Plaza 2018c

1. INTRODUCCIÓ

L’establiment d’una xarxa de control de piezometria en el sistema hidrogeològic del Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i de la seva àrea d’influència, es va iniciar a l’any 1994 amb un pla de mesures puntuals en una xarxa de punts, primer en un interval trimestral i posteriorment bimensual. Aquesta xarxa va passar a l’any 2006 a ser responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua, que la va continuar a través d’un conveni amb el consorci de medi ambient i salut pública (SIGMA) del Consell comarcal de la Garrotxa. En aquest context, el PNZVG manté el seguiment d’uns sensors que actuen de limnígrafs electrònics per al registre automàtic del nivell d’aigua amb registre continu, que es va iniciar a principis de l’any 2005 i continua fins l’actualitat. Aquesta tasca s’emmarca dins l’objectiu de millorar i augmentar la informació sobre el sistema hidrogeològic del Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i de la seva àrea d’influència, dins del programa d’estudi de la hidrogeologia del Parc.

La memòria que es presenta correspon els resultats de l’any 2017 d’aquest seguiment del control dels sensors que mesuren les fluctuacions del nivell piezomètric, en els aqüífers quaternaris del territori del Parc i la Vall d’en Bas.

En aquest any 2017 s’ha aconseguit estabilitzar el nombre d’incidències que repercuteixen en la recollida de dades dels sensors. S’ha continuat optant per reposar els sensors que s’espatllen per els d’una altra casa comercial diferent, perquè els errors de mesura i de lectura es van anar succeint de manera molt freqüent en els sensors de tipus DIVER o MiniDiver (Van Essen Instruments, 2004). Així, aquest any s’ha comprat un nou LevelSCOUT (Instrumentation Northwest, Inc. - INW, 2016). Queden com explicarem més endavant dos punts sense cobrir, el punt del Molí de les Fonts i la zona de la Guardiola, on les obres de l’avinguda van destruir el piezòmetre a l’any 2016.

Tal com fem en les memòries de recull anual que es realitzen, en primer lloc, es presentarà la ubicació i característiques dels sensors utilitzats en aquest any, a continuació les dades de precipitacions de les estacions de la Vall d’en Bas i d’Olot que representen les entrades d’aigua als sistemes aqüífers i, finalment, les dades recollides dels sensors operatius en aquest any 2017.

El marc hidrogeològic dels sistemes aqüífers quaternaris del territori del Parc i la Vall d’en Bas, així com l’evolució de les mesures recollides al llarg dels diferents anys des de l’inici al 2005, es poden consultar, a la memòria de l’any 2009, on es van presentar les dades del 2005 al 2009 (Bach, 2011), a la del 2015, on es recullen les dades des del 2009 al 2015 (Bach, 2015) i a la darrera del 2016.

2. UBICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS LIMNÍGRAFS

En aquest any 2017 s’ha incorporat un nou sensor pel seguiment de l’oscil·lació piezomètrica. Així, s’ha disposat d’un total de sis limnígrafs de registre automàtic de la mesura del nivell de l’aigua i un limnígraf de registre automàtic de pressió atmosfèrica. La ubicació inicial de les sondes de nivell i el baro-diver damunt del territori, es fa d’acord amb el criteri de poder controlar l’evolució de la piezometria, per una banda, del conjunt d’aqüífers quaternaris: al·luvials i al·luvials-volcànics o fluviovolcànics i, per l’altra, dels diferents nivells aqüífers en profunditat: superficials i profunds (fig. 2.1). També es té en compte el mantenir i assegurar la lectura dels punts que tenen un major registre, com per exemple, el D-1 (Torre Curós).

A continuació, es descriu de manera resumida, els que continuen funcionant aquest any 2017.

Fig. 2.1.- Situació dels punts amb sondes de nivell instal·lades inicialment: D-1(Bas-Torre Curós), D-2 (Olot-Emol), D-3 (Olot-Emol-2), D-4 (Estany d’en Mira), D-5 (Olot-MolíFonts), D-6 (Olot-Bufador), D-7(Baro-Diver) i D-8 (Olot-Guardiola), damunt del mapa de les unitats hidrogeològiques quaternàries.

-D-1, a la vall d’en Bas, a la finca Torre Curós, al sector de les Preses, instal·lat el 23 de febrer de 2005, que permet observar l’oscil·lació piezomètrica de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas que és una àrea d’influència hídrica del parc natural, concretament, s’obté l’oscil·lació del nivell profund situat en el punt de mesura entre 48 i 50 metres.

-D-2, al pla d’Olot, en concret a l’empresa EMOL, S.L., al carrer Lleida (sector barri de “Pequin”), instal·lat el 17 de març de 2005, que permet controlar un dels nivells permeables de l’aqüífer al·luvial-volcànic de la zona del Parc, concretament un primer tram profund permeable fins a uns 44 metres.

-D-3, al mateix indret que el D-2, a l’empresa EMOL, S.L. del carrer Lleida, instal·lat el 24 de maig de 2006, controla un dels nivells més profunds de l’aqüífer al·luvial-volcànic de la zona del Parc, en un pou d’uns 98 metres de fondària.

-D-4, a la vall d’en Bas, al mas Estany d’en Mirà que es troba al nord del turó del Mallol prop de la cruïlla que porta al Veïnat nou, es va instal·lar el 24 de maig de 2006 i controla el nivell més superficial de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en un pou d’uns 13 metres de fondària.

-D-5, al pla d’Olot, al pou construït per abastar el Molí de les Fonts. Es va instal·lar el 23 de febrer de 2009, controla l’aqüífer situat en un nivell de graves situat a uns 40 m de fondària.

-D-7, és un baro-Diver, mesura la pressió atmosfèrica, esta situat al mateix indret que el D-2 i D-3, a l’empresa EMOL, S.L., instal·lat el 14 d’octubre de 2008.

-D-8, al polígon de la Guardiola, darrera el camp de futbol d’Olot, controla el nivell aqüífer format per nivells de graves amb argiles, situat entre 25 i 35 m de fondària. El piezòmetre on estava ubicat va quedar destruït l’any 2016 per les obres de l’avinguda i s’està a l’espera de la construcció d’un nou piezòmetre.

Les incidències d’aquest any 2017 es presenten de manera sintètica a la taula 2.1.

Taula 2.1. Resum de la ubicació, característiques i incidències en aquest any 2017, dels limnígrafs instal·lats.

Error creating thumbnail: File missing

Cal ressaltar que el punt D-1 està recollint informació des de l’2005, ara amb un MiniDiver, pèro a més, com a mesura de seguretat el 17 d’octubre de 2017 s’hi ha instal·lat un nou LevesScout de Instrumentation Northwest, Inc. (INW, 2016). També cal posar en evidència que el sensor MiniDiver (Van Essen Instruments, 2004) del punt D-5 presenta de manera continuada problemes de deriva, de manera que no coincideixen les mesures manuals que s’hi realitzen amb les del sensor. Cal recordar que l’opció de canviar el tipus de sensor està motivada pels nombrosos problemes que es van donar en els tipus de sensor Diver o MiniDiver (Van Essen Instruments, 2004) i pel fet que els tipus LevelSCOUT de Instrumentation Northwest, Inc. (INW, 2016) utilitzen una tecnologia més actual i poden tenir una vida més llarga, perquè tenen la possibilitat de canviar la bateria quan s’acaba.

Els MiniDiver, tenen 22mm de diàmetre i 90 mm de llargada (fig. 2.2), amb una capacitat per 24.000 dades per a cada paràmetre i mesuren dos paràmetres, les variacions de nivell de l’aigua i la temperatura. Per a la mesura de nivell de l’aigua s’ha escollit un rang d’oscil·lació màxima de 20 metres, amb una resolució de 0,4 cm. La temperatura té un rang de -20 a +80ºC amb una precisió de 0,1ºC.

Els LevelSCOUT tenen 22,2 mm de diàmetre i 129 mm de llargada (fig. 2.2), amb una capacitat per a 50.000 registres. El sensor de pressió (nivell) és un piezo-resistiu de silici amb una precisió de 0,1% FS i s’ha escollit el d’un rang d’oscil·lació màxima de 25. Metres. El sensor de temperatura és un termistor, amb un rang de -20 a +60ºC i una precisió de 0,1ºC.

La instal·lació és similar en els dos casos, es submergeixen lligats amb un fil d’acer (fig. 2.2) dins del piezòmetre a una fondària que sempre tingui una columna d’aigua al seu damunt, d’acord amb la previsió d’oscil·lació feta. Per a la lectura de les dades acumulades cal treure la sonda fora del piezòmetre i connectar-la mitjançant un lector amb un ordinador (fig. 2.3). Tots els sensors es programen, des d’un inici, per fer una mesura cada hora i així tenir una visió detallada de les oscil·lacions que presenta el nivell piezomètric.

Els valors obtinguts del nivell de l’aigua dels sensors, corresponen a mesures de la pressió que exerceix la columna d’aigua situada damunt de la sonda, més la corresponen a la pressió atmosfèrica que varia en funció de les condicions meteorològiques. Per tant, en primer lloc, cal compensar les variacions de la pressió atmosfèrica, a partir de les dades registrades de la pressió atmosfèrica d’una estació meteorològica propera o d’un Baro-DIVER . Una de les sondes comprades l’any 2009 fou un BaroDiver que es va instal·lar al costat de les sondes D-2 i D-3 (EMOL) de manera que les seves mesures horàries de pressió s’utilitzen per a compensar les mesures horàries obtingudes en les sondes. Finalment, es transformen en profunditat de l’aigua a partir de la mesura inicial realitzada amb la sonda de nivell que serveix de referència. També es poden passar a cota d’aigua, tal com es fa en les mesures de les campanyes de camp. Per avaluar la tendència general s’ha calculat una mitjana de les 24 mesures diàries que es considera representativa d’aquell dia.

File:Draft Garcia 207086775-test-picture-x0000 t75.svg Fig.2.2.- Sonda MiniDiver amb el fil d’acer de subjecció a l’esquerra i LevelScout a la dreta.

