Resum
L’interès de conservació i la necessitat d’efectuar un seguiment regular de les poblacions d’Oplismenus undulatifolius resta justificat a nombrosos treballs de recerca i obres de referència (March i Salvat, 1996; Moreno coord., 2008; Oliver, 2012; Sàez et al, 2010). Aquesta rellevància també es recull legalment, atès que és una espècie protegida al PNZVG segons l’acord GOV/161/2010 pel qual s’aprova el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i a tot Catalunya segons la Resolució AAM/732/2015, de 9 d’abril, per la qual s’aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d’espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, dins l’Annex 1: Espècies catalogades com a "en perill d’extinció".
Cal tenir en compte que tota la població ibèrica d’Oplismenus undulatifolius és limita a uns pocs rodals situats a les proximitats de la font del Serrat i sota el mas de la Cadavall, a Sant Joan les Fonts. Aquests darrers van ser detectats per Salvador Berga el 2008. L’Estratègia per a la gestió de la flora i la vegetació al PNZVG (Salvat, 2005), estableix la conveniència de mantenir el seguiment d’aquest tàxon i la urgència d’emprendre mesures de conservació in situ (Actuacions 1.17 i 2.2.). Els treballs de seguiment i conservació s’han desenvolupat d’ençà l’any 1.999 (dades de: March & Salvat, 1996; Tarruella & Guerrero, 1999-2001; Salvat, Enèriz i March, 2003; Oliver, 2004; Oliver i Tenes, 2016; Salvat & March, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2012, 2015). Això ha permès conèixer amb precisió l’estat i evolució de tots els rodals existents al medi natural i també establir una metodologia de treball que es manté cada any, de manera que les dades són comparables (Salvat i March, 2015). Comentar a més que l’any 2010 es va realitzar una prospecció exhaustiva de la terrassa fluvial del mas de la Cadavall, al marge esquerre de la riera, per tal de localitzar nous rodals, amb resultats negatius.
Pel que fa als coneixement sobre la biologia d’aquesta espècie es coneix que, per un costat, la diversitat genètica de la població de la font del Serrat, analitzada mitjançant RAPD, és nul·la (Tarruella & Guerrero, 2000). També que les llavors presenten taxes de germinació molt baixes i en canvi que es propaga amb facilitat de forma vegetativa (Merlo & Membrives, 2010; Salvat & March, 2010; Tarruella & Guerrero, 2000).
Des del punt de vista de la conservació, en el seguiment de l’any 2012 es va constatar que la població d’Oplismenus undulatifolius es mantenia estable des de 2009, amb màxims històrics pel que fa a superfície recoberta i nombre d’espigues d’ençà de l’inici del seguiment, l’any 1999. Per aquest motiu, i per optimitzar els esforços de recerca en flora al PNZVG, es va decidir que el seguiment detallat d’aquesta espècie es podia fer cada dos o tres anys. El següent estudi detallat va tenir lloc el 2015, i aquest no s’hauria de repetir fins al 2018 a no ser que s’observés algun impacte o canvi substancial de la població. Segons dades de 2015 l’àrea total de presència d’Oplismenus undulatifolius al PNZVG és de 70,6 m2 mentre que l’àrea d’ocupació és de 49,4 m2, i es van estimar un total de 2.009 espigues, fet que suposa un nou màxim històric. Atès que en el seguiment de 2016 no es van observar canvis significatius per al 2017 es va decidir repetir el seguiment d’impactes i efectuar el 2018, tal i com estava previst, el següent seguiment exhaustiu.
En relació a la conservació ex-situ, existeixen rodals plantats a partir d’exemplars de la font del Serrat al Parc Nou d’Olot i al sot de l’estany del Jardí Botànic Històric de Montjuïc de Barcelona. L’any 2016 es va contactar amb Samuel Pyke, de l’Institut Botànic de Barcelona, el qual va informar que aquest rodal es trobava en bon estat, i que en els darreres anys fins i tot s’ha expandit. Aquestes dues poblacions són un reservori en el cas que sigui necessari disposar de planta viva, i en el cens detallat de 2018 seria interessant tenir-les en compte. Finalment, l’Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre (Canalias et al, 2011) considera Oplismenus undulatifolius una espècie d’interès prioritari a Catalunya. No es té constància, però, que en els darrers anys això hagi comportat cap actuació sobre aquesta espècie.
L’estudi objecte d’aquest informe forma part del contracte d’Assessorament tècnic de flora dins l’àmbit del PNZVG 2017, encarregat a l’empresa Aprèn, Serveis Ambientals, SL. La present memòria ha estat redactada segons les normes de la instrucció tècnica IT/E3.01/01 del sistema de qualitat ISO 9001:2015 que té implantat el Parc Natural.
0
Estratègia per a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 
