Documents publicats a Scipedia

• El vulcanisme. Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa

  J. Molist, A. Pujadas, D. Lopez, L. Guàrdia, J. Carrera

  Col·lecció de Recerca sobre Educació ambiental (2018). 3

  
  

  Resum

  Fa poc més de 200 anys que Francesc Xavier de Bolòs va descobrir, per a la comunitat científica, el vulcanisme de la Garrotxa. Aquesta activitat eruptiva va remodelar el paisatge de les valls d’Olot i va influir directament sobre els usos i l’activitat humana que s’ha desenvolupat durant segles en aquest territori. La important explotació minera que va patir part del patrimoni vulcanològic de la zona, durant les dècades dels anys seixanta als vuitanta, va provocar una forta contestació social i científica que va culminar amb l’aprovació de la llei de protecció de la zona volcànica, l’any 1982. La conservació d’aquest patrimoni es justifica perquè és la zona volcànica més recent de la península Ibèrica i una de les que es troba en millor estat de l’Europa continental. Hi trobem aspectes geomorfològics representats per edificis volcànics, tossols, colades de lava, rescloses volcàniques i cingleres, i també per diversos afloraments on, a escala detallada, es pot observar algun dels processos geològics que han donat lloc a les diferents morfologies. Tot i la protecció legal, calia aturar les extraccions i minimitzar i restaurar els impactes sobre el malmès patrimoni geològic mitjançant l’estructuració i consolidació del Parc Natural. Una fita clau va ser la restauració, l’any 1995, del volcà del Croscat, el més simbòlic del Parc en ser el volcà més jove de la península Ibèrica i el que més impactes ha patit.Però, des del Parc, també calia aprofundir en el coneixement del vulcanisme de la zona iniciat a principis de segle i reactivat a la dècada dels anys setanta. En aquest sentit, va ser necessari revisar tots els treballs realitzats i desenvolupar un projecte d’estudi integral de la geologia de la zona volcànica catalana. Aquest projecte es va plantejar a inicis dels anys noranta amb l’objectiu d’integrar diversos aspectes geològics i geofísics que permetessin aprofundir en el coneixement d’aquesta zona. Finalment, l’any 1993 es va iniciar un projecte menys ampli pel que fa als aspectes a integrar, però no menys ambiciós, finançat íntegrament pel Departament de Medi Ambient a través del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i executat pel CSIC amb la coordinació del Dr. Joan Martí, el qual va permetre la formació de nous geòlegs en el coneixement, la gestió i la divulgació del vulcanisme de la zona. Els resultats d’aquest projecte s’incorporen a la Guia, la qual esdevé un material inèdit que ens aporta de manera senzilla i planera nous i valuosos coneixements per a l’estudi de la zona volcànica de la Garrotxa. Alhora, la difusió d’aquesta Guia s’emmarca en l’estratègia per a la gestió del vulcanisme del Parc Natural, aprovada l’any 2000, i que ha de permetre, en els propers cinc anys, millorar el coneixement sobre el vulcanisme a la zona, planificar-ne la recerca, conservar-ne els valors geològics i paisagístics i augmentar-ne la divulgació local, nacional i internacional.  Desijto que aquesta Guia, elaborada amb gran rigor i amb una molt acurada presentació, ajudi a divulgar aquestes aportacions als docents, als universitaris i als naturalistes per garantir el coneixement, la gestió i la difusió d’un patrimoni que s’ha preservat per a les futures generacions. Francesc Xavier Puig i OliverosDirector del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

  Resum
  Fa poc més de 200 anys que Francesc Xavier de Bolòs va descobrir, per a la comunitat científica, el vulcanisme de la Garrotxa. Aquesta activitat [...]

  • 0
  •  llegiu

• El vulcanismo. Guía de campo de la Zona Volcánica de La Garrotxa

  J. Molist, A. Pujadas, D. Lopez, L. Guàrdia, J. Carrera

  Col·lecció de Recerca sobre Educació ambiental (2018). 1

  
  