Error creating thumbnail: File missing Fig.2.3.- Sonda MiniDIVER dins del lector òptic, per traspassar les mesures a l’ordinador

3. EL REGISTRE DE PRECIPITACIONS Y LA RECÀRREGA

Per poder interpretar de dades dels nivells piezomètrics es necessari el coneixement de les precipitacions, que corresponen a una part molt important de la recàrrega dels diferents aqüífers que trobem a la zona estudiada. S’han utilitzat dades de tres estacions meteorològiques per a conèixer les variacions de les precipitacions, dues de la xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, la d’Olot i la W9-la Vall d’en Bas; i una del “Servicio Nacional de Meteorología”, la 0390D-Parc Nou d’Olot. La seva situació sobre el territori es pot veure a la figura 2.1. A la taula 3.1 es presenten els valors corresponents al període 1990-2017 en anys naturals de gener a desembre, de l’estació meteorològica del Parc Nou, que s’ha adoptat com a indicadora, perquè es la que disposa d’una sèrie més llarga de dades. Serveix per tenir una primera aproximació de la quantia de les precipitacions anual d’aquesta zona. A la taula 3.1 s’observa que l’any 2017 ha presentat una precipitació de 646,5 mm, molt inferior a la mitjana que per aquest període considerat és de 941,7 mm per aquesta estació. Des de l’any 2005 es tenen les dades de les altres dues estacions, de manera que si es compararen els totals anuals de les tres estacions (fig. 3.1) s’observa com, en general, coincideixen els valors de les precipitacions, tot i que, hi ha anys en que una d’elles té valors més alts.

Error creating thumbnail: File missing Taula 3.1.- Precipitacions anuals, en mm a l’estació del Parc Nou d’Olot.

Error creating thumbnail: File missing

Així, en aquest any 2017 la precipitació més alta ha estat la de l’estació de la Vall d’en Bas (684,5mm) seguida de l’estació automàtica d’Olot (673,6mm) i la més baixa la comentada de l’estació del Parc Nou (646,5mm). Cal ressaltar que tots els valors són dels mateix ordre de magnitud i estan per sota de la mitjana de cada estació. S’observa (fig. 3.1) com són de la mateixa magnitud que els anys secs: 2012, 2009, 2007 i 2006.

Fig. 3.1.- Precipitacions anuals a les tres estacions utilitzades: Parc Nou (Olot), Automàtica d’Olot i W9- Vall d’en Bas, en el període 2005-2017.

Error creating thumbnail: File missing

La variació mensual de les precipitacions es presenta amb les dades de l’estació de la Vall d’en Bas. A la fig. 3.2 es presenten els valors de l’any 2017, acompanyats dels del 2016 que serveixen de referència. Es pot observar com a l’any 2017 s’ha donat una precipitació mensual baixa i molt irregular, de manera que els valors més alts es situen per sota dels 120 mm.

Fig. 3.2.- Precipitacions mensuals dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas.

Les precipitacions més abundants es concentren a l’hivern i a començaments de la primavera. A partir del mes de maig les precipitacions són menors, inferiors als 50 mm, excepte el mes de setembre que sobrepassa lleugerament els 100 mm. Es pot observar (fig. 3.2) que els mesos de novembre i desembre són extraordinariament baixes, inferiors a 10 mm.

La distribució de les precipitacions d’aquest any 2017 comporta una recàrrega al sistema aqüífer segons la seva quantia i l’època de l’any que comporta l’evapotranspiració i la reserva d’aigua al sòl. Per a tenir un ordre de magnitud de la recàrrega s’ha realitzat un balanç hidro-meteorològic diari amb un llindar de laminació de 100 mm i una reserva d’aigua al sòl en tres valors diferents: 22,5, 30 i 45 mm. D’aquest tres escenaris el corresponen a la reserva d’aigua de 30 mm és el que més s’ajusta a les oscil·lacions piezomètriques observades. A la figura 3.3 es presenta la recàrrega acumulada a nivell mensual d’aquest escenari, on s’observa la recàrrega important iniciada a finals de l’any 2016, sobre tot als mesos de novembre i desembre i que continua fins al mes d’abril de 2017. A partir del mes de maig s’inicia un període de manca de recàrrega fins a final d’any, amb l’excepció del mes de setembre i amb menor quantia octubre, i molt menor encara el mes de juliol.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 3.3.- Recàrrega mensuals dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas, considerant una reserva d’aigua al sòl de 30 mm.

A la figura 3.4, es presenten les dades de precipitacions i de recàrregues diàries dels anys 2016 i 2017, resultat de la simulació de la recàrrega considerant la reserva d’aigua de 30 mm. S’observa que l’any 2017 presenta unes les precipitacions diàries inferiors als 40 mm/d, solament un dia del mes de març el supera. Amb aquestes precipitacions les recàrregues tenen sempre valors inferiors als 40 mm/d. Els principals episodis de recàrrega es concentren a finals de gener i principis de febrer, a finals de març, finals d’abril i a la primera quinzena del mes de setembre. Hi ha n parell d’episodi aïllats als mesos d’octubre i juliol (fig. 3.4).

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 3.4.- Precipitacions i recàrregues diàries dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas, considerant una reserva d’aigua al sòl de 30 mm.

En resum, des del punt de vista de les precipitacions, l’any 2017 ha estat un any d’una pluviositat anual molt inferior a la mitjana en el període de 28 anys de registre de l’estació del Parc Nou d’Olot, solament comparable a la dels anys 2012, 2009 i a la sèrie dels dos anys consecutius 2006 i 2007 (taula 3.1 i fig. 3.1)). A nivell mensual les precipitacions màximes, inferiors sempre als 120 mm/dia, han tingut lloc, per una banda, a l’hivern i primavera (de gener fins a abril) i al mes de setembre (fig. 3.2). Els episodis diaris han tingut relativament poca intensitat, la majoria no han superat els 20 mm, solament en 8 dies arriben fins els 40 mm/dia i en un dia a finals de març fins a 60 mm/dia. Si cal considerar que sobre tot en els mesos de gener i febrer s’han donat alguns episodis de 3 o 4 dies que acumulaven més de 50 mm de precipitació.

Amb aquest registre de precipitacions la recàrrega efectiva cap als aqüífers, segons la simulació realitzada, s’ha concentrat sobre tot en el període de gener a l’abril (fig. 3.3). També s’observen un episodis menors al setembre, octubre i juliol. Aquests darrers episodis de relativa poca quantia representen una molt poca entrada d’aigua al sistema, de manera que gairebé es pot considerar que a partir del mes de maig no hi ha una recàrrega que faci augmentar de manera significativa l’aigua emmagatzemada. Aquests episodis de recàrrega es poden visualitzar també a nivell diari, de manera que reflecteixen que la majoria tenen valors inferiors als 20 mm/dia (fig. 3.4).

Error creating thumbnail: File missing

4. VALORACIÓ DELS RESULTATS DE L’ANY 2017

A continuació es presenten els resultats obtinguts a cadascun dels punts d’observació, primer els corresponents a les sondes D-1 i D-4 instal·lades a la Vall d’en Bas, i a després les D-2, D-3 i D-5 de la zona d’Olot.

S’ha escollit com a període de temps de referència el que va de l’any 2008 fins a l’actualitat. Per veure la sèrie completa des del inici del registre a l’any 2005 cal consultar els informes anuals, o bé, l’informe de l’any 2009 (Bach, 2009), on es van presentar les dades del 2005 al 2009. I si es vol tenir la informació detallada de cadascun dels anys entre el 2008 i el 2015 cal consultar la memòria de l’any 2015 (Bach, 2015).

4.1. LIMNÍGRAF D-1: BAS–TORRE CUROS (371240025)

En primer lloc es reprodueix la fitxa de camp amb les lectures directes del nivell piezomètric que s’utilitzen per a fer la compensació del sensor i passar les dades de pressió a profunditat de l’aigua, des de l’inici del registre fins a l’actualitat (fig. 4.1). Aquestes mesures del nivell piezomètric que s’obtenen cada vegada que es descarreguen les dades dels sensors són bàsiques per poder fer el seguiment de les mesures automàtiques que fa el limnígraf i contrastar el bon funcionament del sensor. Aquesta sonda controla el nivell profund de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en un pou d’uns 50 m de fondària.

Fig. 4.1.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-1 situat al pou 371240025 – Torre Curos, a la vall d’en Bas.

Error creating thumbnail: File missing

-Dades de nivell de l’aigua: per a tenir un marc de referència, previ a l’avaluació dels resultats de l’any 2017, es presenten per aquest punt una seqüència de dades d’anys anterior. Concretament s’ha escollit el període de 2008 fins al 2017 de referència, perquè permet observar l’evolució des dels nivells molt baixos de començaments de l’any 2008 que corresponen al final de més de dos anys de precipitacions molt inferiors a la mitjana (taula 3.1). Així, a la fig. 4.2 es presenten el conjunt de lectures recollides a nivell diari, mitjana de les dades horàries, des de l’any 2008, fins a finals d’aquest darrer any, 31 de desembre de 2017. A més, s’hi han representat conjuntament les dades de precipitacions diàries de l’estació automàtica de la Vall d’en Bas (W9) de la xarxa agrometeorològica de Catalunya, per a poder tenir una primera aproximació a la relació entre l’oscil·lació dels nivells i la recàrrega produïda per les precipitacions, en el nivell profund de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas.

Fig. 4.2.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació de la Vall d’en Bas.

Aquesta visió de conjunt de totes les dades obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (fig. 4.2) permet situar les dades obtingudes aquest darrer any en una situació molt similar a la de l’any 2009, pel fet que es dóna una recàrrega importat a principis d’any, que fa ascendir el nivell piezomètric, però a partir del mes de maig s’observa un descens continuat fins a finals d’any. En el cas d’aquest any 2017 els nivells mes alts assolits a la primavera es situen propers als 2 m de fondària, per sota dels de 2009. Cal destacar que el nivell piezomètric de final d’any, d’uns 9 m de fondària no s’assolia des de l’any 2008, en que es va assolir el nivell més baix des de l’any 2005 que es té registre (fig. 4.2).

-Avaluació de les dades de nivell de l’aigua de l’any 2017

S’ha preparat la gràfica de la figura 4.3, per a poder fer un seguiment més detallat d’aquest any, on es presenten els nivells màxims a escala diària de l’any 2017, juntament amb els del 2016 per tenir una perspectiva més detallada de la seva evolució en relació a la situació prèvia. També s’hi han representat les quanties de la recàrrega, també a escala diària, calculades a partir de les precipitacions de l’estació de la Vall d’en Bas, amb una reserva d’aigua de 30 mm.

