el 2016, s’han arrencat centenars de peus d’aquestes dues espècies, però cada any encara apareixen nous exemplars a partir del banc de llavors i o dels propàguls provinents dels exemplars adults que es troben a poca distància de l’aiguamoll.

Altres factors de canvi que poden estar incidint sobre Caltha palustris són el tancament de l’hàbitat i el canvi climàtic. Pel fet de ser una espècie de muntanya sembla que un cert ombreig li pot resultar favorable, però un ombreig excessiu dels arbres també pot tenir efectes negatius sobre la vitalitat i la taxa de reproducció. Finalment, i en relació al canvi climàtic, és evident que aquest impacte amenaça la supervivència del conjunt d’espècies de flora que tenen al pla d’Olot una localitat extrema a baixa altitud.

3.3. Evolució del medi hídric

La hidrologia és un aspecte clau per a la conservació de Caltha palustris. Des del PNZVG i del SIGMA es realitza un seguiment del cabal dels recs i de diverses fonts de la zona, cosa que permet determinar l’estat dels nivells hídrics generals. A més, d'ençà 2016 el PNZVG realitza un seguiment sistemàtic del nivell d’inundació del mulladiu, amb la intenció de poder disposar de dades a mig termini i així poder relacionar aquesta informació amb l’evolució de la població de Caltha. Els canvis en el nivell d’inundació s’han estimat tot calculant la distància entre la làmina d’aigua i un punt de referència de la riba, senyalitzat amb una piqueta metàl·lica. Aquesta mesura es compara amb la superfície total de la làmina d'aigua, de la qual es va fer una cartografia detallada el dia 11 d’abril, coincidint amb el cens de la població, i el dia 29 de maig, quan la superfície inundada havia minvat considerablement. Per al 2018 resta pendent completar la informació amb algun amidament més i efectuar el tractament integrat de totes aquestes dades.

En relació a la gestió del nivell d'inundació, l’any 2015 es va col·locar una barrera al rec de sortida del mulladiu, consistent en un tronc gruixut, fet que limita la velocitat de drenatge de la zona humida. Aquesta barrera només resulta funcional quan aquesta té excedent d’aigua, és a dir, quan el nivell hídric és elevat. És possible que la millora de la població estigui relacionada amb aquesta mesura. Durant el 2016 i el 2017 aquesta barrera s’ha hagut de posar bé en diverses ocasions, atès que alguna persona l’havia mogut. Per això en el futur es pot plantejar alguna mesura per senyalitzar la zona humida i demanar la col·laboració de la gent per no alterar el medi.

Error creating thumbnail: File missing

Vista del reg de sortida i de la barrera que limita el cabal del drenatge

Pel que fa a la hidrologia un fet destacat de 2017 és que, Igual que el 2016, l’estiu i la tardor va ploure molt poc. Mentre el 2016 el període d’assecament del mulladiu va ser de cinc mesos, durant el 2017 va ser de 7 mesos. El 29 de maig el nivell era molt baix i el 14 de juny ja estava completament sec. A causa de la manca de precipitacions de tardor la zona no es va tornar a inundar fins al mes de gener de 2018. Les dades del cens de 2017 semblen indicar que la sequera de 2016 no va tenir una especial incidència negativa sobre la població. Amb les dades de 2018 es podrà valorar l’impacte de la forta sequera del segon semestre de 2017.

Finalment, durant el 2017 s’han seguit recopilant dades del cabal de les fonts Moixina i de can Bufaganyes, a càrrec del SIGMA, i del nivell d’aigua de diversos recs de la zona, a càrrec dels serveis tècnics del PNZVG. Resta pendent, però, processar aquesta informació. També manca un estudi de detall per determinar si l’aigua del mulladiu on es fa Caltha s’alimenta directament de l’aqüífer o d’aigua de pluja, i un treball global sobre l’estat de l’aqüífer i la seva relació amb les fonts i surgències de la zona de la Moixina.

Error creating thumbnail: File missing

Error creating thumbnail: File missing

Làmina d’aigua el 19 de gener i el 16 de febrer, el moment de major inundació de tot l'any (Emili Bassols)

Error creating thumbnail: File missing

Error creating thumbnail: File missing

Làmina d’aigua el 29 de maig, pocs dies abans d'assecar-se, i el 7 novembre de 2017 (Emili Bassols)

3.4. Assaig de cultiu ex-situ al SIGMA

L’any 2016 en Xevi Pujol, tècnic del SIGMA, va iniciar un estudi sobre el cultiu ex-situ de Caltha palustris. Els seus objectius són, en primer lloc, disposar de protocols que permetin obtenir exemplars de Caltha a partir de la població de la Moixina i, en segon lloc, obtenir plantes útils per reforçar la població natural o per crear noves poblacions en emplaçaments ecològicament adequats. Aquest fet és important perquè actualment tots els exemplars del PNZVG es troben en un únic rodal. El projecte es desenvolupa en col·laboració amb els serveis tècnics d’aquest espai natural protegit.

L’any 2016 es van recollir 1.500 llavors, i en paral·lel es va fer una cerca bibliogràfica per determinar els millors mètodes de germinació. L’any 2017 s’ha efectuat un primer assaig de germinació i cultiu de plançons, pel que s’han utilitzat 300 llavors. Els resultats pel que fa a germinació són mediocres i poc diferenciats en funció dels tractament, amb dades entre el 25 i els 33,75% de geminació. Malgrat no sigui un percentatge gaire elevat permetrien obtenir un nombre prou important de plàntules. Malauradament, la supervivència dels plançons ha estat gairebé nul·la, pel que de moment aquest és un pas limitant per obtenir plantes adultes.