  Resum

  Hace poco más de 200 años que Francesc Xavier de Bolòs descubrió, para la comunidad científica, el vulcanismo de La Garrotxa. Esta actividad eruptiva remodeló el paisaje de los valles de Olot e influyó directamente en los usos y la actividad humana que se ha desarrollado durante siglos en este territorio.   La intensa explotación minera que sufrió parte del patrimonio vulcanológico de la zona durante las décadas de 1960 a 1980 provocó una fuerte contestación social y científica que culminó en la aprobación de la Ley de Protección de la Zona Volcánica en 1982. La conservación de este patrimonio se justifica porque se trata de la zona volcánica más reciente de la península Ibérica y una de las que se encuentra en mejor estado de la Europa continental. Se pueden encontrar aspectos geomorfológicos representados por edificios volcánicos, montículos de lava petrificada, coladas de lava, presas volcánicas y riscales, así como por diversos afloramientos donde, a escala detallada, pueden observarse algunos de los procesos geológicos que han dado lugar a las distintas morfologías.   Pese a la protección legal, era preciso detener las extracciones y minimizar y restaurar los impactos sobre el maltrecho patrimonio geológico mediante la estructuración y la consolidación del parque natural. Un hito clave fue la restauración, en 1995, del volcán del Croscat, el más simbólico del parque por ser el volcán más joven de la península Ibérica y el que más impactos ha sufrido.Desde el Parque también hacía falta profundizar en el conocimiento del vulcanismo de la zona, iniciado a principios de siglo y reactivado en la década de 1970. En ese sentido, hubo que revisar todos los trabajos realizados y desarrollar un proyecto de estudio integral de la geología de la zona volcánica catalana. Este proyecto se planteó a principios de la década de 1990 con el objetivo de integrar diversos aspectos geológicos y geofísicos que permitiesen profundizar en el conocimiento de la zona.   Finalmente, en 1993 se inició un proyecto que integraba menos aspectos, aunque no por ello era menos ambicioso, financiado íntegramente por el Departamento de Medio Ambiente a través del Parque Natural de la Zona Volcánica de La Garrotxa y ejecutado por el CSIC bajo la coordinación del Dr. Joan Martí, que permitió la formación de nuevos geólogos en el conocimiento, la gestión y la divulgación del vulcanismo de la zona.   Los resultados de ese proyecto se incorporan en la presente guía, un material inédito que aporta, de forma clara y sencilla, nuevos y valiosos conocimientos para el estudio de la Zona Volcánica de La Garrotxa. Al mismo tiempo, la difusión de esta guía se enmarca en la estrategia para la gestión del vulcanismo del parque natural, aprobada en el año 2000, y que debe permitir mejorar el conocimiento sobre el vulcanismo en la zona, planificar la investigación, conservar sus valores geológicos y paisajísticos y aumentar la divulgación local, nacional e internacional. Espero que esta guía, elaborada con gran rigor y con una presentación muy cuidada, ayude a divulgar estas aportaciones a los docentes, universitarios y naturalistas para garantizar el conocimiento, la gestión y la difusión de un patrimonio que se ha preservado para las generaciones futuras.   Francesc Xavier Puig i Oliveras Director del Parque Natural de la Zona Volcánica de La Garrotxa

  Resum
  Hace poco más de 200 años que Francesc Xavier de Bolòs descubrió, para la comunidad científica, el vulcanismo de La Garrotxa. Esta actividad [...]

  • 0
  •  llegiu

• Volcanoes. A Field Guide to La Garrotxa Volcanic Zone

  J. Molist, A. Pujadas, D. Lopez, L. Guàrdia, J. Carrera

  Col·lecció de Recerca sobre Educació ambiental (2018). 2

  
  

  Resum

  Just over 200 years ago, Francesc Xavier de Bolòs divulged the existence of the volcanoes in La Garrotxa to the scientific community for the first time. These volcanoes, whose eruptive activity had remodelled the landscape of Olot and its valleys, have had a remarkable influence over the centuries on local land-use and human activity. The extensive quarrying undertaken in part of the volcanic area from the 1960s to the 1980s provoked considerable social and scientific opposition, which eventually led to the passing of a law in 1982 declaring the volcanoes a protected area.The conservation of this natural heritage is justified by the fact that this is the youngest volcanic area in the Iberian Peninsula and one of the best preserved such areas in continental Europe. The geomorphological features found here include volcanic cones, lava flows, barrage lakes and basalt cliffs, and there are numerous sites where the geological processes that have generated so many different volcanic morphologies can be easily observed in great detail. Despite its legal protection, as part of the tasks implicit in the organization and consolidation of the Natural Park it was still necessary to halt the quarrying and to minimize and restore the region’s damaged geological heritage. A milestone was reached in 1995 with the restoration of the most emblematic volcano in the park, Croscat, not only the youngest volcano in the Iberian Peninsula, but also the one that has suffered most environmental impact. Nevertheless, more in-depth knowledge was required in the Park itself of the local volcanoes in order to build upon the studies undertaken early in the twentieth century and then reactivated in the 1960s. Initially, it was necessary to review all previous work and develop a project for a comprehensive study of the geology of the Catalan volcanic region. The aim of this project, first contemplated in the early 1990s, was to study various geological and geophysical aspects of the Park as a means to learning more about the region’s geological heritage in general. Eventually, in 1993 a project began that, despite its narrower scope, was still very ambitious. It was financed entirely by the Department of the Environment through La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park and executed by the Spanish National Research Council (CSIC) under the supervision of Dr Joan Martí, and would enable new geologists to be trained in the learning, management and raising of awareness of the volcanoes of La Garrotxa. The results of this project are included in this guide, which in plain and simple terms provides new and valuable information for the study of the volcanoes of La Garrotxa. The publication of this guide is part of the Natural Park's management strategy, approved in 2000, which will enable us to improve our knowledge of volcanic activity in the region, plan research, preserve the Park’s geological and scenic values and increase awareness of the volcanic zone at local, national and international scales. I hope that this guide, which has been painstakingly prepared following strict criteria, helps to increase awareness of the value of this volcanic zone amongst teachers, university students and naturalists alike, thereby guaranteeing the knowledge, management and dissemination of a heritage that has been preserved for future generations.