En observar l’evolució del nivell piezomètric d’aquest any (fig. 4.3) destaca, en primer lloc, l’ascens del nivell a partir del mes de gener, com a continuació de l’ascens iniciat a mitjans de novembre del 2016. Aquest ascens assoleix els valors més alts, propers als 2 m de fondària al mes d’abril, però es mantenen fins a principis de maig. En total representa un ascens, des de principis d’any de gairebé 3,5 m. Les oscil·lacions associades a aquest ascens es correlacionen molt bé amb els episodis de recàrrega calculats (fig. 4.3).

A partir de principis de maig s’inicia un descens continuat del nivell fins a final d’any, de manera que passa d’una fondària de 2,16 m a l’inici a una de 8,95 m al final, el que correspon a un total d’uns 6,8 m. En aquesta seqüència de descens es poden distingir dues tendències, la primera que va de l’onze de maig al 5 de setembre, amb una disminució més accentuada del nivell, amb un total de 4,35 m de descens, que correspon a disminució de 0,06 m/dia. Durant aquest període solament s’ha comptabilitzat un sol i petit episodi de recàrrega el dia 23 de juliol, mentre en aquestes condicions es quan el reg agrícola necessita l’extracció de més aigua subterrània, el que queda reflectit en aquest descens més accentuat. La segona tendència s’observa des del 5 de setembre fins a final d’any, amb també un descens del nivell, però amb una disminució menys accentuada, es passa de 6,51 m de fondària a 8,95 m al final, el que representa un descens total de 2,44 m, o sigui de 0,02 m/dia. En aquest segon tram es donen els episodis de recàrrega del mes de setembre i un de menor al mes d’octubre, en uns mesos amb menys necessitats de reg agrícola.

Tal com s’observa (fig. 4.3) cadascun dels episodis de recàrrega calculats es correlaciona molt bé amb les oscil·lacions del nivell piezomètric, però no es dóna una proporcionalitat entre l’ascens observat i la quantia de la recàrrega calculada. Així, les recàrregues dels mesos de gener i febrer comporten un ascens de 3,23 m amb un volum de 102,6 mm, mentre que al mes de març l’ascens és de 0,45 m amb un volum de 67 mm i l’abril de 0,17 m amb 26,4 mm. Per la seva banda, la recàrrega del mes de setembre, de 43,7 mm, comporta un ascens menor a 0,1 m. Aquesta

Error creating thumbnail: File missing

diferent evolució de l’oscil·lació piezomètrica en relació a la recàrrega, segons l’època de l’any posa en evidència que l’extracció d’aigua de l’aqüífer és també ben diferent i dependent de les necessitats agrícoles a la primavera i l’estiu.

Fig. 4.3.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, als anys 2016 i 2017 i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm.

Les dades d’aquest any 2017 constaten de nou que les extraccions, en els mesos de primavera, estiu i començament de la tardor, dominantment per a reg agrícola, són intenses en aquest aqüífer de la Vall d’en Bas, de manera que si no es donen episodis de pluja important (superiors als 100 mm), que comportin recàrregues superiors als 40 mm, no canvia la tendència de descens del nivell, per tant, no hi recàrrega efectiva.

L’any 2017 presenta un balanç negatiu, de manera que en el conjunt de l’any es dóna un descens de 3,5 m (fig. 4.3), conseqüència de les precipitacions molt inferiors a la mitjana, concretament a la Vall d’en Bas d’uns 684,5 mm, la mitjana està propera als 900 mm, i els nivells d’extracció actuals, que en aquest any amb molt poques precipitacions a partir del mes d’abril fins a setembre, van haver d’ésser molt més intenses, pel que respecte al reg agrícola, que en els anys més humits.

El sensor instal·lat està programat per fer mesures a nivell horari el que permet veure en més detall quina és l’oscil·lació a nivell diari. Així, si s’amplia la gràfica i s’observa l’evolució del nivell piezomètric al llarg d’una setmana, s’hi reflecteixen unes variacions que es donen a aquesta escala com a resultat de les extraccions en pous veïns i en el mateix pou. Aquestes oscil·lacions del nivell varien en funció de l’època de l’any, però mantenen una pauta comú que ja s’ha explicat en anys anteriors (Bach, 2015) i que en l’exemple que es mostra a continuació de la setmana del mes d’octubre de 2017, es torna a confirmar.

La setmana escollida és la del 16 al 23 d’octubre de 2017, al final del període de reg agrícola, s’observa (fig. 4.4) que es superposen les oscil·lacions del nivell, més o menys cícliques que es van repetint diàriament inferiors als 0,1 m d’amplitud, amb uns punts que es situen per sota de la tendència general, que corresponen al nivell dinàmic mesurat en posar-se en funcionament el pou, que comporta un descens entre 0,6 i 0,7 m per sota del nivell piezomètric estàtic. El primer patró d’oscil·lació, amb algunes variacions, es segueix al llarg de tot el període de registre el que indica una certa constància en la demanda a les rodalies del punt, que podria estar lligada amb l’ús ramader, tot i que, també hi ha pous propers per a ús industrial i d’abastament urbà. A més també s’observa l’efecte d’una petita recàrrega. Així, en aquesta setmana, el dia 19 es va donar una precipitació d’uns 50 mm, de la que s’ha calculat una recàrrega d’uns 16,5 mm, això fa que s’observa un petit increment del nivell el dia 20 i fa que es mantingui el nivell els dies successius.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.4.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, durant la setmana del 16 al 23 de setembre de 2017.

L’extracció en aquest pou és molt variable depenen de l’època de l’any, però sol correspondre a episodis de 2 a 3 hores, per això, afecta poc l’observació de la tendència general del nivell piezomètric de l’aqüífer. Aquests són els petits inconvenients de no disposar de piezòmetres per a la instal·lació del sensors que comporten haver de situar-los en pous que tenen un període determinat d’ús al llarg de l’any.

L’interès del seguiment no són aquestes oscil·lacions diàries, sinó la tendència general d’una oscil·lació piezomètrica regional. Així, per exemple, a la fig. 4.4 s’observa que a més de l’oscil·lació diària, el nivell general al llarg de la setmana descendeix uns 0,1 m per sota del representatiu del dilluns anterior, malgrat l’episodi de recàrrega, per tant, al llarg d’aquesta setmana no hi ha equilibri entre la demanda i la recàrrega. Per tant, el balanç d’aquesta setmana és negatiu amb un increment del descens. Per tant, la tendència general ens dóna la relació que es va establint al llarg de l’any entre la distribució de la recàrrega i la variació de la demanda d’aigua per als diferents usos.

-Dades de temperatura de l’aigua: a la figura 4.5 es presenten les mesures del sensor en aquest pou. En aquest any 2017, els valors mesurats com a mitjanes diàries estan compresos entre 13,79 i 14,06 ºC, amb una mitjana de 13,94ºC. La temperatura presenta molt poca variació al llarg de tot l’any. Els valors més baixos es donen a l’hivern i la primavera d’any i corresponen als valors de la recàrrega d’aquest període amb aigües més fredes. La manca de recarrega des de la primavera fins a la tardor comporta un suau ascens de la temperatura que posteriorment torna molt suaument a baixar fins a 14ºC. Aquest any 2017, igual que a l’any anterior, no s’observen variacions importants de la temperatura com a resultat dels episodis de recàrrega.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.5.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 als anys 2016 i 2017.

Error creating thumbnail: File missing

4.2. LIMNÍGRAF D-4: BAS–ESTANY D’EN MIRÀ (371240048)

Per a la presentació de dades del limnígraf D-4 es segueix la mateixa estructura que en la presentació de les dades del limnígraf D-1. Així, a la fig. 4.6 es reprodueix la fitxa corresponen a aquest limnígraf. Cal recordar que aquesta sonda controla el nivell més superficial de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en un pou d’uns 13 metres de fondària.

En aquest any 2017 s’ha continuat el seguiment del sensor nou del tipus LevelScout instal·lat a l’any 2016. Cal recordar que la sonda instal·lada anteriorment va donar resultats interpretats com a erronis a partir de l’any 2014.

-Dades de nivell de l’aigua: malgrat la manca de dades dels anys 2014 i 2015 pels motius esmentats, es presenta a la figura 4.7 el recull de dades a escala diària des de l’any 2008, per a tenir el marc de referència de l’evolució piezomètrica en aquest punt. Per suplir les dades del sensor s’han representat ens els anys sense informació la mesura directa del nivell del pou en les campanyes de camp realitzades tal com mostra la fitxa de camp (fig. 4.6).

Fig. 4.6.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-4 situat al pou 371240048 – Estany d’en Mirà, a la vall d’en Bas.

Error creating thumbnail: File missing

També s’hi han representat conjuntament les dades de precipitacions horàries de l’estació automàtica de la Vall d’en Bas (W9) de la xarxa agrometeorològica de Catalunya.

Fig. 4.7.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 situat al pou 371240048 - Estany d’en Mirà, de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació de la Vall d’en Bas.

La figura 4.7 reflecteix una oscil·lació del nivell piezomètric en aquest pou de l’aqüífer superficial de la Vall d’en Bas molt semblant a la descrita al nivell més profund d’aquest aqüífer de la Vall d’en Bas, al sensor D1-Torre Curos (fig. 4.2). Tal com s’ha comentat, l’evolució piezomètrica d’aquest any 2017 és similar a la de l’any 2009, es dóna una recàrrega en els primers mesos de l’any, de gener a l’abril, que comporta uns ascens del nivell, que de fet s’havia iniciat a finals de novembre del 2016. Posteriorment, la manca d’episodis importants de recàrrega fa que des de mitjans de maig fins a final d’any es doni un descens continu del nivell (fig. 4.7). Els nivells més alts assolits estan al voltant dels 5 m, inferiors als que es van assolir al 2009. Per la seva banda, el nivell piezomètric de final d’any és d’uns 10,64 m que correspon a un nivell baix que no s’havia tornat a registrar des de l’any 2008 en que es van assolir els nivells més baixos i el pou es va assecar. En el gràfic de la figura 4.7 es pot observar com, ara que es tornen a tenir dades continues, la manca de dades dels anys 2014, 2015 i de part del 2016 posa de relleu la gran diferència que hi ha en el seguiment de la piezometria, si es disposa de dades de registre continu amb una mesura cada hora, o si solament es tenen dades puntuals de dues o tres campanyes de camp a l’any.

-Avaluació de les dades de nivell de l’aigua de l’any 2017

En aquest any, que el sensor ha funcionat correctament, s’ha preparat la gràfica de la figura 4.8, per a poder fer un seguiment més detallat d’aquest any, on es presenten els nivells mitjans a escala diària de l’any 2017, juntament amb els disponibles de l’any 2016 per tenir una perspectiva més detallada de la seva evolució en relació a la situació prèvia. També s’hi han representat les quanties de la recàrrega, també a escala diària, calculades a partir de les precipitacions de l’estació de la Vall d’en Bas, amb una reserva d’aigua de 30 mm.

