Resum

L’interès patrimonial de les pastures prové tant de la biodiversitat intrínseca associada com de l’activitat ramadera que hi té lloc. La ramaderia extensiva és la responsable de mantenir bona part dels hàbitats de pastura i del seu maneig se’n deriva l’estat de conservació d’aquests.

Resum

En temps prehistòrics, l'home s'alimentava d'unes dues mil espècies de plantes; en els orígens de la civilització, els pobles que van iniciar l'agricultura encara en gaudien de sis-centes.   En l'actualitat, la major part de la humanitat no fa servir més de quarante-quatre espècies per alimentar-se.   Un altre aspecte que desapareix en el món vegetal són les varietats. Fa mig segle, cada regió tenía les seves varietats de verdures i fruites, resultat d'una adaptaciò de les espècies al medi on es trobaven, amb una bona resistència a les malalties, de bona qualitat biològica i amb sabors i aromes que estimulaven els sentits. (En l'actualitat, a causa de la tendència uniformitzadora que caracteritza l'agressiva agricultura moderna, fets com la imposició d'una determinada classe de llavors i les exigències econòmiques de l'actual mercat, fan que les verdures i fruites que es conreuen en el mòn, siguin només d'unes poques varietats. El cas més flagrat ès el de les varietats comercials de pomes, con la Golden que per la seva redibilidad pot trobar-se en els cinc continets, condemnant moltes varietats velles a la desaparició.

Resum

Presentació "Avaluació de l’estat de conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1994-2017" en el marc de XII Seminari sobre Patrimoni Natural de la Garrotxa Olot, 17 de febrer de 2018.

Resum

Els espais oberts augmenten la diversitat d’ecosistemes, contenen espècies vegetals i animals específiques i dependents d’aquests hàbitats i aporten funcions ambientals diverses, com la d’evitar la continuïtat de les masses forestals disminuint el risc de propagació d’incendi. Dels diferents usos agraris presents en els espais oberts és en les pastures naturals, és a dir, aquelles on la composició florística no és el resultat de sembres, on es presenta una major diversitat d’espècies de flora i fauna. De tota la superfície del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (15.309 ha) el 25,1% (3.857 ha) són espais oberts amb usos agraris del sòl. Predominen els cultius extensius, amb 2.522 ha, i en segon lloc les pastures, amb 1.321 ha. Entre aquestes, però, les pastures naturals només recobreixen 370 ha (Salvat et al, 2009). Per tot aquests motius, la conservació i millora de les comunitats i hàbitats propis de pastures naturals és un dels objectius rellevants del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, vigent des de l’any 2010.D’altra banda, d’ençà de 2009 s’està duent a terme el Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del PNZVG. Amb aquest projecte es pretén incidir tant en una millora de l’estat de conservació de les pastures com també en valoritzar i fomentarla ramaderia extensiva com a responsable del seu manteniment. A l’annex II de la memòria de seguiment de pastures de 2014 (Salvat & March, 2014) s’indiquen els nombrosos estudis, jornades i documentació generada al PNZVG. Entre d’altres, es disposa de fitxes descriptives de cada un dels hàbitats de pastura, on a més de la informació necessària per identificar cada tipus de prat s’estableixen zones d’intervenció prioritària i els requeriments genèrics de gestió. També s’ha desenvolupat un protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels prats (Salvat & Casas, 2014). Els prats són hàbitats que poden evolucionar ràpidament en funció de canvis ambientals i/o del maneig. Peraixò és recomanable mantenir actualitzada la informació sobre el seu estat de conservació. El protocol esmentat anteriorment resulta de gran utilitat en aquest sentit.Un altre resultat del projecte és que a la memòria de seguiment de pastures de 2016 (Salvat & March, 2016) es defineixen i descriuen les zones de pastura d’actuació prioritària al PNZVG: