1. Introducció
Els objectius establerts en el Plec de Prescripcions tècniques del 28 de juliol de 2017 foren, per una banda, la continuació del programa de control de la piezometria en els aqüífers al·luvials i al·luvial-volcànic del PNZVG i àrees d’influència. Per l’altra, la millora de la qualitat de les aigües subterrànies del PNZVG, lligades sobre tot al pla de fertilització impulsat des del Parc. També s’inclouen tasques relacionades amb el seguiment de les surgències de la zona de la Moixina, l’actualització de la base de dades d’aigua del PNZVG i la col·laboració en temes puntuals relacionats amb ús i gestió de les aigües del Parc Natural.
2. Resultats obtinguts
De cadascuna de les tasques realitzades es presenten els resultats obtinguts.
2.1. Seguiment de l’oscil·lació piezomètrica
Aquest seguiment s’ha fet a partir dels limnígrafs electrònics per a registre automàtic del nivell d’aigua (DIVER i LevelSCOUT), per tal d’obtenir informació sobre les fluctuacions que experimenta el nivell piezomètric de l’aqüífer al·luvial-volcànic del territori del parc i de l’al·luvial de la Vall d’en Bas com a zona d’influència i conèixer el seu estat quantitatiu.
Tots els resultats obtinguts es presenten a la memòria adjunta: Seguiment de l’oscil·lació piezomètrica amb registre continu. Aqüífers quaternaris PNZVG. Any 2017.
2.2. Seguiment de les conques del pla de fertilització
Aquest seguiment de punts d’aigua situats en les parcel·les del Pla de fertilització a la conca de la riera dels Arcs, té l’objectiu, des del punt de vista hidrogeològic, d’establir un control de les aigües subterrànies en la zona d’influència de les parcel·les per poder comprovar si amb aquestes condicions de fertilització controlada es produeixen excedents de nitrogen cap a la zona saturada d’aigua. S’emmarca en el Pla per a la fertilització nitrogenada de la Garrotxa, impulsat pel PNZVG, Consorci SIGMA i Mas Badia-IRTA, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que vol posar les bases per realitzar una millor fertilització nitrogenada ajustada a les necessitats dels cultius i aplicada en els moments més adequats, amb la finalitat d’estalviar Nitrogen disminuint les seves pèrdues cap al medi i mantenint les produccions actuals
Els resultats obtinguts es presenten en una memòria adjunta: Pla de fertilització: control de nitrats a la conca de la riera dels Arcs. Any 2017.
2.3. Seguiment de les surgències dels paratges de la Moixina
L’objectiu d’aquest seguiment és la quantificació dels cabals de les importants surgències naturals del sistema hidrogeològic a la zona de la Moixina per a controlar la seva evolució.
Aquest seguiment ha consistit en la mesura de l’alçada de la làmina d’aigua, dels punts corresponents a la xarxa de 8 estacions d’aforament amb escales limnimètriques, situades en el paratge de la Moixina, que s’han realitzat amb una freqüència setmanal o bisetmanal, amb la col·laboració del Servei Tècnic del Parc Natural. Posteriorment, a partir de les corbes de despesa realitzades de cadascun dels punts d’aforament, s’han passat les dades d’alçada de la làmina d’aigua a cabal i s’ha representat gràficament la seva evolució al llarg de l’any, conjuntament amb les dades de precipitació de l’estació del Parc Nou d’Olot i amb les de l’estació automàtica d’Olot.
Els dades obtinguts es van actualitzant sistemàticament en un full “excel” a mida que es van mesurant. Com a mostra d’aquest seguiment és presenta a continuació les gràfiques resum del seguiment fins a finals de l’any 2017 (fig. 1) i l’esquema de situació de les estacions d’aforament (fig. 2).
Fig. 1.- Evolució dels cabals a les surgències i rec de la zona de la Moixina des de l’inici al novembre de 2014 fins a finals del 2017. Les sigles corresponen a les següents estacions d’aforament: M3-Rec de la Deu Grossa, M4- Font de la Moixina, M6- Fonts Moixina + la Deu + cal Soc i Estanys Broc, M7- Font de la Bufaganya + Can Toni, M8- Fonts la Guidet, Fondal o Xatona i de can Maia, M10- M8+M6+M7 (abans bassa del molí de les Fonts), M13- Rec Ravell.. Per a la seva ubicació veure fig. 2.