Tal com es pot observar a la figura 4.8, a principis de l’any 2017 el nivell es situa a uns 7,41 m de fondària fruit de l’ascens produït per a la recàrrega de finals de novembre de 2016. De seguida la recàrrega que es dóna a partir de finals de gener fa ascendir de nou el nivell fins assolir el nivell màxim d’aquest any el dia 27 de febrer a 4,86 m de fondària. La manca de nous episodis de recàrrega fins el 24 de març comporta un descens suau del nivell fins els 5,43 m a continuació a cada episodi de recàrrega es dóna un nou ascens, però sense assolir el nivell màxim del mes de febrer. Així l’episodi de finals de març el fa pujar fins a 4,93 m i el del mes d’abril solament fins a 5,2 m. Així, l’ascens total des de l’inici de l’any fins el màxim és de 2,55 m, inferior als gairebé 3,5 m registrat al limnígraf D1 (Torre Curos).

A partir del 12 de maig comença el descens del nivell de manera continua igual que s’ha descrit pel sensor del pou de l’aqüífer profund D1. En aquest cas el nivell passa d’una fondària de 5,2 m a una de 10,64 m, el que representa un descens total de 5,44 m, també inferior al D1 (de 6,8 m). S’observa d’igual manera que en el cas anterior dos trams de pendents diferents en els descens. El primer tram des del 12 de maig fins començament de setembre, el descens és més accentuat, de manera que en total correspon a uns 3,7 m. El segon tram des de començaments de setembre fins a final d’any el descens és més suau amb un valor total de 1,74 m.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.8.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 situat al pou 371240048 - Estany d’en Mirà, a l’any 2017, i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm.

Així, les dades dels nivells piezomètrics d’aquest punt de l’aqüífer superficial de la Vall d’en Bas, reflecteix una evolució molt similar a la descrita per la sonda D1 situada a l’aqüífer profund d’aquest mateix sistema aqüífer, però amb una menor amplitud d’oscil·lació, tant en els episodis d’ascens en els moments de recàrrega, com en els descens continuat de finals de la primavera fins a final d’any.

En conjunt, l’any 2017 presenta un balanç negatiu, de manera que, a principis d’any el nivell estava situat a 7,41 m i a final d’any a 10,64 m, per tant, es dóna un descens de 3,23 m en el conjunt de l’any (fig. 4.3), lleugerament inferior al mesurat al sensor D1. Com ja s’ha comentat aquesta és la conseqüència d’un any amb les precipitacions molt inferiors a la mitjana i uns volums d’extracció segurament superiors a altres anys, degut a les poques precipitacions que s’han donat a partir del mes d’abril fins a setembre.

Dades de temperatura de l’aigua: a la fig. 4.9 s’han representat les dades de temperatura mitjana diària corresponents a l’any 2017, on s’observa una oscil·lació molt petita entre 14,3 ºC de màxima i 14,1ºC de mínima, amb una mitjana de 14,2 ºC. La tendència és que a mida que es dóna l’ascens del nivell la temperatura presenta un suau ascens i al revés, quan el nivell baixa la temperatura també ho fa. De tota manera l’oscil·lació és molt poc significativa.

Error creating thumbnail: File missing

-

Fig. 4.9.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 (pou 371240048 - Estany d’en Mirà), a l’any 2017.

Error creating thumbnail: File missing

4.3. LIMNÍGRAF D-2: OLOT– EMOL (371180090)

En primer lloc, com en la presentació dels altres limnígrafs, es reprodueix la fitxa utilitzada per a fer el seguiment de les lectures des de l’any 2005 fins a l’actualitat (fig. 4.10), on poden observar-se les lectures manuals del nivell piezomètric realitzades al llarg d’aquest seguiment. Aquest punt controla el primer tram profund permeable de l’aqüífer al·luvial-volcànic de la zona del Parc.

Després que en els anys 2015 i 2016 per problemes tècnics hi hagués períodes amb manca de dades, aquest 2017 amb la sonda nova LevelScout, s’ha completat tot l’any sense cap incidència.

Fig. 4.10.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-2 situat al pou 371180090 – Olot-Emol, al Pla d’Olot.

-Dades de nivell de l’aigua: de la mateixa manera que en els limnígrafs de la vall d’en Bas, en primer lloc es presenten les dades de nivell de l’aigua registrades pel limnígraf a nivell diari, des de l’any 2008 fins a final d’any 2016 (fig. 4.11), en aquest cas, el pou no s’explota i, per tant, no es donen nivells dinàmics en les mesures registrades. Ara bé, si que s’hi registren oscil·lacions diàries degudes a l’activitat extractiva dels pous propers. A la gràfica (fig. 4.11) també s’hi han representat de manera conjunta les dades de precipitacions diàries de l’estació automàtica d’Olot de la xarxa del servei meteorològic de Catalunya (SMC), per a poder tenir una primera aproximació de la relació entre l’oscil·lació dels nivells i la recàrrega produïda

Error creating thumbnail: File missing

per les precipitacions.

Fig. 4.11.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol, des de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC.

En les dades de nivell d’aquest any 2017 no s’observen descensos importants (fig. 4.11), es mantenen gran part de l’any una mica per sobre dels 10,5 m i solament a partir de l’estiu el nivell descendeix per assolir un valor mínim a final d’any. L’evolució és similar, també en aquest cas, a l’observada a l’any 2009. La tendència general del anys representats (fig. 4.11) és semblant a la exposada per a l’oscil·lació dels pous de la vall d’en Bas, però amb aquesta característica d’una major suavitat, sobre tot en els episodis d’ascens pel damunt de la fondària de surgència, que comporta un menor interval d’oscil·lació, de manera que les dades es situen al voltant del nivell que representa l’efecte sobreeixidor comentat en anys anteriors per aquest punt. Malgrat les diferències, la tendència general de l’oscil·lació està controlada, al menys en el període estudiat, pels períodes de recàrrega, o sigui, pels episodis importants de precipitacions.

-Avaluació de les dades de nivell de l’aigua de l’any 2017

Per a fer el seguiment més detallat de l’any 2017 s’ha preparat la gràfica de la figura 4.12, en la que s’han representat els nivells a escala diària, ampliant l’escala vertical per poder observar millor les petites oscil·lacions que presenten, juntament amb els del 2016, per tenir una perspectiva més detallada de la seva evolució en relació a la situació prèvia. També s’hi han representat les pluges recollides a l’estació d’Olot, també a escala diària.

Les dades d’aquest any 2017 mostren com el nivell comença l’any a 10,63 m de fondària, després de la recuperació de finals del 2016, en que havia pujat un mig metre. A continuació, a partir de la recàrrega que comporten les precipitacions de finals de gener i principis de febrer, el nivell ascendeix suau i progressivament fins els 10,4 m, en total uns 0,2 m. Les pluges de març i d’abril mantenen i fan pujar una mica més el nivell fins als valors més alts al voltant dels 10,3 m a mitjans del mes de maig. En total des de principis d’any l’ascens és d’uns 0,3 m molt inferior als més de 3 m d’ascens mesurat a la sonda D1 (Pou Torre Curos) de la Vall d’en Bas. Cal destacar que els valors més alts mesurats des del mes de febrer fins a finals de juny (fig. 4.12) corresponen a valors per sobre de 10,5 m. En anys anteriors, (fig. 4.11) el nivell assolia un valor d’estabilització al voltant del 10,5 m, que es considerava el valor més alts que s’assolia per l’efecte del sobreeixidor explicat en anys anteriors, de manera que solament en moments de pluges molt considerables s’observava un pic d’ascens pel damunt d’aquest valor, anys 2010, 2011 i 2014 (fig. 4.11). Així, el comportament d’aquest any és lleugerament diferent als dels anys anteriors, de moment no sabem si es degut a un canvi en les condicions de surgència de la zona del sobreeixidor, o bé, el canvi de sensor, ara un LevelScout dóna valors més precisos. També es pot observa en la gràfica d’aquest any 2017 (fig. 4.12) uns punts que sobresurten de la tendència generals que coincideixen amb els dies de pluges el que comporta que es dóna una resposta ràpida a la precipitació però de molt poc abast perquè de seguida es torna a un valor més baix.

A partir del màxim assolit a mitjans del mes de maig el nivell comença a descendir, de manera que s’observa un primer tram fins a finals d’agost, amb un descens de 0,5 m i a continuació un petit ascens d’uns 0,2 m a partir de les precipitacions de principis de setembre. Posteriorment, des de mitjans de setembre s’inicia un descens continu fins i més accentuat fins a final d’any, de més de 0,9 m.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.12.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol, als anys 2016 i 2017i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC.

Cal destacar que aquesta evolució del període de descens del nivell és diferent a l’observada a la Vall d’en Bas, on el període estiuenc del descens és molt accentuat i el darrer fins a final d’any més suau. Aquesta diferent resposta es pot atribuir a l’efecte que comporten les surgències de la zona d’Olot, que contribueixen a limitar l’ascens dels nivell, de manera que no s’observa ni l’ascens ni els descens associats als períodes de recàrrega importants, sempre que la pressió de l’aqüífer estigui a un determinat nivell. Però, si s’observa el descens i/o l’ascens quan el nivell es troba per sota d’una determinada pressió.

Així en conjunt, les dades de l’any 2017 en aquests limnígraf D2 reflecteixen un període d’ascens fins al mes de maig i a continuació un descens fins a final d’any, amb un petit pic d’ascens al mes de setembre. Tot plegat representa una oscil·lació molt inferior a la comentada pels punts de control de la Vall d’en Bas. Per tant, es torna a confirmar la idea que aquest punt té, en una zona propera, uns nivells de surgència que regulen l’alçada del nivell, de manera que no s’omple més d’una cert alçada, el que fa que l’oscil·lació sigui molt menor que en altres punts de control. Així, com en els altres punts descrits, el balanç anual és negatiu, el nivell inicial és de 10,6 m i a final d’any és de 11,5 m, el que representa un descens de 0,9 m en total, molt inferior als més de 3 m del pou Torre Curos de la Vall d’en Bas.

