Salvat March 2018a

Error creating thumbnail: File missing

Error creating thumbnail: File missing

Seguiment de l'espècie de flora

Aconitum vulparia (=A. pyrenaicum)

al Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa -2017-

Error creating thumbnail: File missing

Exemplar d’Aconitum vulpari, a finals de maig

Equip d’autors:

Error creating thumbnail: File missing

Andreu Salvat i Saladrigas Sílvia March Pascual

Desembre de 2017

El nostre agraïment al senyor Josep Colom, propietari dels terrenys on es troba Aconitum vulparia, per la seva col·laboració en la conservació i estudi d’aquesta espècie de flora protegida.

1. Antecedents

L’interès de conservació d’Aconitum vulparia Rchb (=A. pyrenaicum L.; A. lycoctonum auct.) resta justificat a diversos treballs de recerca i obres de referència. Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (a partir d’ara PNZVG) és una espècie raríssima (Bolòs & Bolòs, 1987), i fins fa poc es sospitava que havia desaparegut (Campos et al, 2001; Oliver & Font, 2008). A la Garrotxa és força rara però no es considera amenaçada perquè presenta un nucli força important al Puigsacalm i a les obagues elevades del Collsacabra, i perquè les poblacions de l’Alta Garrotxa presenten continuïtat amb les de la vall de Camprodon (Oliver, 2012). A més de la seva raresa, és un tàxon interessant pel fet de ser un element característic de la flora subalpina que a Santa Pau presenta una localitat isolada a baixa altitud. Per tot plegat, és una espècie protegida legalment al PNZVG (Decret 172/2008 i Acord de Govern GOV/161/2010).

La cita original d’Aconitum (Bolòs, A. de, 1949), presenta el següent text: “Sa Cot, tocant a Can Bastan, 630 m., en un marge embardissat, sense humitat especial. Juntament amb aquest acònit hi ha Agrimonia odorata (Gouan) Mill. (=A. procera), Malva alcea L. var. fastigiata (Cav.), Serratula tinctoria L., Rhamnus frangula L., etc.”. Segons comenta Ramon Maria Masalles, Oriol de Bolòs li mostrà el rodal a primers de la dècada de 1980 (Oliver, com pers). Xavier Oliver la retrobà l’any 2014, i l’any 2015, des dels Serveis Tècnics del Parc Natural es va promoure un estudi complet per censar-ne la població, caracteritzar l’hàbitat, avaluar impactes i amenaces i establir mesures d’estudi i conservació (Salvat & March, 2015).

Les principals conclusions d’aquest treball van ser:

1. En tot el PNZVG només es coneix un rodal d’Aconitum vulparia. Aquest és molt petit, tant pel que fa a l’extensió com a la mida poblacional, i per això es pot considerar que el risc d’extinció local d’aquesta espècie és molt elevat. La floració va tenir lloc durant el mes d’agost.

2. És possible que aquest rodal correspongui al mateix que va citar Antoni de Bolòs a mitjans del segle XX. No es disposa d’informació sobre el nombre d’individus existents en aquells temps, pel que no s’ha pogut determinar l’evolució de la població.

3. Els exemplars es troben a la vorada d’una avellanosa amb roure pènol i al marge frescal d’un camp de fesols. L’avellanosa es pot atribuir a una formació esclarissada de l’Isopyro-Quercetum roboris i l’herbassar correspondria al Salvio glutinosae-Euphorbietosum villosae, hàbitat CORINE: 37.72. Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets ombrejats i frescals de la muntanya mitjana.

4. Es va efectuar una prospecció intensa en ambients adequats de l’entorn, amb resultat negatiu. No es pot descartar que hi hagi més rodals però, sigui com sigui, la població total de l’espècie seria molt baixa.

5. A causa de la seva raresa i pel fet d’estar ubicada en una zona amb una notable activitat antròpica es considera necessari fer un seguiment anual.

L'any 2016 es va realitzar un nou cens de la població i seguiment d'impactes, segons el qual l’estat de conservació d’Aconitum vulparia era similar al de 2015 (Salvat i March, 2016).