  Resum
  Just over 200 years ago, Francesc Xavier de Bolòs divulged the existence of the volcanoes in La Garrotxa to the scientific community for the first time. These volcanoes, [...]

  • 0
  •  llegiu

• El paisatge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Treball previ per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural

  R. Campeny, D. Villero

  Col·lecció de Recerca sobre Paisatge (2018). 1

  
  

  Resum

    L'any 1982, la Llei 2/1982 dóna peu a la redacció del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest Pla especial es redacta entre 1986 i 1987 i s'aprova el 1994 (Decret 82/1994). Després de 15 anys de vigència del Pla, es planteja la seva modificació per incorporar la recerca que s'ha desenvolupat en aquest període, donar resposta a les noves demandes municipas que plantegen modificacions dels límits del Parc, modificar per ampliar-los els límits externs, atendre l'impacte de les noves infrastructures, i adequar el Pla al marc legal vigent. L'any 2000 s'inicien els treballs de base per a la revisió del Pla especial, que inclouen els temes de medi físic, vegatació, i fauna, i aquells processos d'origen humà que interaccionen amb aquests components del medi natural. No queden inclosos els aspectes vinculats a paisatge.   És en aquest context que l'òrgan gestor del Parc encarrega a Minuartia l'any 2001 l'elaboració d'un estudi sobre el paisatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa que, tot i no estar articulat dins els treballs de base, té per objectiu subministrar elements perquè el paisatge es pugui integrar en la revisió del Pla.

  Resum
    L'any 1982, la Llei 2/1982 dóna peu a la redacció del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest Pla especial es redacta entre 1986 [...]

  • 0
  •  llegiu

• Avaluació de l’estat de conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1994-2017

  A. Saladrigas, B. Perramon Ramos, J. Pijoan, E. Calm, E. Bassols

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 2

  
  

  Resum

  Presentació "Avaluació de l’estat de conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1994-2017" en el marc de XII Seminari sobre Patrimoni Natural de la Garrotxa Olot, 17 de febrer de 2018.

  Resum
  Presentació "Avaluació de l’estat de conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1994-2017" en el marc [...]

  • 0
  •  llegiu

• Jornada tècnica - Restauració, gestió i avaluació de prats seminaturals

  M. Grabolosa

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 3

  
  

  Resum
  Selecció bibliogràfica i webgràfica recomanada per a la restauració, gestió i avaluació de prats seminaturals.

  • 0
  •  llegiu

• Fitxas d’avaluació de pastures seminaturals mitjançant un transsecte florístic

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 4

  
  

  Resum
  Fitxas d’avaluació de pastures seminaturals mitjançant un transsecte florístic en diferents localitats.

  • 0
  •  llegiu

• Fitxas d’avaluació de l’estat ecològic d’un prat mitjançant un transsecte florístic

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 5

  
  

  Resum
  Fitxas d'avaluació de l'estat ecològic d'un prat mitjançant un transsecte florístic en diferents localitats.

  • 0
  •  llegiu

• Protocol per a l'avaluació de l'estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya.

  A. Saladrigas, C. Arcarons

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 7

  
  

  Resum

  L’interès patrimonial de les pastures prové tant de la biodiversitat intrínseca associada com de l’activitat ramadera que hi té lloc. La ramaderia extensiva és la responsable de mantenir bona part dels hàbitats de pastura i del seu maneig se’n deriva l’estat de conservació d’aquests.

  Resum
  L’interès patrimonial de les pastures prové tant de la biodiversitat intrínseca associada com de l’activitat ramadera que hi té lloc. [...]

  • 0
  •  llegiu

• Varietats belles dels arbres fruiters a la Garrotxa

  G. Arribas

  Col·lecció de Recerca sobre Agricultura i Ramaderia (2018). 1

  
  

  Resum

  En temps prehistòrics, l'home s'alimentava d'unes dues mil espècies de plantes; en els orígens de la civilització, els pobles que van iniciar l'agricultura encara en gaudien de sis-centes.   En l'actualitat, la major part de la humanitat no fa servir més de quarante-quatre espècies per alimentar-se.   Un altre aspecte que desapareix en el món vegetal són les varietats. Fa mig segle, cada regió tenía les seves varietats de verdures i fruites, resultat d'una adaptaciò de les espècies al medi on es trobaven, amb una bona resistència a les malalties, de bona qualitat biològica i amb sabors i aromes que estimulaven els sentits. (En l'actualitat, a causa de la tendència uniformitzadora que caracteritza l'agressiva agricultura moderna, fets com la imposició d'una determinada classe de llavors i les exigències econòmiques de l'actual mercat, fan que les verdures i fruites que es conreuen en el mòn, siguin només d'unes poques varietats. El cas més flagrat ès el de les varietats comercials de pomes, con la Golden que per la seva redibilidad pot trobar-se en els cinc continets, condemnant moltes varietats velles a la desaparició.

  Resum
  En temps prehistòrics, l'home s'alimentava d'unes dues mil espècies de plantes; en els orígens de la civilització, els pobles que van iniciar l'agricultura [...]

  • 0
  •  llegiu