Tot i que l’objectiu del seguiment de la piezometria és tenir una visió de la seva evolució general, a partir de les mesures horàries que fa el sensor es pot fer una anàlisis més detallat i veure quina és la oscil·lació a nivell diari. Així, s’ha representat la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017 com a mostra d’aquesta fluctuació, en la que no hi ha precipitacions. A aquesta escala s’observen uns cicles d’oscil·lacions, que quan no hi ha recàrrega, com és el cas d’aquesta setmana, s’associen al bombeig de pous veïns. Aquest any, en aquest mes d’octubre, tenen una oscil·lació d’uns 20 cm a nivell diari, de manera que el bombeig s’inicia al migdia fins a les primeres hores del matí del dia següent (fig. 4.13). Aquest patró d’oscil·lació coincideix a grans trets amb el que veurem a continuació que provoquen les extraccions dels pous d’abastament de la ciutat d’Olot, que està d’acord amb la utilització el màxim d’hores possible de la tarifa nocturna, però amb un rang d’oscil·lació molt menor. Per tant, no sabem fins a quin punt aquesta oscil·lació es deguda solament a l’abastament d’Olot o també a un conjunt de pous d’ús industrial que també aprofiten la tarifa nocturna. De tota manera, és molt interessant observar com els importants cabals d’extracció dels pous d’abastament d’Olot provoquen una oscil·lació de menor amplitud al nivell aqüífer que està situat damunt del nivell que s’explota i que té una menor càrrega hidràulica.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.13.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot- Emol, durant la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017.

Error creating thumbnail: File missing

-Dades de temperatura de l’aigua: s’ha calculat la mitjana diària a partir de les dades de les 24 mesures horàries registrades. A la figura 4.14 s’ha representat aquestes dades de temperatura, conjuntament amb els valors diaris dels nivells. L’oscil·lació de la temperatura és molt petita, entre 14,25ºC i 13,96ºC, amb una mitjana de 14,06ºC. En aquesta gràfica (fig. 4.14) les dades de l’any 2017 mostren que, a principis de l’any s’inicia un lleuger descens de la temperatura des de 14,2 ºC al mínim de 13,96ºC en els mesos d’estiu, coincidint amb l’ascens del nivell piezomètric per la recàrrega de les precipitacions. Mentre que de l’estiu a finals d’any, la tendència és a l’increment de la temperatura, fins a 14,2ºC quan el nivell descendeix degut a la manca de recàrrega.

Fig. 4.14.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol als anys 2016 i 2017.

Error creating thumbnail: File missing

4.4. LIMNÍGRAF D-3: OLOT– EMOL-2 (371180014)

Aquest punt controla un dels nivells més profunds de l’aqüífer al·luvial-volcànic de la zona del Parc, en un pou d’uns 98 metres de fondària. Igual que en la presentació dels altres limnígraf, primer es reprodueix la fitxa utilitzada per a fer el seguiment de les lectures des de l’any 2006 fins a l’actualitat d’aquest limnígraf,.

En aquest punt hi ha instal·lat un sensor MiniDiver nou des del 14 de setembre de 2016, que en aquest any 2017 ha funcionat correctament. A l’any 2016 hi ha un període de manca de dades abans de la substitució del sensor per l’actual.

-Dades de nivell de l’aigua: donada l’extraordinària oscil·lació registrada a escala horària, en aquest punt, s’ha optat per fer un primer anàlisis de les dades a nivell horari. El pou on s’ha instal·lat el limnígraf s’explota d’una manera ocasional, però cal ressaltar que la gràfica a escala horària presenta una gran irregularitat en l’oscil·lació deguda a les extraccions en pous veïns, molt superior a les comentades en els altres punts, fet que fa qüestionar els conceptes de nivell estàtic i nivell dinàmic.

Fig. 4.15.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-3 situat al pou 371180014 – Olot-Emol-2, al Pla d’Olot.

S’ha escollit la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017 (fig. 4.16), per a posar-ho en evidència. Per això, es presenta l’oscil·lació del nivell a escala horària, de manera que es pot observar un cicle d’oscil·lacions a escala diària molt marcat els 7 dies de la setmana, amb una amplitud diària d’uns 4 m. En general, al migdia cap a les 14h comença el descens del nivell, alguns dies primer un sol pou que comporta un descens d’1,5 m i, després cap a les 21h, continua el bombeig amb un altre pou que comporta el descens total d’uns 4 m, així de manera seguida fins les 9 o les 10h del matí del dia següent, llavors el nivell comença una fase de recuperació fins a les 14 o les 15h, quan el bombeig s’inicia i el cicle torna a començar.

El pou on està instal·lat el limnígraf solament s’explota esporàdicament amb cabals d’extracció petits (3 m³/h), per això, aquest cicle s’interpreta com el resultat d’un bombeig molt intens i continuat, que aquest any 2017 s’inicia al migdia fins al dia següent al matí, o sigui, tota la tarda, la nit i part del matí següent. En total de 16 a 19h en funcionament amb cabals d’extracció molt considerables per tal de donar aquest descens. Quan s’atura el bombeig el nivell puja, tendeix a recuperar el nivell estàtic però, tal com s’observa (fig. 4.16), per la distància entre els punts de nivell més alt no sembla que s’assoleixi l’estabilització, perquè el bombeig comença de nou per iniciar un altre cicle.

Tal com s’ha comentat en anys anteriors, un bombeig d’aquestes característiques solament pot correspondre al que es realitza per l’abastament d’aigua potable a la ciutat d’Olot. Es tracta dels pous de la zona del Parc nou, relativament propers al punt de registre Olot-EMOL, a uns 650 m de distància, segons dades de Sorea amb una extracció de 8.000 a 10.000 m3/dia. A aquest bombeig constant de l’abastament d’Olot segur que se li afegeixen altres extraccions procedents de pous propers que són d’ús industrial. Per tant, la suma de totes les extraccions d’aquest nivell, que és molt productiu, queden reflectides en el registre del limnígraf D3.

Per poder tenir una representació de l’oscil·lació piezomètrica el menys distorsionada possible per aquesta notable oscil·lació diària dels valors mesurats a escala horària, s’ha optat per triar el valor diari de nivell més alt, més proper al terra (el valor de fondària mínima) de les dades horàries mesurades, com el valor representatiu més proper al nivell estàtic mesurat en aquest punt.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.16.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-3, pou 371180014 Olot-Emol-2, a la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017.

Error creating thumbnail: File missing

Així, a la gràfica (fig. 4.17) s’han representat aquests valors diaris de nivell més alt, des de l’any 2008 fins al 2017, juntament amb les dades de precipitacions diàries de l’estació automàtica d’Olot de la xarxa del servei meteorològic de Catalunya (SMC), per a poder tenir una primera aproximació a la relació entre l’oscil·lació dels nivells i la recàrrega produïda per les precipitacions.

Fig. 4.17.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el DIVER D-3 del pou: 371180014 Olot-Emol-2, des de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC.

Els valors d’aquest any 2017, respecte al conjunt de les dades que s’han representat (fig. 4.17), es situen en una franja mitja-baixa, entre aproximadament els 5 m i els gairebé 11 m de fondària respecte al terra. L’evolució d’aquest any presenta una similitud amb l’any 2009, però amb una menor oscil·lació. S’observa un ascens del nivell a principis d’any fins a finals d’abril i posteriorment un descens continu fins a final d’any. La visió de conjunt de les totes les dades obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (fig. 4.17) permet observar una tendència general semblant a la exposada per l’oscil·lació del punt D-1 a la vall d’en Bas (Torre Curos, fig. 4.2), malgrat que en aquest cas hi ha una certa imprecisió en la situació del nivell estàtic a nivell diari, degut a l’explotació tan intensa a la que està sotmès aquest aqüífer, tal com queda reflectit en la gràfica pels nombrosos punts que es situen fora de la tendència general de la tendència, que són un reflex de que no s’ha arribat a estabilitzar el nivell després de l’extracció tant prolongada (fig. 4.17). Així, tot i les diferències que hi ha en la demanda d’aigua, que en aquesta zona del pla d’Olot corresponen a un ús industrial i d’abastament urbà, la tendència general de l’oscil·lació està controlada, al menys en aquest període estudiat, pels períodes de recàrrega, o sigui, pels episodis importants de precipitacions.

-Avaluació de les dades de nivell de l’aigua de l’any 2017

Igual que en els altres sensors, per a l’exposició de les dades obtingudes en aquest any, s’ha preparat una gràfica (fig. 4.18), en la que es representen els nivells a escala diària d’aquest any i l’anterior, amb el valor diari de nivell més alt, més proper al terra (el valor de fondària mínima) de les dades horàries mesurades, com el valor representatiu més proper al nivell estàtic mesurat en aquest punt, conjuntament amb les dades de la recàrrega diària calculada de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm, també a escala diària.

A principis d’any el nivell es situa a uns 7,2 m, després d’un ascens dels darrers mesos de l’any 2016. A continuació, després d’una petita estabilització, comença de nou un ascens propiciat per la recàrrega de finals de gener i principis de febrer, fins assolir un primer màxim a finals de febrer de 4,9 m. Amb algunes petites oscil·lacions que marquen petites pujades en els moments de recàrrega i un descens suau quan no n’hi ha, el nivell es manté al voltant dels 5 m de fondària fins a mitjans de maig. A partir d’aquest moment el nivell descendeix fins a final d’any, però ho fa en dos trams diferents, primer de manera més accentuada fins assolir un valor de 9,6 m de fondària a finals d’agost, o sigui, un descens total d’uns 4,6 m. Aquest descens és del mateix ordre de magnitud que el registrat al limnígraf D-1 de la Vall d’en Bas, de 4,35 m, pel mateix període.

El segon tram s’inicia al mes de setembre amb una estabilització del nivell al voltant del 9,4 m atribuïble a l’efecte d ela recàrrega de principis d’aquest mes, però finalment a partir de mitjans d’octubre el nivell descendeix suaument fins a final d’any, en que assoleix un valor de 10,6 m. Aquest segon tram representa un descens d’un metre, molt inferior al registrat al sensor D1, de gairebé 2,5 m.

En general, l’oscil·lació observada en aquesta sonda D3 (Olot-Emol-2) és també, per aquest any, molt similar a la que s’ha exposat per a la sonda D1 (Torre Curós), però amb algunes petites diferències, ja comentades, pel que fa a l’amplitud de cadascun dels episodis d’oscil·lació.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.18.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el DIVER D-3 del pou 371180014 Olot-Emol-2, als anys 2016 i 2017, i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm.