L’estudi objecte d’aquest informe forma part del contracte d’Assessorament tècnic de flora dins l’àmbit del PNZVG 2017, encarregat a l’empresa Aprèn, Serveis Ambientals, SL. La present memòria ha estat redactada segons les normes de la instrucció tècnica IT/E3.01/01 del sistema de qualitat ISO 9001:2015 que té implantat el Parc Natural.

2. Objectius del treball

A partir dels antecedents exposats, es van plantejar els següents objectius:

1. Efectuar un cens detallat de la població d’Aconitum vulparia existent prop de can Xel, al municipi de Santa Pau.

2. Avaluar l’estat de conservació del rodal i els possibles impactes i amenaces.

3. Establir les mesures de conservació oportunes.

3. Resultats

3.1. Dades del cens

En el seguiment de l’any 2017 es van fer dues visites, una el dia 29 de maig, amb l’objectiu d’avaluar possibles impactes i establir mesures de conservació, i una segona el dia 28 de juliol, on es va fer el recompte d’exemplars. El nombre total de peus observats és de 48, una xifra igual a la de 2015, i ha experimentat una davallada del 25% respecte el de 2016. En canvi, es van observar 14 plantes amb poncelles, fet que suposa el nombre més elevat dels tres anys de seguiment (vegeu la figura 1). La floració va tenir lloc a l’agost i es desconeix el nombre d’exemplars que van arribar a fer fruits perquè no es va poder realitzar cap visita durant el mes de setembre.

Figura 1. Evolució de la població de Aconitum vulparia a can Xel

Cal tenir en compte que el recompte del nombre total d’individus es pot veure condicionat pel fet que alguns dels exemplars petits ubicats dins l’avellanosa no es poden diferenciar amb facilitat.

Error creating thumbnail: File missing

Exemplar amb una vitalitat excel·lent a finals de maig

3.2. Impactes i amenaces

La principal amenaça per la població d’Aconitum és la migradesa de la població, que la fa molt vulnerable a qualsevol alteració del medi o factor estocàstic, sigui d’origen antròpic o natural. D’altra banda, està ubicada en un indret on sovintegen diverses activitats antròpiques, pel que és possible que tinguin lloc canvis dràstics en el medi com a resultat d’aquestes activitats. En primer lloc, existeix un risc important d’afectació en relació a possibles treballs agrícoles i de neteja de marges, atès que alguns exemplars estan a poc més d’un metre d’un camp. En segon lloc, el rodal es troba molt a prop d’un camí i de l’aparcament d’un restaurant, una zona amb una elevada freqüentació humana. En darrer lloc, també és possible que la població es vegi afectada per treballs forestals.

Pel que fa als impactes directes, es mantenen algunes situacions observades el 2015 i el 2016, atès que hi ha un volum important de restes de poda i/o de fullaraca abocats al marge del camí i petits abocaments de runa i deixalles. Sembla, però, que aquests abocaments no s’han repetit. Actualment el fondal està recobert per espècies nitròfiles com Urtica dioica i Sambucus ebulus.

Error creating thumbnail: File missing

Fondal al marge del camí, dominat per espècies nitròfiles

Un segon impacte ha estat la sequera, que l’estiu de 2017 ha estat molt intensa. En aquest sentit, mentre en la visita de finals de maig els exemplars presentaven un vigor important, a finals de juliol mostraven un cert decaïment per la manca d’aigua. Els mesos d’agost i setembre ha plogut molt poc, pel que, tot i no disposar de dades, és molt possible que la producció de flors i fruits hagi estat molt minsa.

Error creating thumbnail: File missing

Exemplar amb poncelles a finals de juliol, afectat per la sequera

Un tercer condicionant ambiental és el de la competència de bardisses i altres herbàcies. La principal diferència respecte anys anteriors és que el novembre de 2016 el pagès que mena el camp de fesols va estassar tot el marge. Aquesta actuació sembla que ha resultat beneficiosa per als exemplars d’Aconitum per què el nombre d’exemplars amb poncelles ha estat el més important dels tres anys de seguiment. Des del PNZVG es manté contacte amb la propietat per evitar nous impactes.

Error creating thumbnail: File missing

Vista de la vorada herbàcia del marge del camp a finals de maig

Finalment, els exemplars d’Aconitum ubicats dins l’avellanosa només tenen fulles basals i no han desenvolupat tiges floríferes, probablement afectats pel tancament de l’hàbitat.