Error creating thumbnail: File missing

Plàntules de Caltha al laboratori del SIGMA (Xevi Pujol)

Per a l’any 2018 està previst ampliar la cerca bibliogràfica, especialment pel que fa a les possibilitats de cultiu, i endegar una nova tanda de germinacions i avivament de plançons. En el cas que no es pugui establir un protocol amb garanties d’èxit, es poden plantejar altres alternatives, com ara la translocació de rizomes.

4. Discussió dels resultats i propostes d’estudi i gestió

4.1. Principals conclusions

Les principals conclusions de l’estudi sobre Caltha palustris són:

1. L’abril de 2017 es van comptabilitzar 212 plantes de Caltha palustris, de les quals 138 reproductores. En els darrers dos anys hi ha un increment important en el nombre total d’exemplars i en el d’exemplars reproductors, que han augmentat un 25%. Malgrat siguin dades positives, són xifres molt allunyades dels 503 exemplars reproductors citats el 2003. Per aquest fet i perquè tota la població es concentra en un rodal el risc d’extinció local encara és molt elevat.

2. A partir d’aquestes dades es pot afirmar que la col·locació el 2015 d’una barrera al drenatge ha tingut un efecte positiu, i que la població no s’ha vist especialment afectada per les sequeres de l’estiu de 2015 i de l'estiu i la tardor de 2016.

3. L’estiu i la tardor de 2017 va ploure molt poc i el mulladiu amb Caltha es va assecar durant set mesos. El cens de 2018 permetrà avaluar la incidència d’aquest episodi de sequera tan notable.

4. No s’han observat impactes directes significatius, però la dependència d’uns paràmetres hídrics molt concrets fa que sigui una espècie molt vulnerable a canvis en el medi.

5. Es disposa de nombrosa informació sobre la hidrologia de la zona, com ara el cabal de fonts i recs o l'evolució de la superfície del mulladiu on es troba Caltha. Manca efectuar un tractament conjunt de totes elles i de les dades meteorològiques, per poder interpretar l'evolució d'aquests paràmetres i relacionar-ho amb la població de Caltha palustris.

6. La proliferació de les espècies de flora invasora Acer negundo i Trachycarpus fortunei poden alterar l’hàbitat a mig termini. Altres possibles factors de canvi negatius són el tancament de la coberta arbòria i el canvi climàtic o escalfament global.

7. L'any 2016 el SIGMA va començar un estudi sobre el cultiu ex-situ de Caltha palustris. Els primers resultats de germinació han permès obtenir un nombre adequat prou important de plàntules. La supervivència d'aquestes ha estat gairebé nul·la, pel que de moment aquest és un pas limitant per obtenir plantes adultes.

4.2. Propostes d’estudi i gestió

A partir de les dades i observacions obtingudes es proposen les següents mesures d’estudi i/o gestió, ordenades pel nivell d’urgència i/o importància amb la que s’han de dur a terme. En bona part coincideixen amb les propostes efectuades els anys 2015 i 2016:

1. Mantenir el seguiment anual de possibles impactes i recompte de la població de Caltha palustris, que cal efectuar durant quinzena central 15 d'abril.

2. Completar l’estudi per determinar la superfície de la làmina d’aigua segons els diferents nivells d’inundació mesurats.

3. Millorar el tancament del punt de sortida d’aigua del mulladiu, per tal de minimitzar el risc d’assecament del mateix.

4. Mantenir els treballs per eliminar manualment tots els exemplars d’Acer negundo i Trachycarpus fortunei presents al rodal de Caltha i el seu entorn, inclòs els progenitors ubicats a mas Blanc.

5. Seguir desenvolupant l’estudi sobre reproducció ex-situ de Caltha, a càrrec del SIGMA, amb l'objectiu de poder disposar de protocols per obtenir exemplars de Caltha a partir de la població de la Moixina i, en segon lloc, obtenir plantes útils per reforçar la població natural o per crear noves poblacions en emplaçaments ecològicament adequats.

6. Fer un estudi detallat de l’aqüífer que alimenta totes les fonts i surgències de la Déu i la Moixina, per tal d’entendre el seu funcionament i poder avaluar el seu estat.

7. Determinar amb precisió el funcionament hidrològic del mulladiu on es troba Caltha.

5. Referències

Campos, M.; March, S.; Oliver, X.; Salvat, A. & Bassols, E. 2001. Catàleg de flora vascular del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dossiers de recerca del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 1. Olot.

Delegació de la Garrotxa de la ICHN, 2015. Oliver, X dins: Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa, 2013. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Generalitat de Catalunya. 2010. Acord de Govern GOV/161/2010, de 14 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5735, 15 d’octubre de 2010.

Oliver, X. 2012. Llista vermella de flora vascular de la Garrotxa, 2009. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 5: 45-72. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural.

Oliver, X. & Font, J. 2008. Catàleg de flora vascular de la Garrotxa. Catàlegs del Patrimoni Natural: 1. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Oliver, X. & Tenes, B. 2016. El programa de Seguiment i Conservació de la flora amenaçada de la Garrotxa i del Ripollès. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Sáez, L.; Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania editio.

Salvat, A. 2005. Estratègia per a la gestió de la flora i la vegetació al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.

Salvat, A. & March, S. 2015 i 2016. Cens i millora de l’hàbitat de Caltha palustris al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Dos documents inèdits.