Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 6
Resum
Els espais oberts augmenten la diversitat d’ecosistemes, contenen espècies vegetals i animals específiques i dependents d’aquests hàbitats i aporten funcions ambientals diverses, com la d’evitar la continuïtat de les masses forestals disminuint el risc de propagació d’incendi. Dels diferents usos agraris presents en els espais oberts és en les pastures naturals, és a dir, aquelles on la composició florística no és el resultat de sembres, on es presenta una major diversitat d’espècies de flora i fauna. De tota la superfície del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (15.309 ha) el 25,1% (3.857 ha) són espais oberts amb usos agraris del sòl. Predominen els cultius extensius, amb 2.522 ha, i en segon lloc les pastures, amb 1.321 ha. Entre aquestes, però, les pastures naturals només recobreixen 370 ha (Salvat et al, 2009). Per tot aquests motius, la conservació i millora de les comunitats i hàbitats propis de pastures naturals és un dels objectius rellevants del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, vigent des de l’any 2010.D’altra banda, d’ençà de 2009 s’està duent a terme el Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del PNZVG. Amb aquest projecte es pretén incidir tant en una millora de l’estat de conservació de les pastures com també en valoritzar i fomentarla ramaderia extensiva com a responsable del seu manteniment. A l’annex II de la memòria de seguiment de pastures de 2014 (Salvat & March, 2014) s’indiquen els nombrosos estudis, jornades i documentació generada al PNZVG. Entre d’altres, es disposa de fitxes descriptives de cada un dels hàbitats de pastura, on a més de la informació necessària per identificar cada tipus de prat s’estableixen zones d’intervenció prioritària i els requeriments genèrics de gestió. També s’ha desenvolupat un protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels prats (Salvat & Casas, 2014). Els prats són hàbitats que poden evolucionar ràpidament en funció de canvis ambientals i/o del maneig. Peraixò és recomanable mantenir actualitzada la informació sobre el seu estat de conservació. El protocol esmentat anteriorment resulta de gran utilitat en aquest sentit.Un altre resultat del projecte és que a la memòria de seguiment de pastures de 2016 (Salvat & March, 2016) es defineixen i descriuen les zones de pastura d’actuació prioritària al PNZVG:
Resum Els espais oberts augmenten la diversitat d’ecosistemes, contenen espècies vegetals i animals específiques i dependents d’aquests hàbitats [...]
Col·lecció de Recerca sobre Biodiversitat i Boscos (2018). 1
Resum
El documento que presentem és un assaig de recerca encarada a la detecció i valoració dels que hem vingut a anomenar "boscos madurs". És, simplement, un document de treball, un recull de diferents índexs o paràmetres, prou senzills com per a que puguin ser usats pels diferents agents implicats en la gestió i la protecció.
Tota aquesta base de dades de cap de les maneres és -ni vol ser- el resultat relativament inqüestionable d'una recerca, fins el punt que la seva comporvació pràctica in situ obligarà a tot un seguit d'ampliacions, correccions o esmenes en els diferents índexs o paràmetres proposats. En el futur pròxim, estudis més aprofundits i determinats seràn una necessitat si es vol continuar en aquesta línia de recerca de manera fructífera.
Creiem que el fil argumental del treball és senzill i operatiu -sempre i quan es respectin unes mínimes normes de rigor científic-, el qual ha de facilitar el coneixement i las bases per a una correcta gestió dels nostres "boscos madrus". Per contra, un ús científicament poc acurat d'aquests índexs o paràmetres pot conduir a l'obtenció de resultats erronis o tendenciosos, vàlids per a mitigar la letàrgia interelectoral dels nostres polítics i poca cosa més. Esperem que el seny s'imposi i que no ens vegem abocats a quest cul de sac, tan habitual en l'esfera política del present i del passat pròxim.
Cal advertir, finalment, que l'estudi ès un document de treball pensat i elaborat per a ser aplicat a la comarca de la Garrotxa, la qual cosa no significa que no pugui ser extrapolable a altres comarques o territoris més amplis, sempre amb la deguda prudència i les obligades i necessàries correccions segons cada situació. Aquesta forma de plantejar la recerca i la seva projecció posterior coincideix i troba recolzament en les proposicions de Martínex-Rica (1999), segons el qual "Las políticas de conservación de la diversidad biológica no pueden ser uniformes, sino que deben adaptarse a las condiciones locales y a los objetivos pretendidos. Hay que diferenciar la protección de grandes espacios, de pequeños espacios conectados por corredores biológicos, de poblaciones residuales y aisladas, de especies de gran movilidad, etc. No obstante, estas políticas distintas deben integrarse en una gestión coordinada y global".
Resum El documento que presentem és un assaig de recerca encarada a la detecció i valoració dels que hem vingut a anomenar "boscos madurs". És, simplement, [...]
Els objectius establerts en el Plec de Prescripcions tècniques del 28 de juliol de 2017 foren, per una banda, la continuació del programa de control de la piezometria en els aqüífers al·luvials i al·luvial-volcànic del PNZVG i àrees d’influència. Per l’altra, lamillora de la qualitat de les aigües subterrànies del PNZVG, lligades sobre tot al pla de fertilització impulsat des del Parc. També s’inclouen tasques relacionades amb el seguiment de les surgències de la zona de la Moixina, l’actualització de la base de dadesd’aigua del PNZVG i la col·laboració en temes puntuals relacionats amb ús i gestió de les aigües del Parc Natural.
Resum Els objectius establerts en el Plec de Prescripcions tècniques del 28 de juliol de 2017 foren, per una banda, la continuació del programa de control de [...]
Aquesta memòria dóna continuïtat a l’estudi que, des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es realitza a la conca de la riera dels Arcs, per al control de les aigües subterrànies, per a poder comprovar si amb les condicions de fertilització controlada es produeixen excedents de nitrogen cap a la zona saturada d’aigua.Aquests resultats s’hauran de confrontar amb les dades que des del PNZVG es recullen en el Pla de fertilització nitrogenada de la Garrotxa.
L’any 2017 ha tingut precipitacions molt inferiors a la mitjana, amb un total d’uns 650 mm. El balanç hídric realitzat a escala diària, amb una reserva d’aigua al sòl de 30 mm, ha reflectit que solament hi ha recàrrega significativa en els quatre primers mesos de l’any. La resta de l’any la recàrrega és nul·la o per sota dels 20 mm. Amb aquestes condicions, els nivells piezomètrics dels aqüífers han presentat un ascens a principis d’any, però a continuació un descens la resta de l’any, fins assolir valors baixos similars als de finals de l’any passat. Les surgències s’han trobat seques en totes les campanyes, excepte la font del “xampany” que s’ha trobat rajant en les dues primeres campanyes.
A nivell de qualitat de l’aigua, el piezòmetre P-3 presenta valors alts de conductivitat elèctrica, de nitrats, sulfats, clorurs, calci, magnesi i sodi, el que s’interpreta com degut a que està sotmès a la pressió de les activitats antròpiques. Els nivells de nitrats són més alts a la primera campanya, feta després dels episodis de recàrrega que considerem que comporta rentat del sòl, de manera que dóna una concentració relativament alta, però inferior a la mesurada en altres campanyes fetes en moments de recàrrega.
En els aqüífers confinats quaternaris, els resultats obtinguts mantenen els nivells baixos de nitrats amb algunes petites oscil·lacions a la tercera campanya que podrien indicar la influència d’alguns episodis de rentat lligats al període de reg agrícola..
En síntesis, les dades de les concentracions en nitrats en els nivells aqüífers superficials, d’aquest any, semblen indicar una menor afectació per l’activitat antròpica que en anys anteriors. De tota manera, cal tenir present les característiques especials d’aquest any, amb una precipitació molt inferior a la mitjana que ha donat recàrrega significativa solament a principis d’any, com a continuïtat de la iniciada a finals de l’any passat, en els mesos de menys activitat agrícola.
Resum Aquesta memòria dóna continuïtat a l’estudi que, des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l’Agència [...]
Col·lecció de Recerca sobre Sòls i Geologia (2018). 7
Resum
L'informe que es presenta constitueix un recull de totes les dades relacionades amb el projecte de la cartografia de sòls, a escala 1:25.000, de del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la plana agrícola de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa.
A l’any 1999 es van dur a terme els treballs de cartografia de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Palou i Boixadera, 1999). Posteriorment a l’any 2000 la cartografia va avançar cap a la plana agrícola de la Vall d’en Bas (Palou i Boixadera, 2000). Ambdues dins del context dels mapes de sòls a escala 1:25.000 de Catalunya, elaborats fins al moment pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.
Al gener de l'any 2006 es va donar inici a l’ampliació del mapa de sòls del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per adaptar-lo als límits administratius actuals introduïts pels decrets D.261/2001, de 25 de setembre, d'ampliació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el D.58/2003, de 20 de febrer, de modificació del Decret 261/2001. Ampliació que bàsicament incorpora els municipis de Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. I per altra banda, es va començar també la consolidació en una sola cobertura de la totalitat de cartografies de sòls de la comarca de la Garrotxa que inclouen el PNZVG i l’àrea agrícola de la Vall d’en Bas.
Per tal d'assumir aquest projecte de cartografia de sòls a escala 1:25.000 de la de la zona d'ampliació del PNZVG i la franja limítrof amb el mapa de sòls de la Vall d’en Bas, es va signar un conveni entre els anteriors Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Així doncs a l’any 2006 es començà la cartografia de les zones per on s’ha ampliat el PNZVG a fi d'obtenir una sola cobertura unificada que inclogui els límits actuals del PNZVG i la plana agrícola de la Vall d’en Bas. Aquesta zona també es suma la franja limítrof entre el PNZVG i la plana d’en Bas a fi de tenir tot el territori unificat sense buits cartogràfics.
Aquesta cartografia ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració establert entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el qual ha permès reunir els mitjans necessaris per desenvolupar-lo.
Aquest treball dóna resposta a la sol·licitud d’oferta emesa pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a l'empresa Axial. Geologia i Medi Ambient SL, la qual ha dut a terme els treballs de camp que quedaven pendents, ha elaborat el mapa de sòls final, a escala 1:25.000 a través d'una classificació dels sòls a nivell de Sèrie i ha redactat el present informe.
Resum L'informe que es presenta constitueix un recull de totes les dades relacionades amb el projecte de la cartografia de sòls, a escala 1:25.000, de del Parc Natural de [...]