Aquest any 2017 presenta un balanç negatiu, tal com s’ha comentat en els altres limnígrafs anteriors, de manera que en el conjunt de l’any es dóna un descens d’uns 3,4 m, entre el nivell inicial i el final (fig. 4.18), igual al registrat al limnígraf D1 de la Vall d’en Bas. Tal com s’ha comentat, en aquest any 2017 les precipitacions han estat inferiors a la mitjana i, com a conseqüència del seu repartiment, els episodis de recàrrega s’han concentrat a l’hivern i principis de primavera (fig. 4.18).

-Dades de temperatura de l’aigua: a la fig. 4.19 es presenten els valors corresponents a la mitjana diària calculada a partir de les 24 mesures horàries, conjuntament amb els valors diaris dels nivells. En aquesta gràfica s’observa que, a l’any 2017, la temperatura presenta una oscil·lació de valors entre aproximadament els 13,5ºC i els 15,15ºC, per tant una variació d’aproximadament 1,7ºC, amb una mitjana de 14,2ºC. La distribució de valors observable segueix la pauta d’oscil·lació del nivell piezomètric de manera semblant a la dels anys anteriors. Així, a grans trets la gràfica de la temperatura sembla una gràfica simètrica a la de l’oscil·lació del nivell (fig. 4.19), tot i algunes petites diferències.

A principis de l’any 2017, quan els nivells pugen, les temperatures disminueixen molt ràpid i donen lloc a unes temperatures mínimes des de principis de febrer fins a finals de maig, al voltant dels 13,5ºC. Aquest descens de la temperatura correspon a l’entrada d’aigua de la recàrrega d’aquest mesos d’hivern i primavera amb temperatures una mica més fredes. A principis del mes de juny la temperatura comença a pujar, primer més ràpidament i a partir de setembre més suaument, fins arribar a final d’any amb el valor més alt de 15,15ºC. En aquest cas, la manca de recàrrega, que comporta un descens del nivell dóna l’increment de la temperatura de l’aigua de l’aqüífer. A més, la poca recàrrega que es dóna en aquests mesos, correspon a una temperatura una mica més alta que també ajuda a l’increment de la temperatura.

En conjunt, en aquest any 2017 s’observa, igual que en els anys anteriors, com les èpoques de recàrrega (aquest any hivern i primavera), comporten un descens de la temperatura (fig. 4.19), que en general descendeix fins valors propers als 13,5ºC. Aquest descens cal entendre’l com el resultat de l’entrada d’aigua de la recàrrega de les abundants precipitacions d’aquests mesos, amb una temperatura inferior a la que tenien les aigües de l’aqüífer. Quan no hi ha recàrrega o aquesta és als mesos d’estiu la temperatura de l’aqüífer ascendeix assolint valors pel damunt dels 14ºC.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.19.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-3, pou 371180014 Olot-Emol-2, als anys 2016 i 2017.

Error creating thumbnail: File missing

4.5. LIMNÍGRAF D-5: OLOT–MOLI (381150211)

A la figura 4.20 es reprodueix la fitxa corresponen a aquest limnígraf, utilitzada per a fer el seguiment de les lectures des de l’any 2009 fins a l’actualitat. Aquest punt controla l’aqüífer situat en un nivell de graves situat a uns 40 m de fondària del pla d’Olot.

Fig. 4.20.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-5 situat al pou 381150211 – Olot-Moli, al Pla d’Olot.

El limnígraf instal·lat en aquest punt és el MiniDiver, que com a mínim des de l’any 2014 s’interpreta que presenta una deriva en les dades que mesura, perquè aquestes no coincideixen amb les que es mesuren de manera manual en les campanyes realitzades. Com que es va prioritzar la substitució d’altres punts, s’ha mantingut en el seu lloc i a continuació es presenten les dades recollides però amb la hipòtesis inicial que la deriva en els valors continua.

-Dades de nivell de l’aigua: la validesa de les dades es posa en evidència amb els resultats, primer a nivell horari, donada la gran oscil·lació que presenten les observacions d’aquest punt. El pou on s’ha instal·lat el limnígraf s’explota diàriament per subministrar aigua al Centre del Molí de les Fonts que es dedica a la reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.21.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el Limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, durant els anys 2016 i 2017 i precipitacions horàries de l’estació d’Olot del SMC

Les dades recollides a nivell horari reflecteixen una variació diària important dels valors que s’atribueixen a l’existència de nivells dinàmics corresponents a l’explotació del mateix pou i també dels pous propers que exploten aquest mateix nivell aqüífer, tal com s’ha exposat en els informes anteriors (Bach, 2015). D’aquest any 2017 en destaca una menor amplitud oscil·lació a nivell diari, entre 12 i 13 m, fins a finals de juny. Però de juny a novembre l’amplitud es fa més gran, entre 18 i 19 m a nivell diari. Aquestes variacions podrien ser degudes a un canvi en la regulació de la bomba d’extracció, de manera que el cabal sigui menor o major, de manera comporta un descens també menor o major. Segons informació dels gestors del pou s’han fet canvis en la planificació de l’ús de l’aigua. Aquesta situació altera més encara l’oscil·lació del nivell estàtic del pou i dificulta conèixer si el punt més alt de la gràfica (fig. 4.21) correspon realment al nivell estàtic.

Malgrat tot, quan es representen els valors manuals en el controls realitzats amb uns cercles de color vermell (fig. 4.21) es posa de relleu que no es corresponen amb els nivells mesurats per la sonda. Aquest fet que ja es començava a entreveure a partir de l’any 2014, amb els valors d’aquest any 2017, es pot interpretar clarament que la sonda té una deriva de manera que el sensor de pressió progressivament va indicant un valor inferior per a una mateixa columna d’aigua determinada. Aquestes circumstàncies, degudes segurament a un deteriorament progressiu, fan molt difícil la interpretació de les dades. Tot i així, s’ha seguit el tractament que es fa cada any per tal de veure si es podia treure algun resultat.

S’ha confeccionat una gràfica de tot el període de control, representant per a cada dia el valor horari mínim mesurat del nivell respecte al terra, o sigui, el valor més alt del nivell, de manera que aquest representa el valor del nivell amb la menor afectació del propi pou i dels pous veïns a nivell diari (fig. 4.22). També s’hi han representat de manera conjunta les dades de precipitacions horàries de l’estació automàtica d’Olot de la xarxa del servei meteorològic de Catalunya (SMC).

A la gràfica de la fig. 4.22 s’observa la visió general de l’oscil·lació del nivell, més o menys estàtic, de les observacions fetes del període de control d’aquest punt, des de l’any 2009 al 2016. Malgrat la gran variabilitat en la continuïtat dels punts a aquesta escala diària, fins a l’any 2013 la tendència general de les grans oscil·lacions segueix, a grans trets, la mateixa pauta que les exposades en els limnígrafs D-1, D-3 i D-4.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 4.22.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, de l’any 2009 al 2017, i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC.

A partir de l’any 2014, s’observa com els valors diaris presenten una tendència progressiva a la disminució, passant de valors propers a 1 m de fondària a més de 5 m, simbolitzada a la fig. 4.22 amb una fletxa discontínua de color vermell. També s’han representat, en cercles vermell, els valors de les mesures manuals de control del nivell estàtic dels anys 2013 a 2017, on es posa en evidència la deriva de les dades de la sonda en relació a aquests valors. Malgrat la deriva la sonda reflecteix unes variacions relatives de nivell que poden correspondre a variacions pròpies de les condicions de recàrrega de l’any que s’analitzi. Per exemple, l’ascens del nivell en els mesos de primavera del 2017.

De tota manera, la constatació de les mesures errònies de la sonda pel que respecte a les dades de nivell no permeten fer cap interpretació de l’evolució del nivell en aquest punt en aquest any 2017 i posen en entredit les recollides des de finals del 2013. L’explicació detallada de l’evolució del nivell dels anys 2009 al 2015 es pot consultar a l’informe de l’any 2015 (Bach, 2015).

Error creating thumbnail: File missing

-Dades de temperatura de l’aigua: com en els altres casos s’ha calculat la mitjana de les 24 mesures horàries, que s’han representat a la figura 4.23, conjuntament amb els valors diaris dels nivells. Els valors de les temperatures no semblen patir cap problema de deriva com l’explicada per la part del sensor que mesura les diferències de pressió de la columna d’aigua. En aquesta gràfica s’observa que l’any 2017 els valors de la temperatura continuen presentant molt poca oscil·lació, entre 13,99ºC i 13,76ºC, un rang de 0,24ºC. Es dóna una suau oscil·lació de manera que, en els períodes que sabem que hi ha recàrrega, la temperatura en general descendeix, mentre que quan el nivell descendeix, la temperatura puja.

La menor dispersió de les temperatures respecte a les que s’observava l’any passat i que continua una mica al segon semestre d’aquest any, podrien ser degudes a la influència de la bomba submergida i estar d’acord amb el rang d’amplitud dels nivells que indiquen les condicions d’extracció de la bomba.

Fig. 4.23.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el Limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, en el període 2016 al 2017.

5. VALORACIÓ DELS RESULTATS A NIVELL D’AQÜÍFERS

L‘anàlisi global de l’evolució dels nivells, obtinguts amb el seguiment dels sensors dels diferents limnígrafs, s’obté quan es passen els valors de profunditat de l’aigua respecte al terra a nivell piezomètric, d’acord amb la cota de cadascun dels punts. Per a cadascun dels aqüífer, s’han representat de manera conjunta els resultats del període 2008 fins al 2017. Com s’ha comentat en l’exposició de les dades de cadascun dels limnígraf, cada un d’ells és representatiu d’un nivell determinat d’un aqüífer. Així, en conjunt es controlen, per una banda, el nivell superficial (en el punt D4) i el profund (en el D1) de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas. Per l’altra, el nivell intermedi (en el punt D2 i en anys anteriors en el D5 i D8) i el profund (en el D3) de l’aqüífer fluviovolcànic del Pla d’Olot.

A continuació es presenten les relacions entre els nivells de cadascun dels aqüífers.

5.1. AQÜÍFER AL·LUVIAL DE LA VALL D’EN BAS

En aquest any 2017 no hi ha hagut cap problema en els sensors dels dos punts representatius d’aquest aqüífer, de manera que es tenen totes les dades sense cap interrupció. A la figura 5.1, s’han afegit les dades del 2017 a la gràfica que reflecteix els valors dels limnígrafs dels punts D1 Torre Curós (de color blau) i del D4 Estany d’en Mira (de color granat). En els anys que hi ha mesures dels dos punts, en aquest any 2017 n’hi ha altre vegada, s’observa com les dues gràfiques són pràcticament idèntiques pel que respecte a la seva oscil·lació, el que ens indica que la resposta als períodes de recàrrega i a les extraccions dels dos nivells aqüífers és la mateixa.