4. Discussió dels resultats i propostes d’estudi i gestió

4.1. Principals conclusions

A partir dels resultats obtinguts es pot afirmar que:

1. En tot el PNZVG només es coneix un rodal d’Aconitum vulparia (=A. pyrenaicum). Aquest és molt petit tant pel que fa a l’extensió com a la mida poblacional (48 exemplars) i per això es pot considerar que el risc d’extinció local d’aquesta espècie és molt elevat.

2. El nombre total de peus observat el 2017 és igual al de 2015, però suposa una davallada del 25% respecte el 2016. En canvi, es van observar 14 plantes amb poncelles, el nombre més elevat dels tres anys de seguiment. Igual que els altres anys, el 2017 la floració va tenir lloc durant el mes d’agost.

3. Es mantenen les amenaces observades en anys anteriors en relació a la freqüentació humana i les activitats agrícoles i forestals. No s’han observat nous abocaments de restes de jardineria i/o residus, però a la zona afectada actualment predominen les espècies nitròfiles. Els principals condicionants ambientals del 2017 han estat l’estassada del marge del camp que va tenir lloc la tardor de 2016, fet que ha propiciat un notable desenvolupament de la vegetació herbàcia, també d’Aconitum, i la sequera de l’estiu i principis de la tardor, que probablement ha condicionat la producció de fruits.

4.2. Propostes d’estudi i gestió

Es mantenen les propostes d’estudi i gestió establertes el 2016, ordenades pel nivell d’urgència i/o importància amb la que s’han de dur a terme:

1. Contactar amb els responsables del restaurant de can Xel i els jardiners que hi treballen per evitar nous abocaments de restes de jardineria a la zona.

2. Retirar tots els restes de poda i la fullaraca abocada al fondal.

3. Mantenir el contacte amb el propietari del camp de fesols i implicar-lo en la conservació de l’hàbitat. Establir el manteniment d’una franja mínima de dos metres entre la base del talús i el terreny llaurat.

4. Durant la tardor o l’hivern, estassar cada dos anys aquesta franja de terreny per limitar el creixement de bardisses.

5. Dur a terme una aclarida moderada dels avellaners del talús, tot vigilant, però, que es mantingui l’ombreig sobre la part baixa del mateix.

6. Efectuar un seguiment anual de possibles impactes i recompte de la població a finals de juliol o durant el mes d’agost.

7. A partir d’exemplars i/o llavors de la població de can Xel, crear i mantenir un nou rodal d’Aconitum al jardí botànic del Parc Nou d’Olot. Atès que és una espècies protegida, caldrà demanar els permisos pertinents.

8. Aprofundir en l’estudi d’Aconitum: fenologia i fertilitat, prospectar altres zones pròximes, etc.

5. Referències

Bolòs, A. de. 1949. Anotacions a la Flora Olotina, II. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 1949: 37. 1937-1949. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

Bolòs, A. de & Bolòs, O. de. 1987. Plantes vasculars del Quadrat 31T DG66, Santa Pau. ORCA: Catàlegs florístics locals, 1. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

Bolòs, O. & Masalles, R.M. 1983. Memoria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

Campos, M.; March, S.; Oliver, X.; Salvat, A. & Bassols, E. 2001. Catàleg de flora vascular del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dossiers de recerca del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 1. Olot.

Generalitat de Catalunya. 2010. Acord de Govern GOV/161/2010, de 14 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5735, 15 d’octubre de 2010.

Nuet, J. & Morell, À. 2005. Scillo lilio-hyacinthi-Fagetum sylvaticae, a la muntanya d'Aiats (Collsacabra). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 73: 21-33.

Oliver, X. 2012. Llista vermella de flora vascular de la Garrotxa, 2009. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 5: 45-72. Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural.

Oliver, X. & Font, J. 2008. Catàleg de flora vascular de la Garrotxa. Catàlegs del Patrimoni Natural: 1. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Oliver, X. & Tenes, B. 2016. El programa de Seguiment i Conservació de la flora amenaçada de la Garrotxa i del Ripollès. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.

Salvat, A. & March,S. 2015, 2016. Cens de la població d’Aconitum vulparia (=A. pyrenaicum) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Dos documents inèdits consultables a la biblioteca digital de la web del Parc.