Fig. 2.- Esquema de la circulació dels recs i les estacions d’aforament de la zona de la Moixina.
També s’adjunta la gràfica que relaciona els cabals mesurats amb les precipitacions a l’estació del Parc Nou d’Olot.
Fig. 3.- Evolució dels cabals a les surgències i rec de la zona de la Moixina en relació a les precipitacions del Parc Nou, des de l’inici al novembre de 2014 fins a finals del 2017. Les sigles de les estacions d’aforament són les mateixes que la fig. 1, per a la seva ubicació veure fig. 2.
2.4. Revisió i actualització de la base de dades d’aigua,
Es tracta de tornar a utilitzar aquesta base de dades generada dins del projecte VULCA a l’any 2001 i revisada per darrer cop a l’any 2002. Es planteja iniciar la seva actualització incorporant els pous nous i les modificacions en els ja existents a la base de dades, d’acord amb les dades del Registre d’aigües de l’ACA, així com l’adequació al datum ETRS 89.
En aquest any 2017 s’han fet les gestions a l’ACA per tal de poder utilitzar les dades que disposen en la secció de Registre d’aigües. En aquests moments ja es tenen les dades de l’ACA en format “excel” que al llarg de l’any 2018 es correlacionaran amb les dades de la Base d’aigües del PNZVG, tal com està previst en els objectius.
2.5. Assessoraments en relació als aprofitaments
L’assessorament puntual en temes relacionats amb l’aprofitament, ús i gestió de les aigües del Parc Natural, té com a objectiu donar suport als Serveis Tècnics del Parc Natural. en els temes de gestió de les aigües subterrànies que el Parc ha d’assumir en les seves tasques de gestió
Per a cadascun dels casos proposats, es realitza una cerca a la base de dades de punts d’aigua per conèixer els detalls del propi pou i dels pous propers. També es realitza una ubicació de la zona d’extracció en relació a la piezometria obtinguda amb el seguiment de l’oscil·lació piezomètrica. A partir d’aquestes dades s’orientà la decisió del PNZVG en relació a l’aprofitament en qüestió.
Els principals casos d’assessorament en temes de gestió de les aigües subterrànies al llarg de l’any 2017 han estat els següents:
1- Informe de la sol·licitud del pou La Canova (Santa Pau).
S’han contrastat les dades disponibles en la memòria del Pla de fertilització amb les de la sol·licitud:
-Dades del pou La Canova, procedents de la memòria del Pla de fertilització: control de nitrats a la conca de la riera dels Arcs (en cursiva):
P-4: Pou La Canova
És un pou construït al 2011 del que tenim poques dades: fondària d’uns 120 m, i 200 mm de diàmetre, situat a poca distància del piezòmetre 3. Es troba a una cota d’uns 423 m. Segons el propietari es van trobar diferents nivells d’aigua, a 30, 60 i 90 m de fondària. No se sap segur però sembla que s’aprofiten tots els nivells.
Segons dades hidroquímica:
-L’aqüífer en els nivells eocens, representats pel pou de la Canova (P-4), presenta en aquest any 2015 una composició química semblant a la dels anys anteriors, que és diferent a la dels aqüífers quaternaris, de manera que la seva composició dominant és bicarbonatada sòdica. El fet que aprofiti l’aigua de tots els nivell travessats dificulta la interpretació dels seus resultats. Els continguts de nitrats són molt baixos, inferiors a 5 mg/l, conseqüents amb les condicions reductores de les seves aigües. Els valors relativament alts de sulfats i clorurs en principi s’interpreten com a conseqüència de la tipologia de l’aqüífer.
Comentari: la fondària no concorda amb la que diuen que té 90 metres?
