Resum

Los criterios más extendidos en la conservación de los recursos naturales se basan en la biodiversidad, aunque con distintos enfoques (especies biológicas, recursos genéticos...). Ibáñez et al. (2003) propugna un nuevo enfoque, con la inclusión de la geodiversidad y particularmente de la edafodiversidad. Según estos autores, los tipos de suelo (edafotaxa) se pueden considerar de la misma manera que los taxones biológicos o biotaxa (incluyendo ecosistemas y hábitats). Un enfoque de conservación que omita la diversidad edáfica, implica el menospreciar el hecho de que la mayor parte de la biodiversidad de los ecosistemas terrestres se localiza directa (micro y macrofauna edáfica) o indirectamente (sistema radicular de las distintas comunidades de plantas) en los suelos. La conservación de distintos tipos de suelos, bajo diferentes usos, es un tema clave (Ibáñez-Martí y García-Álvarez, 2002), particularmente en la conservación de la biodiversidad edáfica (un ámbito aún muy desconocido), máxime cuando existen muy pocos antecedentes tanto en la literatura ecológica, como en la de ciencias de la tierra, sobre geodiversidad y las relaciones entre biodiversidad y diversidad de suelos.

Resum

Resultats del camp experimental amb una rotació de cultius extensius (cereal d’hivern-blat de moro-pèsol/favó) en Producció Agrària Ecològica.

Resum

La presència de la producció agrària ecològica (PAE) és present en tots els sectors descrits (cultius extensius per aprofitament farratger, pastures, horta i fruiters) excepte en cultius extensius per aprofitament per a gra. El principal problema de la PAE en aquest àmbit es presenta principalment en la dificultat de controlar la presència d’herbes adventícies en les bones condicions edafoclimàtiques que es presenten a la zona, de les quals en destaca l’elevada pluviometria, superior als 1.000 l/m2 a l’any de mitjana. L’altre aspecte que es considera clau per a l’èxit de l’experiència plantejada és la fertilització, tenint en compte, per una banda, les limitacions d’utilització d’adobs de síntesi química i de segons quins adobs orgànics en la PAE, i per altra banda, les necessitats productives elevades dels cultius implantats habitualment a la zona.

Resum

La introducció, els antecedents, els objectius i el material i mètodes generals implementats en el plantejament del camp experimental es poden consultar en la memòria de l’any 2015 (Perrramon, 2016), document que també recull els principals resultats obtinguts durant el primer any d’avaluacions del camp experimental.

Resum

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) té una superfície de 15.309 ha, i el 25,2% d’aquesta superfície està dedicada a usos agraris (3.857 ha), en els quals predominen els cultius extensius, amb 2.522 ha, i les pastures, amb 1.321 ha. També hi són presents l’horta (8ha) i els fruiters (6 ha).La presència de la producció agrària ecològica (PAE) es fa palesa en tots els sectors descrits (cultius extensius per aprofitament farratger, pastures, horta i fruiters) excepte en cultius extensius per aprofitament per a gra. El principal problema de la PAE en aquest àmbit es presenta en la dificultat de controlar la presència d’herbes adventícies en les bones condicions edafoclimàtiques de la zona, de les quals en destaca l’elevada pluviometria, superior als 1.000 l/m2 a l’any de mitjana. Un altre aspecte que es considera clau per a aquests sistemes productius és la fertilització, tenint en compte, per una banda, les limitacions d’utilització d’adobs de síntesi química i de segons quins adobs orgànics en la PAE i, per altra banda, les necessitats nutricionals elevades dels cultius implantats a la zona derivades dels seus potencials productius també elevats. Finalment, tots els aspectes vinculats amb la sanitat vegetal, referent a plagues i malalties que afectin els cultius, també cal tenir-los molt presents en la producció de cultius extensius en PAE.

Resum

Normalment s’aplica nitrogen en les pastures massa tard, quan ja han començat les extraccions de nutrients. Cal fer-ho quan s’acumulen 200 graus-dia a partir de l’inici d’any. La data varia en funció de la zona i de les condicions climatològiques anuals.

Resum

Fòsfor i potassi són dos dels tres principals macronutrients per a les plantes. En les pastures hi ha espècies amb requeriments elevats d’aquests nutrients. El mètode tradicional per avaluar les necessitats de fòsfor i potassi ha estat l’anàlisi del sòl. En pastures hi ha una metodologia alternativa més senzilla per fer aquesta avaluació.