Les dades d’aquest any 2017 reflecteixen la mateixa situació observada en el període del 2008 al 2014, o sigui, que el nivell piezomètric del nivell superficial (punt D4) està per sota del nivell piezomètric del nivell profund (punt D1), el que vol dir que la càrrega hidràulica del aqüífer profund és superior a la del superficial, de manera que el flux en aquesta zona va del profund cap al superficial. Cal tenir present que els dos pous estan situats a la part nord de la Vall i tenen aproximadament la mateixa cota topogràfica.

Error creating thumbnail: File missing

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 5.1.- Comparació dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D1 i D4 de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en el període 2008 al 2017.

Fig. 5.2.- Diferència dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D1 i D4 de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en el període 2008 al 2017

Les diferències entre els nivells piezomètrics del dos nivells aqüífers varien (fig. 5.2), des de l’inici de la instal·lació del nou sensor, octubre del 2016 fins a final d’aquest any 2017, entre els 0,9 i el 2,4 m, amb una mitjana de 2,4 m, valors molt similars als observats en el període anterior, de 2008 a 2013. A la figura 5.2, on s’han representat les diferències de nivell d’aquests dos punts de control, s’observa molt bé que, quan la situació piezomètrica reflecteix un nivell alt de càrrega hidràulica, coincidint amb els episodis importants de recàrrega o just a continuació, les diferències entre els dos nivells s’accentuen i arriben a superar els 2 metres de diferència. Per contra, en els períodes amb una càrrega hidràulica menor, quan no hi ha recàrrega i si extracció d’aigua de l’aqüífer, les diferències es redueixen a valors propers a 1 m. En tot cas, en tot el període en el que es tenen dades, la càrrega hidràulica del nivell profund és superior a la del nivell superficial.

5.2. AQÜÍFER FLUVIOVOLCÀNIC DEL PLA D’OLOT

S’han afegit les dades d’aquest any 2017 dels limnígrafs dels punts D3 EMOL-2 (de color blau) i del D2 EMOL-1 (de color granat), a les dels anys anteriors tal com mostra la figura 5.3. No hi ha dades d’aquest any dels limnígrafs D5 Molí de les Fonts (de color marró) que tal com s’ha explicat presenta les seves dades s’interpreten com a incorrectes per un problema de deriva del sensor i, tampoc del D8 La Guardiola (de color rosa) perquè l’any 2016 es va destruir el piezòmetre on estava ubicat.

Els limnígrafs D3 i D2 estan situats en el mateix emplaçament, per tant, a la mateixa cota topogràfica, a uns 451 m, però a diferent profunditat, de manera que reflecteixen la càrrega hidràulica de dos nivells aqüífers diferents. Les dades d’aquest any continuen reflectint (fig. 5.3) com el nivell piezomètric del nivell profund (D3) es situa per sobre del nivell intermedi (D2), de manera semblant al que succeeix a l’aqüífer de la Vall d’en Bas. Ara bé, tal com s’ha explicat pels anys anteriors, mentre el nivell piezomètric del nivell profund presenta una oscil·lació ben marcada dels períodes de recàrrega i d’extraccions, amb una tendència molt semblant a la del limnígraf D1 (fig. 5.1), el nivell piezomètric del nivell intermedi (D2) mostra una resposta plana en els anys humits, quan hi ha més recàrrega, amb solament uns petits ascensos puntuals coincidint amb el moment de l’episodi plujós i una oscil·lació més marcada amb descensos que segueixen la tendència del nivell aqüífer profund en els anys secs (per exemple el 2008). Aquest comportament del nivell intermedi en aquest punt, s’interpreta, com s’ha explicat, com a resultat de l’existència de l’efecte sobreeixidor causat per una surgència, que per la ubicació de la zona s’interpreta que són les fonts de Sant Roc.

Error creating thumbnail: File missing

Fig. 5.3.- Comparació dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D3, D2, D5 i D8, de l’aqüífer fluviovolcànic del Pla d’Olot, en el període 2008 al 2017.

Malgrat no hi ha dades d’aquest any 2017, s’han mantingut a la fig. 5.3 les dades del limnígraf D5, situat a una cota de 430,5 m i les del limnígraf D8, situat a 421,5 m. Les seves dades reflecteixen, per una banda, l’adequació del nivell piezomètric a la topografia, a mida que el Pla d’Olot descendeix topogràficament seguint el pendent de la vall del riu Fluvià. Per l’altra, en tots dos casos s’observa una resposta plana en els anys humits i una oscil·lació amb descensos de nivell en els períodes secs (fig. 5.3). Aquesta tendència és equiparable a la del punt D2, de manera que en el punt D5 l’efecte sobreeixidor s’interpreta que estaria causat per les surgències de la zona de la Deu i la Moixina, mentre que en el cas del punt D8 podria correspondre a la riera de Riudaura i al les surgències de la zona de les Feixes, sense descartar la zona del Noc d’en Cols.

Les dades d’aquest any 2017 confirmen, per una banda, que el nivell profund de l’aqüífer fluviovolcànic del Pla d’Olot presenta una oscil·lació d’acord amb els períodes de recàrrega i el volum d’extraccions, amb una tendència molt similar a la que s’observa a l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas. Per l’altra, que els valors del nivell intermedi mostren una resposta plana en els períodes de recàrrega i solament s’observa oscil·lació del nivell en els períodes secs. Aquest fet s’interpreta, amb les dades dels anys anteriors, que és el resultat de l’efecte sobreeixidor que causen les diferents surgències existents del Pla d’Olot, relacionades amb aquest nivell i situades a diferents cotes topogràfiques.

6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

En aquest any 2017 no hi hagut incidències remarcables, el sensor nou s’ha decidit que reforci la posició del limnígraf D1 (Torre Curós), perquè interessa que aquest punt tingui continuïtat en la presa de dades. Aquesta decisió ha anat en detriment de millorar les mesures de la sonda D-5, situada al Molí de les Fonts, que presenta errors de deriva i no dóna dades fiables. Així, aquest any s’han aconseguit dades complertes i amb un funcionament correcte dels punts corresponen als limnígrafs següents: D1 (Torre Curós), D2 (EMOL-1), D3 (EMOL-2) i D4 (Estany d’en Mira).

Els registres complerts dels limnígraf D1, D3 i D4 permeten tenir una molt bona visió de l’evolució piezomètrica d’aquest any 2017. Així, destaca, en primer lloc, l’ascens del nivell a partir del mes de gener, com a continuació de l’ascens iniciat a mitjans de novembre del 2016. Aquest ascens assoleix els valors més alts a finals de febrer i es mantenen, amb algunes petites oscil·lacions, fins a principis de maig. En total representa un ascens, des de principis d’any d’uns 3,5 m en el punt D1 i D3, i de solament uns 2,5 m en el D4. Aquest ascens general i les oscil·lacions menors, es correlacionen molt bé amb els episodis de recàrrega calculats a partir del balanç realitzat amb les dades de precipitacions i l’evapotranspiració de referència de l’estació de la Vall d’en Bas, utilitzant una reserva útil d’aigua de 30 mm.

L’evolució piezomètrica d’aquest any continua amb un descens continuat des de principis de maig fins a final d’any, que representa un descens total que va des dels 6,8 m al punt D1, al voltants d’uns 5,5 m en els punts D3 i D4, en tot cas, sempre molt superiors a l’ascens assolit amb la recàrrega d’hivern i principis de primavera. En aquesta seqüència de descens es poden distingir dues tendències, la primera que va de maig a finals d’agost, que en els tres casos analitzats, s’observa una disminució més accentuada del nivell, que coincideix en un període en el que solament s’ha comptabilitzat en el balanç hídric realitzat un sol i petit episodi de recàrrega al mes de juliol, mentre en aquests mesos es quan el reg agrícola necessita l’extracció de més aigua subterrània, aquesta dinàmica s’interpreta que queda reflectida en aquest descens més accentuat. La segona tendència s’observa des de setembre fins a final d’any, amb també un descens del nivell, però amb una disminució menys accentuada, el que representa un descens total variable segons el punt d’entre 1 a 2,44 m. En aquest segon tram es donen els episodis de recàrrega del mes de setembre i un de menor al mes d’octubre, en uns mesos amb menys necessitats de reg agrícola.

En aquest any 2017 s’ha tornat a evidenciar que les precipitacions de l’hivern i la primavera comporten una molt bona recàrrega a aquests sistemes aqüífers, perquè, tal com s’ha comprovat en la realització del balanç hídric, tot i no ser precipitacions molt abundants, donen lloc a volums de recàrrega que comporten un ascens del nivell de l’aqüífer, que en aquest mesos està afectat per una menor demanda d’aigua. També s’ha tornat a observar que, aquest any a partir del mes de maig, malgrat hi hagi precipitacions, si no són molt abundants, no hi ha recàrrega, de manera que el nivell descendeix de manera continuada en tot l’estiu, la tardor i aquest any fins a final d’any, perquè els episodis plujosos de setembre i octubre, malgrat van donar recàrrega, no ha estat suficient per donar lloc a un ascens significatiu del nivell i solament han comportat un descens més suau.

Com en els anys anteriors, l’oscil·lació observada posa en evidència la relació entre les entrades (precipitacions) i les sortides (extraccions + surgències), de manera que no sempre una quantia de les precipitacions dóna lloc a la mateixa recàrrega de l’aqüífer. Tal com es posa de manifest en el balanç hídric realitzat aquest any. En aquest sentit, l’increment de les extraccions en el període de maig a octubre degut al reg agrícola, comporten que les precipitacions que es donen en aquesta època no causin una recàrrega tant efectiva com les que tenen lloc en els primers mesos de la primavera o les de finals de la tardor, fora del període de major extracció abans considerat.

Les dades del punt D-2 (Emol-1) en aquest any 2017, confirmen la resposta més o menys plana en els moments de nivells alts, que s’interpreta que es degut a que, aquest nivell intermedi de l’aqüífer del pla d’Olot, té uns sobreeixidors, que mantenen el nivell constant al voltant d’uns 10,5 m de fondària (a una cota d’uns 440,5 m) durant el període de nivells alts, que corresponen a surgències naturals del sistema, que limiten la pressió que assoleix l’aigua. Aquestes surgències podrien correspondre a la zona de surgències de Sant Roc que presenten una cota al voltant dels 440 m.