Tampoc seria exclusivament de l’aqüífer fluviovolcànic, encara que solament tingui 90 m, deu treure aigua de l’aqüífer eocè (les dades d’hidroquímica ho diuen)!!!
Com que hi ha pocs punts que explotin l’eocè desconeixem el comportament d’aquest aqüífer. Caldrà veure la seva evolució, en principi no tenim dades per poder justificar la no concessió.
- Font La Canova
D’aquesta font no tenim dades!
Comentari: a la fitxa de la sol·licitud (Doc_sol_concessió_aigues_subt_Canova_StaPau) no concorda la situació del mapa 3, amb les coordenades de la fitxa inicial del mateix document.
Em sembla que hi ha un dipòsit (que és el que esta marcat al mapa) on arriba una canonada que vindria d’un punt on s’hauria fet una captació superficial, caldria anar a veure-ho al camp!
Per tant, no queda clar on és la font i d’on surt l’aigua. Per respondre a la teva pregunta caldria primer aclarir aquestes dades de la font i segurament com dius el millor seria que la font (o captació superficial) es deixes anar cap a la riera.
A l’informe final es va considerar:
“Des del 2007, el Parc Natural està fent un seguiment de la conca dels Arcs, que inclou la finca de la Canova , que té com a objectiu establir, des del punt de vista hidrogeològic, un control de les aigües subterrànies per poder comprovar si en condicions de fertilització controlada es produeixen excedents de nitrogen cap a la zona saturada d’aigua. Segons les dades recollides en el marc d’aquest seguiment sembla que el pou té 120 m de fondària i aprofita diferents nivells aqüífers. Les dades hidroquímiques de l’aigua d’aquest pou confirmen que extreu aigua sobre tot de l’aqüífer eocè i, no sabem si, també de l’aqüífer fluviovolcànic.”
“L’aprofitament es fa del pou i de la font però no es desglossa quin cabal s’extreu de cada captació.
Pel que fa a la font, el projecte no aporta dades de la situació del punt de surgència, ni del seu cabal ni de les variacions que aquest experimenta al llarg de l’any. Tant sols especifica que l’aigua recollida es transporta per gravetat a un dipòsit de 4.590 m3 i d’aquí, per bombeig, es distribueix fins a altres dipòsits de la finca.”
2- Informe de la modificació de la concessió del Mas Colomer (Vall de Bianya).
S’han contrastat les dades disponibles a la base de dades d’aigua del PNZVG amb les de la sol·licitud:
A la figura 1 adjunta, es pot veure la situació dels pous de la l’explotació ramadera de la Cànova d’en Ribes y de tot un conjunt de pous a la seva rodalia (corresponents a l’inventari de punts d’aigua del PNZVG), sobre tot, a la zona del polígon Morrals, situats la majoria en l’aqüífer al·luvial de la riera de Bianya. A la vista del gran nombre de punts existents, caldria valorar en un futur la incidència de l’extracció d’aigua, tant en aquest sistema aqüífer, com en el manteniment de les aigües superficials de la riera de Bianya. En aquest sentit, seria interessant poder disposar d’un sensor de nivell piezomètric pel seguiment de l’aqüífer i d’una estació d’aforament a la riera de Bianya pel que respecte al seguiment de les aigües superficials.
No es disposa de prou informació com per avaluar la incidència d’aquest aprofitament en relació als aqüífers, al sistema fluvial, a la xarxa de fonts i, en general, as medi natural d’aquella zona.
Fig. 4. Inventari de punts d’aigua del PNZVG, a les rodalies de la Cànova d’en Ribes a la Vall de Bianya.
A l’informe final es va considerar:
Que es trameti al Parc Natural informació sobre la columna litològica del pou 3 (i dels altres dos) si és que es disposa. Així com de les mesures que s’hagin fet del nivell piezomètric i de totes les analítiques realitzades de les aigües dels tres pous.
3- Informe de la proposta alternativa d’investigació d’aigües subterrànies del nicli de St. Iscle de Colltort (St. Feliu de Pallerols) / Informe aprofitament d¡aigües subterrànies al Mas Campasol.
