Resum
Els espais oberts augmenten la diversitat d’ecosistemes, contenen espècies vegetals i animals específiques i dependents d’aquests hàbitats i aporten funcions ambientals diverses, com la d’evitar la continuïtat de les masses forestals disminuint el risc de propagació d’incendi. Dels diferents usos agraris presents en els espais oberts és en les pastures naturals, és a dir, aquelles on la composició florística no és el resultat de sembres, on es presenta una major diversitat d’espècies de flora i fauna. De tota la superfície del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (15.309 ha) el 25,1% (3.857 ha) són espais oberts amb usos agraris del sòl. Predominen els cultius extensius, amb 2.522 ha, i en segon lloc les pastures, amb 1.321 ha. Entre aquestes, però, les pastures naturals només recobreixen 370 ha (Salvat et al, 2009). Per tot aquests motius, la conservació i millora de les comunitats i hàbitats propis de pastures naturals és un dels objectius rellevants del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, vigent des de l’any 2010.
D’altra banda, d’ençà de 2009 s’està duent a terme el Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del PNZVG. Amb aquest projecte es pretén incidir tant en una millora de l’estat de conservació de les pastures com també en valoritzar i fomentar la ramaderia extensiva com a responsable del seu manteniment. A l’annex II de la memòria de seguiment de pastures de 2014 (Salvat & March, 2014) s’indiquen els nombrosos estudis, jornades i documentació generada al PNZVG. Entre d’altres, es disposa de fitxes descriptives de cada un dels hàbitats de pastura, on a més de la informació necessària per identificar cada tipus de prat s’estableixen zones d’intervenció prioritària i els requeriments genèrics de gestió. També s’ha desenvolupat un protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels prats (Salvat & Casas, 2014). Els prats són hàbitats que poden evolucionar ràpidament en funció de canvis ambientals i/o del maneig. Per això és recomanable mantenir actualitzada la informació sobre el seu estat de conservació. El protocol esmentat anteriorment resulta de gran utilitat en aquest sentit.
Un altre resultat del projecte és que a la memòria de seguiment de pastures de 2016 (Salvat & March, 2016) es defineixen i descriuen les zones de pastura d’actuació prioritària al PNZVG:
Document
Documents relationats
Fitxas d’avaluació de l’estat ecològic d’un prat mitjançant un transsecte florístic
Fitxas d’avaluació de pastures seminaturals mitjançant un transsecte florístic