La sonda D-5, situada al Molí de les Fonts, ha continuat presentant una deriva de les seves dades que no coincideixen amb les dades manuals recollides. Això impedeix observar si el comportament és semblant a les sonda D-2 i confirmar si també està influenciada per l’efecte sobreeixidor, degut en aquest cas a totes les surgències de la zona de la Moixina. Per tant, és una llàstima que aquest limnígraf funcioni malament i no permeti establir una relació entre l’oscil·lació del nivell d’aquest punt i la mesura dels cabals de les principals surgències: la Deu, Moixina i Bufaganyes que es porta a terme.

En els 4 punts on es tenen dades de principi i final d’any, s’observa que el balanç global de l’any 2017 és balanç negatiu, de manera que en el conjunt de l’any es dóna un descens del nivell d’entre 3 i 3,5 m, conseqüència de les precipitacions molt inferiors a la mitjana, concretament a la Vall d’en Bas d’uns 684,5 mm, la mitjana està propera als 900 mm, i els nivells d’extracció actuals, que en aquest any amb molt poques precipitacions a partir del mes d’abril fins a setembre, van haver d’ésser molt més intenses, pel que respecte al reg agrícola, que en els anys més humits.

Les dades de conjunt obtingudes aquest any 2017 corroboren, el que es va explicant cada any, que amb el nivell d’explotació actual solament amb precipitacions superiors a la mitjana es recupera una situació de nivells relativament alts. Per contra, els anys amb quanties de precipitació menors a la mitjana comporten un descens important dels nivells, perquè sol donar-se, a més, una major demanda d’aigua relacionada amb l’ús agrícola. Les precipitacions d’aquest any, malgrat ser inferiors a la mitjana han comportat un ascens notable dels nivells a uns valors relativament alts, a començament de la primavera, però posteriorment han comportat un descens molt considerable dels nivells fins a finals d’any, amb valors baixos, que no s’havien donat des de l’any 2008. L’evolució piezomètrica d’aquest any 2017 és comparable a la de l’any 2009, però amb els nivells absoluts més baixos.

Tal com s’ha comentat en anys anteriors, malgrat que la tendència regional és similar per als diferents nivells aqüífers, tal com s’ha posat en evidència, també s’ha constatat que els nivells permeables profunds presenten valors piezomètrics que no es corresponen als dels nivells superficials. Aquest fet reflecteix que no hi ha una bona connexió hidràulica entre tots els diferents nivells travessats. Per exemple, tant a l’aqüífer de la Vall d’en Bas com al Pla d’Olot, el nivell profund sol presentar una càrrega hidràulica superior a la dels nivells més superficials. Per tant, malgrat es pot pensar a nivell general en una tendència a funcionar com un gran sistema aqüífer, a nivell local s’observen unes variacions piezomètriques que indicarien àrees de recàrrega diferents, unes d’abast més regional i altres més locals i, també, diferents situacions d’explotació d’aquests nivells permeables. S’observa que els nivells aqüífers profunds tenen una major oscil·lació del nivell que els més superficials. Així, quan els nivells són alts els aqüífers profunds tenen una major càrrega hidràulica que pot generar fluxos verticals dirigits cap dalt. Però quan els nivells són baixos la càrrega es va igualant.

Entenem que els resultats obtinguts en el registre dels limnígrafs, que es van començar a instal·lar a l’any 2005, són positius. Per això, proposem que es continuï el seguiment en els punts actuals, procurant reemplaçar els sensors que no funcionin i que es recuperi el piezòmetre i la sonda destruïts de La Guardiola.

Referències bibliogràfiques

Bach, J. (2005). Tasques de control de les aigües subterrànies al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, any 2005. PNZVG informe intern, (146 pàg.+ vol. annexes i vol. mapes).

Bach, J. (2009). Seguiment de l’oscil·lació piezomètrica amb registre continu. Aqüífers quaternaris PNZVG. Any 2009. PNZVG informe intern, 59 pàg.

Bach, J. (2015). Seguiment de l’oscil·lació piezomètrica amb registre continu. Aqüífers quaternaris PNZVG. Any 2015. PNZVG informe intern, 80 pàgs.

Bach, J. (2016). Seguiment de l’oscil·lació piezomètrica amb registre continu. Aqüífers quaternaris PNZVG. Any 2016. PNZVG informe intern, 48 pàgs.

Instrumentation Northwest, Inc. - INW (2016) LevelScout. http://inwusa.com/wordpress/wp-content/uploads/levelscout.pdf

Van Essen Instruments (2004) DIVER: product manual. Van Essen Instruments. Netherland.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 1

2. UBICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS LIMNÍGRAFS 3

3. EL REGISTRE DE PRECIPITACIONS Y LA RECÀRREGA 8

4. VALORACIÓ DELS RESULTATS DE L’ANY 2017 13

4.1. Limnígraf D-1: Bas–Torre Curos (371240025) 13

4.2. Limnígraf D-4: Bas–Estany d’en Mirà (371240048) 20

4.3. Limnígraf D-2: Olot– Emol (371180090) 25

4.4. Limnígraf D-3: Olot– Emol-2 (371180014) 32

4.5. Limnígraf D-5: Olot–Moli (381150211) 40

5. VALORACIÓ DELS RESULTATS A NIVELL D’AQÜÍFERS 45

5.1. Aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas 45

5.2. Aqüífer FLUVIOVOLCÀNIC deL PLA D’OLOT 47

6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 50

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 53

ÍNDEX DE TAULES

Taula 2.1. Resum de la ubicació, característiques i incidències en aquest any 2017, dels limnígrafs instal·lats. 5

Taula 3.1.- Precipitacions anuals, en mm a l’estació del Parc Nou d’Olot. 8

ÍNDEX DE FIGURES

Fig. 2.1.- Situació dels punts amb sondes de nivell instal·lades inicialment: D-1(Bas-Torre Curós), D-2 (Olot-Emol), D-3 (Olot-Emol-2), D-4 (Estany d’en Mira), D-5 (Olot-MolíFonts), D-6 (Olot-Bufador), D-7(Baro-Diver) i D-8 (Olot-Guardiola), damunt del mapa de les unitats hidrogeològiques quaternàries. 3

Fig.2.2.- Sonda MiniDiver amb el fil d’acer de subjecció a l’esquerra i LevelScout a la dreta. 7

Fig.2.3.- Sonda MiniDIVER dins del lector òptic, per traspassar les mesures a l’ordinador 7

Fig. 3.1.- Precipitacions anuals a les tres estacions utilitzades: Parc Nou (Olot), Automàtica d’Olot i W9- Vall d’en Bas, en el període 2005-2017. 9

Fig. 3.2.- Precipitacions mensuals dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas. 9

Fig. 3.3.- Recàrrega mensuals dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas, considerant una reserva d’aigua al sòl de 30 mm. 10

Fig. 3.4.- Precipitacions i recàrregues diàries dels anys 2016 i 2017, a l’estació meteorològica de la Vall d’en Bas, considerant una reserva d’aigua al sòl de 30 mm. 11

Fig. 4.1.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-1 situat al pou 371240025 – Torre Curos, a la vall d’en Bas. 13

Fig. 4.2.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació de la Vall d’en Bas. 14

Fig. 4.3.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, als anys 2016 i 2017 i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm. 16

Fig. 4.4.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-1 situat al pou 371240025 Torre Curos, durant la setmana del 16 al 23 de setembre de 2017. 18

Fig. 4.5.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-1 als anys 2016 i 2017. 19

Fig. 4.6.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-4 situat al pou 371240048 – Estany d’en Mirà, a la vall d’en Bas. 20

Fig. 4.7.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 situat al pou 371240048 - Estany d’en Mirà, de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació de la Vall d’en Bas. 21

Fig. 4.8.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 situat al pou 371240048 - Estany d’en Mirà, a l’any 2017, i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm. 23

Fig. 4.9.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-4 (pou 371240048 - Estany d’en Mirà), a l’any 2017. 24

Fig. 4.10.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-2 situat al pou 371180090 – Olot-Emol, al Pla d’Olot. 25

Fig. 4.11.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol, des de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC. 26

Fig. 4.12.- Variació dels nivells mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol, als anys 2016 i 2017i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC. 28

Fig. 4.13.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot- Emol, durant la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017. 30

Fig. 4.14.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-2 situat al pou 371180090 Olot-Emol als anys 2016 i 2017. 31

Fig. 4.15.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-3 situat al pou 371180014 – Olot-Emol-2, al Pla d’Olot. 32

Fig. 4.16.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el limnígraf D-3, pou 371180014 Olot-Emol-2, a la setmana del 23 al 30 d’octubre de 2017. 34

Fig. 4.17.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el DIVER D-3 del pou: 371180014 Olot-Emol-2, des de l’any 2008 al 2017 i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC. 35

Fig. 4.18.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el DIVER D-3 del pou 371180014 Olot-Emol-2, als anys 2016 i 2017, i recàrrega diària de l’estació Vall d’en Bas amb una reserva d’aigua de 30 mm. 37

Fig. 4.19.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el limnígraf D-3, pou 371180014 Olot-Emol-2, als anys 2016 i 2017. 39

Fig. 4.20.- Fitxa de seguiment de les lectures de nivell del limnígraf D-5 situat al pou 381150211 – Olot-Moli, al Pla d’Olot. 40

Fig. 4.21.- Variació dels nivells mesurats a escala horària en el Limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, durant els anys 2016 i 2017 i precipitacions horàries de l’estació d’Olot del SMC 41

Fig. 4.22.- Variació dels nivells mesurats a escala diària, nivell més alt de les dades horàries, en el limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, de l’any 2009 al 2017, i precipitacions diàries de l’estació d’Olot del SMC. 43

Fig. 4.23.- Variació dels nivells i les temperatures mesurats a escala diària en el Limnígraf D-5 del pou 381150211 Olot-Molí, en el període 2016 al 2017. 44

Fig. 5.1.- Comparació dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D1 i D4 de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en el període 2008 al 2017. 46

Fig. 5.2.- Diferència dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D1 i D4 de l’aqüífer al·luvial de la Vall d’en Bas, en el període 2008 al 2017 46

Fig. 5.3.- Comparació dels nivells piezomètrics a escala diària, dels punts dels limnígrafs D3, D2, D5 i D8, de l’aqüífer fluviovolcànic del Pla d’Olot, en el període 2008 al 2017. 48