S’ha revisat l’estudi realitzat per Axial: Caracterització hidrogeològica de la Vall de Sant Iscle de Colltort, Sant Feliu de Pallerols.
Als informes finals es va considerar:
Les opcions proposades són correctes.
Cal informar de la columna de materials travessats en la construcció del pou.
Cal instal·lar una aixeta a la canonada de sortida, a la boca del pou, per poder recollir mostres d’aigua i deixar un espai a la part superior del tub del pou, que es pugui obrir, per poder introduir la sonda per a la mesura del nivell piezomètric.
4- Informe de la modificació de la concessió del Mas Els Casals (D2- Informe de la modificació de la concessió del Mas Colomer (Santa Pau).
S’han contrastat les dades disponibles a la base de dades d’aigua del PNZVG amb les de la sol·licitud. En primer lloc s’han buscat la situació i les característiques dels pous propers, figura 5.
Fig. 5. Inventari de punts d’aigua del PNZVG, a les rodalies del Mas els Casals.
A l’informe final es va considerar:
Tot i que no es planteja un increment del volum anual a extreure, el fet que la captació cada vegada estigui a una fondària superior (50 el pou 1, 95 el pou 2 i ara és previst arribar fins els 125 m) fa considerar la importància, per una banda, de poder disposar de dades sobre les característiques d’aquest aprofitament, que explotaran aigües dels aqüífers locals dels materials paleògens, dels que es tenen poques dades. Per l’altra, de la incidència que pugui tenir en relació al propi aqüífer, a la xarxa de fonts i, en general, als sistemes naturals d’aquella zona.
Que s’instal·li una aixeta a la canonada de sortida, a la boca del pou, per poder recollir mostres d’aigua i es deixi un espai a la part superior del tub del pou, que es pugui obrir, per poder introduir la sonda per a la mesura del nivell piezomètric.
5- Informe de la modificació de la concessió de l’Empresa SYSFEED, SLU (Sant Joan les Fonts).
S’han contrastat les dades disponibles a la base de dades d’aigua del PNZVG amb les de la sol·licitud. En primer lloc s’han buscat la situació i les característiques dels pous propers, figura 6.
Fig. 6. Inventari de punts d’aigua del PNZVG, a les rodalies de l’empresa SYSFEED, SLU.
A l’informe final es va considerar:
Malauradament no es disposa de prou informació com per avaluar la incidència de l’increment del volum d’aquest aprofitament en relació als aqüífers, al sistema fluvial, a la xarxa de fonts i, en general, al medi natural d’aquella zona.
De tota manera a partir de l’inventari de punts d’aigua d’aquesta zona (mapa adjunt) es constata el següent:
-Els 2 pous de l’empresa SYSFEED, SLU estan situats a menys de 100 metres de distància entre ells.
-Aquest pous estan situats a una distància d’uns 350 metres d’on comença l’àrea on s’ubiquen els 6 pous de l’empresa NOEL, SA.
Per les fondàries del conjunt de pous inventariats d’aquesta zona, entre els 47 m i els 126 m segurament el nivell d’aigua més explotat es situa en els materials quaternaris formats per l’alternança d’episodis volcànics i sedimentaris. Si suposem que tots els pous exploten els materials quaternaris, l’extracció total anual en conjunt deu ser d’uns 500.000 m3.
No es tenen dades de nivell del pous d’aquesta empresa, però les dades de nivells del període de seguiment fet fins l’any 2005 reflecteixen en el pou 301150036 (Pou 1 segons ACA) una oscil·lació entre una fondària de 14,39 m a l’any 1992 que fou un any plujós, als 28,9 m de l’any 2001 que fou un any sec. Aquesta oscil·lació observada d’uns 14,5 m entre els anys secs i els humits posa en evidència una certa fragilitat de l’aqüífer com a resposta a l’extracció que hi havia en aquells moments (s’adjunta la fitxa del registre piezomètric d’aquest pou). Per això, si s’augmenta l’extracció recomanem fer un seguiment de l’oscil·lació dels nivells per saber si hi ha perill de sobreexplotació d’aquest nivell aqüífer.
